Una privatització ruïnosa

BarcelonaLa història de l’Ecoparc de Residus Industrials (Erisa) de Constantí no és una història d’èxit. El descens de l’activitat productiva i la necessitat de la Generalitat de fer caixa, després de cinc anys de crisi, s’han conjugat per donar peu a una de les privatitzacions més ruïnoses dels últims anys a Catalunya. No tant per la quantitat final com perquè el procés ha desembocat en una operació per la qual, a hores d’ara, el Govern ja ha hagut de pagar més del que aconseguirà ingressar.

El Govern va aprovar el març del 2012 la llei de mesures fiscals i financeres, llavors amb la complicitat del PP, amb què preveia privatitzacions i noves taxes. L’Erisa de Constantí va ser una d’aquestes privatizacions, i la Generalitat va demanar un preu de sortida de 42,27 milions d’euros. La planta, “única” a l’Estat per la seva capacitat de tractar residus perillosos, semblava un regal si es tenia en compte que fins llavors s’hi havien invertit gairebé 100 milions d’euros, un terç aportats pel Fons de Cohesió europeu. Malgrat tot, un any després, el març del 2013, es van haver de reformular les condicions perquè no es va trobar comprador. En els pròxims dies un nou anunci públic en rebaixarà notablement el preu, fins als 7,37 milions. I la Generalitat confia, aquest cop sí, que la venda es concreti abans que acabi l’any.

Compensació milionària

Per què, si es tractava de vendre, el Govern ha hagut de pagar, tot i que el procés no hagi culminat? Gestió de Residus Especials de Catalunya (Grecat) -formada ara per BASF, Comsa Emte i Ecocat- va firmar l’any 2000 una concessió de 15 anys per operar la planta. La privatització obligava a trencar aquesta concessió abans del 2015, i el Govern va pagar 4,92 milions d’euros en concepte de compensació industrial. A més a més, va firmar un nou contracte en què es comprometia a pagar 200.000 euros mensuals en concepte de management fee, és a dir, per la gestió que continua fent Grecat fins que no hi hagi comprador. Això suma 11,12 milions d’euros fins al mes d’octubre i a aquesta quantitat cal afegir-hi les pèrdues. Perquè, efectivament, en el contracte el Govern es va comprometre també a fer-se càrrec d’eventuals pèrdues.

Fonts de Territori i Sostenibilitat -el Govern és propietari de la planta a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)- han reconegut a l’ARA que les previsions de venda “no van ser ajustades” i que la conjuntura econòmica ha perjudicat els interessos del Govern. Es pensava que l’economia repuntaria abans, que augmentarien els residus industrials tributaris d’aquesta instal·lació i, de retruc, l’Ecoparc de Constantí tornaria a tenir una càrrega de feina suficient per fer-la atractiva. Les mateixes fonts admeten que la venda s’ha allargat més enllà del que era desitjable, perquè no es va tancar el juny del 2013, com estava previst el procés inicial, però insisteix que la necessitat de vendre encara és indubtable.

Segons aquest relat, la planta no ha deixat de generar pèrdues des del 2008, cada cop més grans. L’any passat van ser prop de 5 milions, una quantitat que també ha hagut de pagar el Govern després de restar els 2,4 milions de pagaments mensuals. “No es ven per guanyar diners, es ven per garantir la viabilitat de l’activitat”, apunten a Territori. Grecat, que ha declinat fer declaracions, havia presentat denúncies als jutjats perquè l’activitat que duia a terme generava pèrdues i considerava que la Generalitat havia de cobrir-les. El Govern, amb les condicions fixades en la privatització, va acceptar-ho de facto i, pel camí, ja ha pagat per la venda més del que ingressarà. El nou procés de venda xifrarà la planta en 7,37 milions. La rebaixa tan sensible, segons el Govern, s’ha produït perquè la venda ja no inclou uns terrenys annexos, el preu de la tona tractada ha baixat en els últims anys de 340 a 270 euros i la planta requereix una inversió addicional per poder tractar més volum de residus. “La planta tindrà un benefici futur, però no en els pròxims anys”, admet la conselleria de Territori. Per aconseguir-los, calen comercials que busquin residus arreu del món.

Inversions necessàries

La planta té capacitat per cremar 42.000 tones a l’any, però s’ha de doblar i buscar clients, i el sector públic no té la capacitat de fer-ho, diu la conselleria. Les plantes franceses que fan el mateix servei són més competitives i resten mercat a Espanya. Ara, de fet, a la planta de Constantí només es cremen residus catalans, i així no és competitiva.

¿No seria millor, doncs, haver tancat la planta i esperar que l’economia remuntés? Territori creu que no, pels 74 treballadors i perquè la venda assegura que continuarà sent una “infraestructura de país” per a la indústria. “No teníem cap ganes de vendre-la el 2014, la volíem vendre el 2012”, afegeixen a la conselleria. El retard, però, té costos i són a càrrec d’uns pressupostos públics que, amb vendes com aquesta, encara ho tindran més difícil per remuntar.