El professorat funcionari, en via d'extinció

Barcelona"La universitat del segle XXI no pot seguir ancorada en l'anacronisme dels cossos de funcionaris de l'estat", afirma el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) , Claudi Alsina. Amb un 80% de funcionaris entre el professorat permanent de les universitats catalanes -l'altre 20% tenen contracte laboral indefinit-, la realitat el contradiu, però Alsina assegura que hi ha el "consens absolut" de totes les universitats del país per canviar aquesta situació.

De fet, invertir aquests percentatges i reduir el pes funcionarial als cossos docents universitaris és un dels principals objectius del Govern en la reforma del sistema universitari. Però hi ha dos obstacles en la llei d'universitats estatal. Un és que "limita al 50% el nombre de contractes laborals" que es poden fer respecte de les places de funcionari, un apunt del secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, que deixa clara la seva voluntat de superar aquest 50% de professors no funcionaris. El segon handicap, diu, és la prohibició que algú que no sigui funcionari pugui ser rector d'una universitat pública. El Govern reclama a l'Estat que desreguli al màxim aquests aspectes i doni més llibertat de contractació als centres. Però aquests canvis estan subjectes al que decideixi la comissió de savis sobre la reforma universitària creada pel ministeri d'Educació, que ha d'emetre el seu informe el mes vinent.

Tot i així, el canvi a Catalunya ja ha començat. Segons Alsina, en els últims dos anys -des de l'arribada de CiU al Govern- no ha sortit a concurs ni una sola plaça de funcionari a les universitats públiques. Un fet que es va veure reforçat amb el decret del govern de Mariano Rajoy que impedeix convocar oposicions a qualsevol càrrec públic i ampliar les plantilles de la funció pública mentre persisteixi la crisi.

L'oportunitat de les jubilacions

El Govern ha esquivat el decret a la llei d'acompanyament dels pressupostos 2012, on atorgava a la universitat el mateix rang prioritari que tenen l'ensenyament i la sanitat. Això els permet cobrir un 50% de les jubilacions. En els pròxims 10 anys està previst que es jubilin uns 2.000 professors universitaris a tot el sistema català, cosa que obre la porta a 1.000 nous professors, a raó de 100 cada any durant la pròxima dècada, segons els càlculs de Castellà.

Aquestes places no les ocuparan funcionaris sinó professors amb contracte laboral permanent, la figura que la llei catalana d'universitats defineix com a agregat. "El nostre model no és el funcionarial; de fet, no hi ha cap universitat al món que funcioni així", diu Castellà, que afegeix: "Però a més, la via de contractació permanent ens dota d'un cos català de professorat, mentre que el cos funcionarial és un cos estatal".

El sistema de selecció d'aquests nous agregats també serà diferent, perquè es farà a través del nou programa Serra Húnter, amb tribunals escollits al 50% entre la Generalitat i cada universitat, que exigirà als nous agregats una producció científica superior a la mitjana. El Govern ha nomenat ja el director del programa: el fins ara vicerector de personal de la UPC, doctor en física per la UB i exinvestigador postdoctoral a la Universitat d'Illinois, Enrique García-Berro. La primera convocatòria del programa, que està pendent que s'acabin d'aclarir alguns aspectes tècnics, segons Alsina, es publicarà després de les eleccions.

El que ja és clar és que el concurs s'obrirà internacionalment perquè s'hi puguin presentar professors d'arreu. El Govern aportarà el 50% del sou d'aquests nous agregats perquè la universitat pugui, si ho vol, oferir un salari per sobre de la mitjana i fer un "fitxatge". Segons Castellà, "és un canvi de model important, que crearà un sistema de professorat molt més obert, com han fet els centres de recerca".

Sindicats en alerta

Però des dels sindicats temen que el canvi de model que planteja el Govern no sigui només per primar la via laboral per damunt de la funcionarial sinó per "prioritzar els contractes temporals en lloc dels permanents, com al model suís". Són paraules del president del comitè d'empresa del PDI laboral a la UAB, Xavier Cusó (CCOO), que remarca que la posició del seu sindicat és "radicalment oposada al nou model" de carrera universitària que planteja l'executiu. "El model actual no és perfecte, però és millor que el que es proposa. En termes futbolístics, nosaltres volem un model on el planter estigui protegit, com fa el Barça, en lloc d'apostar pel fitxatge de grans estrelles com fa el Madrid", ressalta el dirigent sindical. Per Cusó, els cracs que contractarà el programa Serra Húnter requeriran "altres figures assistencials que els ajudin amb la docència" i això suposarà "una precarització més gran" per a la resta de professionals. Des de la UGT, Lluís Perarnau també critica la priorització de les figures contractuals en comptes de la funció pública, que emmarca dins del "model promogut pel Govern amb la pujada de matrícules universitàries i l'aposta per una universitat de patronat, que és una amenaça greu" al vessant públic de la universitat.

Des dels centres, el vicerector de personal de la UB, Manuel Viladevall, veu poc realista atreure talent internacional quan "la majoria de països europeus ofereixen salaris molts superiors" als professors, tot i l'aportació que pugui fer l'executiu català. Però a més, Viladevall assenyala un altre dèficit a les aspiracions del Govern: "Si fas una enquesta entre el professorat que està iniciant la carrera universitària, la majoria et dirà que el que vol és ser funcionari, sobretot ara amb la incertesa laboral que hi ha".

El rector de la UAB, Ferran Sancho, resumeix la seva opinió sobre la reforma del Govern amb una cita de Confuci: "Gat blanc o gat negre, el que importa és que caci ratolins". Per ell, ser funcionari o no ser-ho no és el més rellevant, ja que "hi ha funcionaris excel·lents", sinó que el que importa és que "el procés de selecció sigui bo".