EDUCACIÓ
Societat 17/09/2013

Un sistema universitari amb massa carreres

Rectors i docents coincideixen amb Mas-Colell que hi ha un excés de graus però reclamen una reforma meditada

Elisabet Escriche
4 min

Barcelona.Els estudiants que s'incorporen a la universitat, ja sigui pública o privada, poden escollir entre una oferta de 460 graus. La xifra és excessiva, segons va assegurar el mateix conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, durant la inauguració del curs universitari el 6 de setembre passat a Girona. El conseller va anar més enllà i es va mostrar partidari de "reduir" aquesta oferta. "Un jove de 17 anys no ha de decidir entre 460 portes d'entrada", va insistir. Aquest curs han hagut de fer aquesta elecció en les universitats públiques un total de 47.038 alumnes, la majoria dels quals van començar ahir les classes. Tot i l'àmplia oferta de graus, el nombre d'estudiants ha baixat un 2,55% respecte a l'any passat. Aquesta reducció s'ha de sumar a la del curs anterior, en què ja va disminuir un 4,76%. Els estudis més sol·licitats per aquests alumnes han estat medicina, administració i direcció d'empreses, infermeria, dret, enginyeria en tecnologies industrials, psicologia i educació primària.

Tot i el debat obert pel conseller, de moment, el Govern no està treballant en la simplificació de l'actual oferta. Diversos rectors i professors universitaris valoren a l'ARA si realment cal reduir el nombre de graus i com s'hauria de reformar el sistema.

Les preguntes als experts

  1. Hi ha un excés de graus a les universitats?
  2. Com s'hauria de reformar el sistema?

JAUME CASALS: "Hi ha un llistat absurd de titulacions que no tenen cap mena de jerarquia"

  1. Comparteixo les declaracions del conseller. El sistema d'ensenyament fa que l'estudiant hagi d'escollir què fer sense haver entrat mai en una universitat. Actualment, hi ha un llistat absurd de titulacions que no tenen cap mena de jerarquia.
  2. Realment és molt complicat perquè l'actual sistema d'accés universitari, tot i que és just, és incorrecte per aconseguir reduir l'oferta. El que s'hauria de fer és determinar com a màxim una dotzena d'entrades i a mesura que avancin els estudis diversificar-los. Amb els graus de quatre anys, però, és complicat. L'ideal serien estudis de tres anys i després un màster d'especialització. A curt termini, però, és impossible perquè s'han de modificar normatives. Tot i així, és un canvi profund que s'ha de fer perquè la universitat millori.

ANNA MARIA GELI: "L'alumnat tindria més temps per madurar la seva especialització"

  1. Sí, hi ha un excés de graus. Cal una entrada comuna i després l'especialització. De fet, a la UdG els graus de ciències fan les mateixes assignatures durant el primer any, i els de lletres, durant el primer curs i mig. L'estudiant, però, és qui reclama aquest ensenyament específic.
  2. El més complicat és que hi hagi un consens amb totes les universitats. Seria molt més fàcil organitzar el primer curs i, a més, ens donaria molt més marge. Alhora, permetria a l'alumnat tenir més temps per madurar quina ha de ser la seva especialització.

MARINA TOMÀS: "Seria complex i confús tirar endavant una altra reforma universitària"

  1. El nombre de graus és excessiu per una manca de previsió que en molts casos han tingut els mateixos polítics. En el seu moment es va considerar que els títols específics serien millors per garantir sortides laborals que els generalistes, que s'adaptaven poc a les necessitats. Ara bé, és un error fer un grau només per a un període de quatre o cinc anys, els títols han de mantenir-se un mínim de 20 o 30 anys. Tot i així, des del punt de vista de l'alumnat, la motivació és més alta quan la carrera és més especialitzada, el problema és que no és rendible ni econòmicament ni socialment.
  2. L'opció que s'hauria d'haver pres abans del pla de Bolonya era una formació generalista de tres anys i el quart any d'especialització a través d'un màster o postgrau. Ara, però, seria complex i confús tirar endavant una altra reforma universitària quan només fa quatre anys que és vigent la de Bolonya. La millor opció és realitzar petits canvis dins de les actuals titulacions, com fusionar assignatures amb una mateixa base o fer-les en un altre curs.

MIQUEL MARTÍNEZ: "No és un plantejament que es pugui fer de la nit al dia, cal una anàlisi"

  1. El conseller té raó: hi ha un excés de graus que fa que quan l'estudiant ha de triar sigui difícil que ho encerti a la primera. Per tant, cal reduir l'oferta.
  2. Els graus haurien de ser de tres anys i agrupats per grans àmbits, com salut, enginyeria, ciències, socials i potser fins i tot educació. El primer d'aquests tres anys haurà de ser molt comú, i el segon i tercer ja es podria entrar en certa especialització. Acabats aquests tres anys n'hi hauria d'haver dos més d'especialització, que es podria fer a través d'un màster. Ara bé, aplicar un nou sistema no és fàcil perquè vol dir tornar a canviar-ho tot i això té un cost. No és un plantejament que es pugui fer de la nit al dia sinó que requereix un mínim de dos o tres anys d'anàlisi profunda per abordar-lo.

FRANCESC XAVIER GRAU: "Hem d'eliminar les rigideses que actualment tenen les universitats"

  1. Des que va entrar en vigor el pla de Bolonya, a la URV estem duent a terme programes formatius de graus, és a dir, que diferents titulacions facin assignatures comunes. Ho fem amb els estudis d'enginyeria o de comunicació. Per exemple periodisme, relacions públiques i comunicació audiovisual fan durant els primers dos cursos pràcticament les mateixes matèries. Per tirar-ho endavant, però, vam haver de convèncer la Generalitat i presentar-los la proposta abans que s'implantés el pla de Bolonya.
  2. S'ha de fer una estructura que permeti oferir diversitat d'oferta als estudiants aprofitant els recursos. Això permet que la universitat pugui construir una bona oferta i que l'estudiant s'enriqueixi perquè primer rebrà una formació més transversal i després l'específica. Per aconseguir-ho, cal eliminar les rigideses que actualment tenen les universitats.
stats