ENTREVISTA
Suplements 14/11/2014

Jordi William Carnes : “Barcelona rep en conjunt 26 milions de visitants”

El director general de Turisme de Barcelona diu que "no volem gent incívica", i que la convivència "no és negociable"

i
Catalina Serra
4 min
Jordi William Carnes : “Barcelona rep en conjunt 26 milions de visitants”

BarcelonaEs nota que ha sigut polític perquè no només sap posar per a les fotografies sinó també escapolir-se de les preguntes difícils. Jordi William Carnes ha dedicat tota la vida a la política -va ser conseller d’Agricultura amb el primer tripartit i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona entre 2007 i 2011, entre altres càrrecs- fins que el 2013 va decidir passar al sector privat. El maig d’aquest any va ser “caçat”, diu ell, per un headhunter (caçatalents) per substituir al juliol Pere Duran en la direcció general de Turisme de Barcelona, un organisme que coneix bé perquè ja n’havia sigut vicepresident quan estava a l’Ajuntament.

Pere Duran ha sigut un dels artífex de l’èxit turístic de la ciutat. ¿Li toca gestionar com no ha de morir d’èxit?

Barcelona es va reinventant permanentment i, per tant, l’èxit de Barcelona és el dels seus ciutadans. Fa vint anys no teníem consciència de les possibilitats turístiques de la ciutat, semblava impossible, i ha sigut possible gràcies a un model propi, el de la col·laboració público-privada, que ha funcionat i que combina la feina de molta gent, de molts agents. El sector públic ha de marcar uns criteris, unes regles, i la iniciativa privada, després, ha de poder actuar. A Barcelona ha funcionat.

Molts ciutadans tenen la sensació ara que els han robat l’espai públic perquè l’han deixat en mans dels operadors turístics privats.

Aquest és un debat real. Som una ciutat petita i molt densa. Tenim 100 quilòmetres quadrats de superfície i 1,6 milions d’habitants, cosa que ens situa en 16.000 habitants per quilòmetre quadrat. No som prou conscients d’aquest nivell de densitat. Per això històricament hem tingut un debat sobre l’espai públic superior al d’altres ciutats. Crec que això és un actiu, però també fa que els debats siguin més feixucs i lents, es triga més a trobar solucions tot i que després són més fermes. El debat ha tornat els últims mesos en relació al turisme, i em sembla bé. Ens obliga a repensar l’espai públic.

En una ciutat tan densa, les xifres de turistes ballen. Vostè ha parlat de fins a 26 milions de visitants.

Hi ha diverses dades i s’han de desglossar i segmentar per evitar nerviosismes. Una de les dades és la de la gent que s’està en un hotel, que és la que històricament s’ha publicat oficialment. Aquí estem en unes xifres de 7,5 milions amb 16,4 milions de pernoctacions l’any 2013. Després han aparegut els apartaments turístics, que estan aflorant i sobre els quals no tenim estadístiques fiables. I s’hi suma la gent que va a casa d’amics o familiars, que no és poca. Una altra dada important és la gent que s’està en altres zones que en algun moment ve a visitar la ciutat, i que a l’estiu suposa un volum important. I hi ha els creueristes, alguns dels qual s’hi estan un parell de dies i d’altres només hores. Si vas sumant tot això, el volum de gent que visita la ciutat podria estar en aquests 26 o 27 milions a l’any.

Són gent de perfils molts diferents.

Sí, per això dic que hi ha moltes Barcelones i molts tipus de visitants. La paraula turista té moltes accepcions. ¿El que ve al congrés dels mòbils és un turista o un visitant? ¿I el del congrés de cardiologia? Avui mateix potser hi ha 15 trobades d’empresa; en quin perfil poso els assistents? Perquè si posem que són turistes pot ser pejoratiu, però si són visitants ja no. En aquest debat podem caure en un parany. A Barcelona ens visita molta gent i per diversos motius: negocis, feina i també hi ha aquell perfil de turisme de lleure, que és el que visualitzem més. Aquest segurament és menys de la meitat, uns 7 o 8 milions, i es concentra en un determinat període de l’any.

Pot créixer més?

Depèn. Si jo li dic que vaig a buscar més congressos i convencions, què dirà? Que li sembla bé, no? ¿I si volem promocionar més la marató? Hi ha públics que no hem explorat. Hem de ser curosos quan diem més o menys. El que tenim clar és que no volem gent incívica, i que la convivència no és negociable.

Hi ha qui diu que ha sorgit el problema dels apartaments turístics quan els hotelers també han fet apartaments i han vist que la gent normal els feia la competència.

No, això és una llegenda urbana. El que hi ha és un fenomen nou, el de l’economia digital, que s’ha d’abordar a partir d’uns criteris clars, amb un marc normatiu establert, fixat i que doni seguretat als usuaris. Ha de ser transparent, per evitar l’economia submergida, i s’ha de vigilar el tema de la fiscalitat. Aquí hi ha una gent que paga uns impostos, des d’un taxi a uns apartaments legalitzats, que també existeixen, passant per un alberg de joventut o un hotel, que estan obligats a complir uns requisits. I el que no s’hi val és que apareguin operadors que se saltin aquest circuit. Això és el que s’ha de mirar. Estic d’acord amb l’economia digital. És una realitat, però això no vol dir que ens saltem les regles de joc. Però això dels hotelers contra els apartaments és fals.

¿Dins de Turisme de Barcelona hi ha un lobi hoteler? Com es pot minorar la sensació ciutadana que ells manen i no s’hi té res a dir?

Aquesta sensació és falsa perquè Turisme de Barcelona és un model público-privat i, per tant, la veu del sector públic sempre hi ha sigut. L’Ajuntament de Barcelona hi és. D’altra banda, la gent ho focalitza en els hotelers, però aquest és un organisme on hi ha 934 empreses de molts sectors, i tots tenen veu.

¿Turisme de Barcelona pot mediar entre el sector i els veïns? Quin paper creu que ha de tenir?

La funció i la missió de Turisme de Barcelona és donar a conèixer Barcelona al món, no només pel turisme sinó també perquè així s’atreuen empreses, treballadors i inversions. Però és veritat que no volem de cap manera que la convivència de la ciutat és qüestioni. Per tant, en la mesura que la ciutat ens plantegi que col·laborem per intentar diluir els problemes ho farem. Estem treballant, per exemple, amb la gent de la Boqueria per mirar d’evitar que tots els grups de visitants es concentrin els mateixos dies i hores. El mateix amb els turoperadors a la Sagrada Família. La qüestió és que la gent estigui més repartida.

stats