Galveston (Texas)Fa gairebé una dècada, científics del Canadà i els Estats Units van anunciar que havien creat una vacuna 100% eficaç en la protecció dels micos contra el virus de l’Ebola. Els investigadors preveien començar les proves en humans al cap de dos anys, i asseguraven que el producte definitiu podria estar a punt el 2010 o 2011. Però no va ser així. La vacuna va quedar en un calaix i les proves no han començat fins ara.
El desenvolupament d’aquella vacuna experimental es va estancar, en part, perquè l’Ebola ha sigut fins ara una malaltia poc freqüent, però també pel fracàs a l’hora de produir medicaments per a malalties que afecten els països pobres. Només ara, que l’epidèmia és vista com una amenaça per a Occident, els governs comencen a acumular recursos. “De vegades és necessari que hi hagi una crisi perquè la gent s’aturi i digui: «D’acord, hem de fer alguna cosa»”, afirma Thomas W. Geisbert, expert en Ebola de la University of Texas Medical Branch de Galveston, i un dels impulsors de la vacuna que va respondre en micos.
Fins ara la investigació sobre l’Ebola pot haver costat milions de dòlars, però les proves en humans i l’ampliació de la producció pot arribar a costar centenars de milions, i comercialitzar la vacuna final entre mil milions i mil cinc-cents milions de dòlars, segons detalla el doctor James E. Crowe Jr., director d’un centre d’investigació de vacunes de la Vanderbilt University (Nashville). “Qui ho pagarà?”, es pregunta.
El govern del Canadà va patentar la vacuna creada per l’equip del doctor Geisbert i l’Agència de Salut Pública canadenca en va produir entre 800 i 1.000 dosis abans de cedir els drets de producció a l’empresa NewLink Genetics, d’Iowa. Les dosis existents es van entregar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i els tests amb voluntaris ja han començat. L’altra vacuna que està en fase de proves l’han desenvolupat investigadors dels National Institutes of Health i el laboratori GlaxoSmithKline.
Geisbert considera que la vacuna amb què treballa el seu equip hauria de provocar menys efectes secundaris, però afegeix: “A qui li importa, si sobrevius a l’Ebola?” El més important és que la vacuna es va demostrar eficaç per protegir els micos després que s’haguessin exposat al virus. Si respongués de la mateixa manera en humans, els metges i familiars que hagin estat en contacte amb un malalt podrien ser immunitzats contra el virus en lloc d’haver de passar 21 dies de tensió a l’espera de saber si s’han infectat o no. “Les empreses amb què treballo són intel·ligents. Volen una resposta segura abans d’invertir milions de dòlars per fer proves amb humans”, conclou.
