Societat 22/08/2014

El turisme a les Festes de Gràcia: un fenomen creixent

L’organització no rebutja els estrangers, però els demana respecte

Núria Martínez / Albert Solé
3 min

Barcelona“M’agradaria parlar en català una estona”. Aquesta frase en mode de broma s’ha pogut sentir en repetides ocasions en boca dels organitzadors de les Festes de Gràcia, que ahir es van acabar, i que han vist com la presència de turistes és cada vegada més gran. Així ho explica a l’ARA la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, que, tot i que es mostra orgullosa que l’augment de públic sigui exponencial any rere any, reivindica que el turisme que ve ha d’entendre que no es tracta d’“una festa més”. Fins ara no s’han registrat xifres oficials sobre l’augment del turisme en aquesta celebració, però des de la fundació es calcula que el 30% dels visitants són estrangers. “Des de fa cinc anys hem registrat un augment molt considerable de francesos, italians, anglesos i russos, que, guiats per les agències turoperadores, vénen a buscar únicament una festa nocturna”, comenta Carbonell.

“La nostra no és només una festa major, sinó que ens passem tot l’any treballant el guarniment i això implica molta feina i molts valors”, argumenta la presidenta. En aquest sentit, comenta que la Fundació no busca fer publicitat perquè vingui més gent sinó per “transmetre millor el missatge de les Festes de Gràcia”. En els últims anys també s’ha notat un increment de públic barceloní, gent que a causa de la crisi no ha pogut marxar de viatge i s’ha quedat a la ciutat. Davant d’aquesta massificació de les festes, la Fundació no s’ha cansat de repetir que els visitants respectin el decorat, tant els estrangers com els locals. Per aquest motiu, els cartells que estaven penjats als carrers per demanar respecte estaven escrits també en anglès, i volen traduir-los a altres idiomes l’any que ve. “És un col·lectiu amb el qual hem de conviure perquè ve a Barcelona i no es vol perdre aquesta festa”, conclou la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia.

La ironia dels carrers alternatius

La crítica al turisme massiu, però, sí que ha protagonitzat bona part dels carrers de les festes alternatives. Mitjançant els decorats, els organitzadors han volgut denunciar el que consideren un “model de ciutat que converteix Gràcia en un aparador”. El visitant que passegés aquests dies per Sant Pere Màrtir podia trobar una recreació d’un bus turístic, en què es proclamava “Malvingut, Mr. Marshall”. Uns carrers enllà, a la plaça John Lennon, també es trobaven missatges en contra del turisme, amb un decorat especial per fer-se selfies amb una recreació de la Sagrada Família en flames. Miquel Ruano, membre de la Comissió de les Festes Populars, expressa que la festa major de Gràcia sempre ha sigut un espai de “comunió entre veïns” i que “des que la festa s’ha massificat costa molt més que n’hi hagi”. “Ara fem pinya entre carrers durant els mesos de preparació, però durant els dies de festes és molt més complicat que fa uns anys”, lamenta Ruano. Per la seva banda, la regidora del districte de Gràcia, Maite Fandos, defensa que el turista ve a veure la festa perquè “és una de les expressions més importants de la nostra cultura tradicional”, però insisteix en la importància del respecte del decorat.

Menys ‘llauners’ i sentit únic

L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació fan un balanç molt positiu dels set dies de festa. Una de les grans novetats d’aquest any han sigut els carrers de sentit únic -l’any passat se’n va fer una prova pilot-: “Ha sigut un èxit, la gent estava avisada perquè ho posava el programa oficial i ha tingut una bona acollida”, assegura la presidenta de la Fundació, Carla Carbonell. La seguretat ha sigut un altre aspecte positiu, ja que no s’ha produït cap incident en els set dies de festa, i tampoc amb el desallotjament dels carrers per part de la Guàrdia Urbana i els antiavalots dels Mossos d’Esquadra de matinada. A més, l’Ajuntament va donar xifres sobre la disminució de la venda ambulant als carrers a més de la meitat i també sobre la intervenció de moltes menys llaunes il·legals: 2.513 aquest any per les 7.259 del 2013. Aquest 2014 només han augmentat lleugerament les denúncies per orinar al carrer.

stats