Els perills de separar els alumnes amb pitjors resultats

BarcelonaEls alumnes de primer d'ESO amb dificultats d'aprenentatge rebran classes de reforç de català, castellà i matemàtiques dins de l'horari escolar. Faran quatre hores més de classe que els seus companys cada setmana, en lloc de matèries optatives. El pla, que el departament d'Ensenyament estrena aquest curs, es complementarà amb les 96 auditories pedagògiques que farà als centres de primària que tenen més d'un 30% d'alumnes amb un resultat baix en les proves de competència fetes a sisè de primària. Les dues iniciatives han de servir per reduir la taxa de fracàs escolar, que a Catalunya afecta un de cada quatre alumnes. ¿Però separar els alumnes per nivells millora els seus resultats? Experts consultats per l'ARA ho analitzen.

Preguntes:

1. ¿Ofereix més bons resultats separar els alumnes en funció del seu rendiment escolar?
2. ¿Les matèries a reforçar han de ser català, castellà i matemàtiques?

TERESA SORDÉ: "La segregació d'alumnes comporta fracàs escolar" TERESA SORDÉ:

1. Separar els estudiants per nivells comporta sempre un fracàs escolar. El que recomana la comunitat científica internacional són grups heterogenis, ja sigui per habilitats, nivells acadèmics o origen. El fet que els estudiants tinguin interacció amb persones diverses té beneficis en l'aspecte educatiu. Els estudis demostren que els alumnes que se separen entren en un procés d'estigmatització.
2. És igual les matèries en què s'apliqui el pla, perquè qualsevol tipus de segregació comporta fracàs escolar. El que s'hauria de fer és mantenir els grups heterogenis i atendre'ls amb més recursos, que no han de ser necessàriament econòmics. Simplement, es pot destinar els professors que s'utilitzarien en la segregació per reforçar l'aula.

ISMAEL PALACÍN: "Pot donar bons resultats si s'aplica correctament" ISMAEL PALACÍN:

1. Tots els estudis que es fan sobre separació d'alumnes demostren que té molts més inconvenients que avantatges. Ara bé, el que proposa la consellera és un model d'agrupació flexible que si s'aplica correctament pot donar bons resultats. Tot i així, l'ideal seria mantenir el grup heterogeni amb una educació personalitzada, un model que ja se segueix en moltes escoles. Es tracta de saber programar els diferents ritmes d'aprenentatge que un professor es pot trobar en una mateixa classe.
2. L'elecció és correcta perquè llengües i matemàtiques són les matèries instrumentals. No tenir una comprensió lingüística afecta la resta d'assignatures. Ara bé, aquest reforç no es pot allargar eternament, perquè si no l'alumne tindrà un currículum molt empobrit. Un temps raonable seria entre set mesos i un any i mig. En cap cas les classes de reforç han de superar el 30% de l'horari lectiu.

ENRIC ROCA: "Els centres haurien de fixar els seus propis plans" ENRIC ROCA:

1. Com qualsevol mesura, pot ser inclusiva o no. El resultat dependrà de com s'apliqui al centre i com encaixa amb el seu projecte educatiu. Ara bé, estem acostumats que sigui l'administració qui fixi mesures heterogènies, però haurien de ser els centres els que ho fessin, perquè coneixen el seu alumnat i les seves característiques. La tasca d'Ensenyament hauria de ser vetllar perquè aquestes propostes donessin bons resultats i per proposar-ne a escoles que no tinguin iniciativa i tinguin un percentatge important de fracàs escolar. En aquest sentit, és positiu que s'impulsin les auditories pedagògiques.
2. Són les matèries estrella. És cert que els estudiants que no dominen les llengües tenen problemes amb la resta de matèries, però cal veure si incrementar aquestes hores lectives en detriment de les matèries optatives que faran els altres estudiants no comporta estigmatitzar encara més l'alumne.

ANTONIO CABRALES: "S'hauria d'haver fet una experiència pilot" ANTONIO CABRALES:

1. S'han de tenir en compte dos factors: tothom se'n beneficia si el nivell dels companys millora i, alhora, és més avantatjós que els estudiants tinguin el mateix nivell perquè es pot modular l'ensenyament. Però s'hauria d'haver començat amb una experiència pilot i debatre-ho amb la comunitat educativa per prendre una decisió.
2. Llengües i matemàtiques són les matèries instrumentals més importants. En la majoria de països hi ha proves que permeten saber el nivell de l'alumnat per poder-lo comparar, cosa que no passa amb la resta d'assignatures. Per tant, sembla raonable que el pla es faci amb aquestes matèries.

JAUME CELA: "Més hores no garanteix més bons resultats" JAUME CELA:

1. Rebre un suport personalitzat sempre és d'ajuda, i en cap cas és perjudicial. Però més hores no garanteix més bons resultats. El que ha de canviar és la manera d'enfocar les classes. Ens hem de plantejar quins mètodes de treball escollim i com aprofitem aquestes hores.
2. No s'haurien de fer classes de reforç només de llengües i matemàtiques. Són matèries importants, perquè són àrees instrumentals, però això evidencia que hi ha competències que es consideren de segona categoria, com les matèries artístiques. Defenso que s'han de treballar tots els llenguatges, inclòs l'artístic. La clau de l'educació és trobar les preguntes potents que desvetllin l'interès de l'alumne. Però això és complicat. L'error es produeix quan les classes només es basen en els llibres de text.

JULI PALOU: "Ens cal aprofundir en la didàctica i en la formació del professor" JULI PALOU:

1. Agafar els alumnes que no se'n surten i instar-los a fer més hores de llengua i matemàtiques és una manera molt elemental d'enfocar les coses que respon a una concepció molt clàssica de com s'aprèn. Segur que aquest pla no farà cap mal als alumnes, però un sistema educatiu que vulgui tenir modernitat ha de ser més consistent. Hem de crear nous marcs interactius per a tots els alumnes, i trencar amb la dinàmica d'un mestre i 30 alumnes. En grups heterogenis s'aprèn més, és contrastant com s'evoluciona. Potser no fa falta més classes de llengua sinó més llengua a les classes. Ens cal aprofundir en la didàctica i en la formació del professor.
2. Tots els sistemes occidentals tenen orientat el currículum escolar cap a un tipus de capacitats que en deixa al marge d'altres. I això, inevitablement, segrega alumnes que podrien ser vàlids en altres llenguatges. Per exemple, a l'escola creem analfabets musicals, però això no ens preocupa tant com altres qüestions. I el musical és un sistema semiòtic molt potent.