On són les polítiques per canviar de model productiu?
Les dades de l’atur demostren que el creixement econòmic de què fa bandera el PP té els peus de fang
Després de sis mesos de creació intensiva de llocs de treball, a l’agost, que tradicionalment ja és un mes dolent, ha arribat la patacada. Segons les dades de l’Inem, a Catalunya hi ha 4.521 persones més apuntades a l’atur que al juliol, i al conjunt de l’Estat aquesta xifra s’eleva fins a les 21.679. El govern espanyol va intentar ahir treure ferro a aquesta dada i va destacar el fet cert que avui hi ha menys aturats que fa un any, però no tothom ho veu així. El servei d’estudis del BBVA va alertar del que considera una “sorpresa negativa”, ja que aquest repunt de l’atur podria significar que el creixement de l’economia ja no és tan fort com al primer semestre i, de fet, s’està desaccelerant. Però, a més, el fet que les pujades més grans s’hagin produït a Catalunya i al País Valencià, on el sector turístic és molt potent, demostra que els llocs de treball que s’estan creant estan lligats a sectors estacionals i de baixa qualitat.
Caldrà esperar als pròxims mesos per fer-ne un diagnòstic més acurat però de moment les dades indiquen que la recuperació econòmica que el PP ven com el seu gran actiu de cara a les pròximes eleccions espanyoles té els peus de fang i no respon a un canvi real de model productiu. Al revés, un model que basa el seu creixement bàsicament en el consum intern i el turisme està condemnat a repetir els mateixos errors que van provocar l’esclat de la bombolla immobiliària el 2009 i una crisi d’efectes catastròfics per a centenars de milers de famílies. Si no es canvia de model i s’aposta per sectors amb valor afegit i mà d’obra qualificada, que vol dir també treball estable i sous més alts, la pròxima crisi tornarà a provocar una destrucció massiva de llocs de treball. I on són les polítiques per canviar el model?
Es pot entendre que en un context tan dramàtic com l’actual la mera creació de llocs de treball, encara que siguin precaris i temporals, sigui considerada un fet positiu, però si això no es combina amb polítiques més a llarg termini no s’haurà après res de les lliçons de la crisi del 2009. I s’estarà condemnant una generació sencera a l’emigració o a viure sota l’amenaça constant de l’atur.
