God help the girl

Hi ha dues maneres d’acostar-se a God help the girl : com a públic de cinema ras amb més o menys simpatia pels musicals o com un espectador especialitzat que sap perfectament quines diferències hi ha entre els termes indie, hipster o twee. Tot és qüestió de competència lectora. L’espectador que no sap ni qui és Stuart Murdoch ni ha sentit mai una cançó del seu grup (Belle & Sebastian) veurà un musical amb un puntet Jacques Demy que és molt mono, sí, però pateix d’anèmia. D’altra banda, l’incondicional de l’imaginari pop de Murdoch podrà trobar-hi la sensibilitat, detallisme i encant de la seva producció musical en molts moments, i no només en les cançons. Aquesta història de joves trencadissos que troben en un grup de pop la medicina que cura les seves afliccions és molt Murdoch. Ara bé, per molta afició a Belle & Sebastian que es tingui, és probable que aquest segon tipus d’espectador també pensi que la pel·lícula és discreta i que està a punt de desmaiar-se en diferents ocasions. Però, per fidelitat al pop, no ho dirà.