El amanecer del planeta de los simios

Si fa tres anys L’origen del planeta dels simis ens explicava el naixement de la capacitat de raciocini en una espècie que no era la humana, ara El amanecer del planeta de los simios ens exposa els primers conflictes que aquesta espècie enfronta com a civilització primerenca. Com que parlem de primats, és prou lògic que aquests primers reptes i tensions que encaren com a poble s’assemblin molt als dels humans. Els simis d’aquesta distòpia, doncs, semblen condemnats a repetir la nostra història (¿que ja era la seva?). La temptació d’intuir i, segurament, també identificar grans discursos metafòrics en aquest film sobre la gènesi de les estructures de poder, les dinàmiques del lideratge, la desconfiança entre diferents i la voluntat d’entesa pot arribar a confondre: no és una obra de tesi, sinó d’un entreteniment amb més substància del que sembla. Perquè El amanecer del planeta de los simios és un blockbuster bèl·lic molt llampant, un western futurista on els micos serien els indis i un relat postapocalíptic de traïcions molt semblants a les de l’era preapocalíptica.