1 min
** Fa més de vint anys -amb Achtung baby (1991) i Zooropa (1993)- que U2 van deixar de ser rellevants. Convertits en un molt pàl·lid reflex del que van ser, s’entesten a recombinar una vegada i una altra i sense convicció els seus gastats recursos estètics, com si fessin discos per mer automatisme. El resultat és un rock terriblement genèric i innocu, amb melodies, riffs i ritmes d’allò més predictibles. No és més dolent perquè l’hagin regalat via iTunes (una operació publicitària acusada de spam ), és que ja no recorden ni on van deixar la inspiració.|
