Agrupació Mútua vol sortir del pou

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Enmig del naufragi de les caixes i el ball de fusions a la banca, una de les mútues més emblemàtiques sobreviu i afronta la recta final de la seva privatització. Després de ser intervinguda l’octubre del 2009, Agrupació Mútua (AMCI) està ara en procés de privatització, i Fiatc i el RACC han presentat les principals ofertes per quedar-se-la.

El calendari del sanejament d’AMCI s’accelera. En els pròxims dies està previst que s’iniciï el termini que tindran els compradors per verificar el compte de resultats de la mútua (due diligence), que s’allargarà fins al maig, quan es convocarà l’assemblea extraordinària de mutualistes que haurà de decidir quin comprador prefereix.

Finalment, la Direcció General d’Assegurances (DGS), l’organisme dependent del ministeri d’Economia que ha gestionat la mútua els últims tres anys, hi dirà la darrera paraula al juny. Fonts pròximes a la negociació han assenyalat que el ministeri ha explicitat la voluntat de respectar el que decideixi la majoria de mutualistes, gran part dels quals són treballadors d’AMCI. La plantilla supera els 400 empleats.

Així doncs, es tracta d’escollir entre Fiatc o el RACC. La primera opció compta amb l’avantatge que també es tracta d’una mútua. D’aquesta manera, Agrupació Mútua no hauria de variar la seva condició societària, una operació que sí que va fer Mapfre en el seu dia i que la va fer convertir-se en una societat anònima. Fonts pròximes a la negociació van assegurar que si la DGS adjudica Agrupació Mútua a Fiatc, el grup resultant es convertirà en la segona mútua d’assegurances de salut i previsió personal en l’àmbit estatal, només per sota de Mutua Madrileña (l’entitat que ha decidit compartir amb CaixaBank part de la seva activitat asseguradora).

La suma d’Agrupació Mútua i Fiatc és de 593 milions de primes emeses en productes d’assegurança el desembre passat (449 corresponen a Fiatc i 144 a AMCI). Mutua Madrileña es va situar en els 1.187,5 milions a finals de l’any passat, segons les dades de l’associació Icea.

L’interès de Fiatc es basa, doncs, en un augment del seu volum. Les possibilitats de creixement se centrarien en la venda creuada de productes i en la incorporació d’una marca molt reconeguda a Catalunya.

Ben diferent és l’estratègia del RACC, que s’ha associat amb el grup francès Crédit Mutuel (han format una societat en la qual els francesos tindrien una participació del 60% i els treballadors d’AMCI un 10%), que, al contrari del que indica el seu nom, no és una mútua. En aquest cas, Agrupació Mútua hauria de perdre la seva condició fundacional. El RACC, una entitat sense afany de lucre, diversificaria la seva activitat si s’acaba adjudicant AMCI, mentre que Crédit Mutuel podria entrar en el mercat espanyol d’assegurances mèdiques.

Pla de futur

En tot cas, les mateixes fonts del sector van indicar que el que necessita AMCI és un pla de futur. Les dues ofertes en ferm descrites plantegen uns paràmetres similars de manteniment de plantilla, de compromís amb la fundació de l’entitat intervinguda i de solvència. En aquest últim punt, AMCI necessita uns 200 milions per equilibrar la cobertura tècnica mínima que demana la DGS per operar amb garanties.

A aquesta quantitat s’hi hauran d’afegir 50 milions de dèficit en les desinversions fetes els últims tres anys, que en gairebé tots els casos han aportat minusvàlues.

Els administradors de la DGS (dels que van entrar amb la intervenció només queda Sergio Gago, ja que Jacint Boixasa va abandonar la tasca el 2010) s’han focalitzat a sanejar el grup, especialment les participades que no tenien a veure amb el negoci principal. I aquest ha estat el principal problema de l’entitat.

Origen dels problemes

Com moltes altres asseguradores i entitats bancàries, AMCI va centrar molt bona part del seu creixement en el sector immobiliari durant la primera part de la dècada passada, coincidint amb el punt més àlgid de la bombolla del totxo.

D’aquí els problemes que va heretar d’AMCI Habitat, la filial immobiliària (participada en un 70% el 2009) en la qual l’aleshores conseller delegat, Jordi Conejos, va dipositar totes les esperances de creixement. Va vendre Aisa, un altre societat dedicada a les promocions, però va acumular massa risc a AMCI Habitat, que va plantejar promocions a Bulgària, Itàlia i Múrcia. Aquesta filial va arribar a deure fins a 40 milions a la matriu.

La deriva d’AMCI s’ha anat arrossegant fins fa poc. El 30 de novembre del 2011 va demanar la declaració de concurs voluntari. El pla de sanejament dels últims temps ha volgut concentrar l’activitat del grup en el negoci assegurador. El 2010 va ser l’exercici en què es van fer més desinversions. Es van vendre les corredories Unibrok i Gescobert i una empresa especialitzada en riscos laborals: MGO. La mútua també es va desprendre de la filial d’ambulàncies Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

En tot cas, Agrupació Mútua compta amb una posició molt sòlida al mercat català. Té 340.000 socis assegurats i més de mig milió de pòlisses contractades. Manté una xarxa superior als 400 treballadors, més de 300 assessors comercials i 600 mediadors. L’entitat manté acords amb 100 clíniques i hospitals i més de 20.000 metges i especialistes. El 72% del negoci es concentra en les assegurances de salut, un 16% en productes de previsió social i un 10% en estalvi i pensions, segons les dades del 2010. El pes geogràfic està molt centrat en Barcelona i l’àrea metropolitana (45%).

Pla de futur

Tot i aquesta posició privilegiada, el volum de patrimoni gestionat ha anat minvant, fruit precisament de la falta d’un pla de futur i d’un accionista de referència, segons van remarcar les mateixes fonts. El total gestionat per l’entitat el 2010 era de 513 milions, mentre que dos anys enrere superava els 600 milions. El volum total de primes corresponents al 2010 va ser de 169 milions. El benefici net consolidat d’AMCI va ser de 24 milions, amb una gestió centrada en la reducció de les despeses, que van disminuir un 18,8% aquell any.

Amb tot plegat, Agrupació Mútua espera encetar d’aquí pocs mesos una nova etapa de rellançament amb un soci nou. Dels cinc grups interessats en un primer moment, Catalana Occidente, Pelayo, Sanitas, Fiatc i ACM, només queden els dos últims.