Paisatges de desolació

No és el primer cop que parlem de Southcliffe en aquestes pàgines. La vam incloure en un repàs a la recent collita de sèries policials i thrillers de la televisió britànica. I va tornar a aparèixer en el recull del millor del 2013, on va aconseguir situar-se al primer lloc de les ficcions televisives gràcies als vots dels col·laboradors del Play. Ara torna a ser notícia arran de la seva estrena a Filmin en versió original subtitulada. Una bona ocasió per (re)descobrir-la i, ja de passada, trobar-hi alguna connexió formal amb la sèrie més elogiada fins ara d’aquest 2014, True detective.

Malgrat el bon nivell de la ficció televisiva contemporània, és difícil trobar sèries que prenguin veritables riscos. Un dels mèrits de True detective ha estat que, entre un primer i un últim capítols força convencionals, desenvolupa un complex drama tenyit de noir sobre com uns crims afecten els dos policies que els investiguen, prescindint d’emmotllar-se en moltes de les convencions del gènere i dels procedimentals. Southcliffe encara porta més enllà aquesta premissa. Bon exemple del que entendríem per televisió d’autor, Southcliffe arrenca amb una massacre a la tranquil·la comunitat que li dóna nom. Però aquí no hi ha misteri per solucionar. De bon principi sabem qui és l’assassí i de mica en mica anirem descobrint les víctimes.

Als responsables d’aquesta obra televisiva en quatre capítols no els interessen tant els mecanismes del thriller com les complexitats del drama. Southcliffe s’endinsa en les dificultats per enfrontar-se amb l’horror, el dolor, la rancúnia i els sentiments de culpa. I ho fa a través d’una narrativa fragmentària, desordenada i continguda, on la informació s’ofereix en petites dosis espaiades en el temps. D’altra banda, la ficció adopta un tempo insòlit a la petita pantalla, aturant-se el temps que li sembla necessari per observar la quotidianitat de tots i cadascun dels seus personatges, per fer-nos més present la pena per la seva mort o l’estupor davant dels seus actes.

FACTOR TONY GRISONI

La minisèrie és una creació del guionista Tony Grisoni. Aquest col·laborador habitual de Terry Gilliam ja va firmar, juntament amb David Peace, una de les millors ficcions britàniques dels últims anys, Red riding (2009), on s’endinsava en les clavegueres del crim organitzat i la corrupció política i policial al comtat de Yorkshire a partir de la investigació d’una sèrie de crims que du a terme un jove periodista. Red riding es desenvolupava al llarg de tres èpoques diferents, en una estructura narrativa no tan allunyada de la que presenta True detective. L’altre responsable de Southcliff e és el director nord-americà Sean Durkin, que va debutar al cinema amb Martha Macy May Marlene (2011), un inquietant i misteriós drama sobre una noia que aconsegueix escapar-se de la secta on ha viscut durant una llarga temporada.

Southcliffe es pot veure des d’aquest mes d’abril a la plataforma online Filmin (www.filmin.es), que ha arribat a un acord amb la BBC per emetre una selecció d’aquelles ficcions que no arriben al nostre país a través dels canals de televisió tradicionals. A l’oferta també s’hi troba, per exemple, Parade’s end, una visió del Londres de principis del segle XX, amb Benedict Cumberbatch (Sherlock ) de protagonista, que poc té a veure amb la típica sèrie britànica d’època. I és que la televisió britànica viu la seva pròpia nova edat d’or.

A FAVOR

Un repartiment impeca-

ble en una sèrie sobre fe-

rides obertes: Sean Har-

ris, Rory Kinnear...

EN CONTRA

No apta per als avesats a

sobrecàrregues argumen-

tals, personatges, impac-

tes visuals, explicacions...

SOUTHCLIFFE ★★★★★

DE TONY GRISONI I SEAN DURKIN

PER A WARP FILMS / CHANNEL 4

Es pot veure a Filmin.es