El repte de no expulsar la creativitat de l’aula

Barcelona“Hem escrit i rescrit moltes vegades la nostra història”, explicava entusiasmada l’Oumaima Asbai amb el seu conte -el que ella ha ideat, escrit i il·lustrat- sobre la taula. Orgullosa de la feina feta. Estudia cinquè de primària a l’Escola Milà i Fontanals, al barri del Raval de Barcelona, una de les sis del districte de Ciutat Vella que aquest curs han incorporat el projecte de la pictoescriptura a l’horari lectiu. És el dia de veure els resultats de les hores de feina que han dedicat a construir una història no només escrivint-la, sinó també dibuixant-la. I, sobretot, imaginant-la. Sense límits. I avui el jurat no són els mestres, sinó una il·lustradora i un escriptor -en aquest cas, l’Àfrica Fanlo i l’Àlex Tovar- que ja van acompanyar el grup en l’inici del projecte i es van encarregar de donar cos a la seva cascada d’idees i de deixar-los, després, el final obert i un repte: que cadascú acabés la seva història.

Amb els seus finals ja escrits i dibuixats, els alumnes demanen entusiasmats el seu torn per ser escoltats. Han treballat a la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu i, entre tants llibres, han trobat la inspiració per explicar les aventures del Verti, el protagonista que entre tots van escollir per al seu conte: El misteri de la caixa multicolors.

“No s’han de posar barreres a les ments dels nens, és bo estimular-los totes les vies d’expressió i no només el que és llegir i escriure, que és on centra els esforços el sistema educatiu”. Roser Ballesteros és fundadora de l’espai VoxPrima, que treballa la pictoescriptura, i defensa la implicació de la societat civil -en aquest cas, escriptors i il·lustradors, però també equipaments com les biblioteques- en l’educació dels més petits. Per això és una ferma partidària del projecte de pictoescriptura que aquestes sis escoles de Barcelona han provat a partir del Pla d’Educació de Ciutat Vella. Aquesta tècnica consisteix a recuperar els dibuixos amb què tots els nens van començar a acostar-se als llibres per facilitar-los el desenvolupament escolar i, sobretot, no marcar-los un terreny limitat del que s’espera dels seus exercicis. Convidar-los a crear. I a fer-ho dins de l’horari lectiu perquè sigui una opció transversal per al conjunt del grup.

Ballesteros denuncia que la creativitat no té prou espai en un sistema educatiu que encara “respon a les necessitats de la Revolució Industrial”, quan actualment els infants tenen un “bombardeig d’informació” molt més accentuat: cal saber destriar les dades i aprofitar-les, apunta. Una realitat que, assegura, va posar en guàrdia el món anglosaxó, on hi ha estudis que certifiquen que la pujada de coeficients intel·lectuals dels menors contrasta amb una baixada de la capacitat creativa.

Sessions per als mestres

Les activitats de pictoescritpura no es fan només en l’assignatura de llengua, sinó que impregnen altres àrees, com la de plàstica. “El pensament creatiu es pot aplicar a tot, no el cenyim a la creació d’històries, i per això és tan important estimular-lo i deixar que cada alumne s’expressi en el llenguatge en el qual és més hàbil”, explica Ballesteros. Per facilitar la feina dels mestres, abans d’engegar les sessions se’ls va fer una formació en què, a banda del que és pròpiament el funcionament de les classes, se’ls convidava a no marcar límits d’entrada als seus alumnes.

L’escritptor David Nel·lo, que forma part del projecte, explica que és important despertar l’interès dels nens i que no associïn directament l’activitat a les tasques escolars, com passa, assegura, amb moltes de les lectures que s’encarreguen als alumnes, que les acaben considerant com una part més de la teoria que fan a classe, sense gaudir-ne.

“La gràcia és ensenyar la llengua com una cosa viva i no només com una teoria que cal aprendre”, defensa. Amb aquests objectius VoxPrima treballa amb una sèrie de lots amb llibres i una guia pràctica -adquiribles a Voxprima.com- perquè les famílies també els puguin treure suc per estimular la creativitats dels més petits a casa, en el temps d’oci.