Els angles de l’amor segons Placebo, a Cap Roig

Tot i haver aparegut a rebuf de l’onada del britpop dels 90, cap dels tres membres de Placebo és britànic. El cantant, Brian Molko, és belga, el guitarrista i baixista, Stefan Olsdal, és suec i el nou bateria des del 2007, Steve Forrest, és de Califòrnia. Molko i Olsdal van estudiar junts a Luxemburg, tot i que no van parlar fins que van coincidir a Londres, on van muntar el grup de pop rock androgin que poc temps després tindria fama internacional. Vint anys més tard -amb set discos publicats i 12 milions de còpies venudes- debuten al Festival de Cap Roig, amb el seu últim treball, Loud like love (2013), encara recent.

Per parlar-ne, Stefan Olsdal ens atén a l’altra banda del fil telefònic, en un castellà gairebé perfecte. “Viatjo molt a Madrid. Hi tinc amics des de fa 20 anys i per mantenir-hi una vida social no em quedava cap altra opció que aprendre’n”, explica. D’aquí les col·laboracions de Fangoria i Miguel Bosé al disc del seu projecte espanyol Hotel Persona. “Els músics de Madrid es coneixen tots. Jo hi he punxat, he fet col·laboracions amb Digital 21 i Lantana… Em sento part d’aquest circuit musical”. Un món paral·lel que, de tant en tant, li permet fugir de la disciplina de Placebo. “Per a mi és important tenir coses fora de Placebo, així la part creativa de la meva ment funciona millor”, diu.

D’entrada, Loud like love sona més lluminós i positiu que altres entregues de Placebo. “Sí, penso que en aquest moment ens sentim més segurs de nosaltres mateixos. És el segon disc amb el nou bateria i no hem tingut por d’obrir-nos, de ser vulnerables, tant en les lletres com en les músiques”, explica Olsdal, que considera el nou àlbum “més pop”, a diferència de Battle for the sun (2009), que era “molt més dur; s’amagava una mica darrere un mur de guitarres fortes”. A més, el nou elapé gira quasi exclusivament al voltant de l’amor. “Sí, això per al Brian va ser un repte, perquè és un tema força tòpic, però tenia la convicció d’escriure un disc sencer sobre l’amor, des de tots els angles: l’obsessiu, el positiu, el fosc, el de la gelosia…”, assegura.

Placebo, a part de la seva androgínia sexual, s’ha caracteritzat sempre per expressar una angoixa molt pròpia de l’adolescència. Com es manté aquesta energia després de vint anys? “No ho sé, però ara penso que no són tants. Hi ha grups que en porten 30, 40 o 50 -reflexiona-. El que et manté jove és estar en un grup, perquè sempre hi ha una energia adolescent a l’hora d’endollar una guitarra en un amplificador; sento que encara ens queden 20 anys més”, diu Olsdal. Una part del públic ha crescut amb ells, però Placebo també són capaços de renovar la seva base de fans. “Vam fer una gira per Sibèria i allà el públic era molt jove, de 12 a 20 anys. Hi ha alguna cosa que encara arriba a la gent jove i me n’alegro molt. De fet, jo també vaig descobrir bandes quan anaven pel seu setè disc. La música moltes vegades transcendeix l’edat”, comenta. Qui aporta joventut al conjunt -a part de tatuatges, com ironitza Olsdal-és el nou bateria, Steve Forrest. “Pica molt fort i dóna un toc de brillantor, perquè és l’optimista del grup. El Brian i jo som més aviat pessimistes i ell és una mica com el sol de Califòrnia”, riu.

El directe actual de la banda consta de sis músics: el trio està reforçat amb un segon guitarrista, una violinista i un baixista/teclista. “És la mateixa banda que Battle for the sun i toquem més compenetrats, ens coneixem més que abans”, explica. Parla del disc anterior, que és del 2009, i això vol dir que han trigat quatre anys a fer el nou treball, el període més llarg entre dos àlbums de Placebo. “Vam fer un EP com a pont entre els dos últims discos, però també hem de descansar una mica. Fa uns 15 anys a la nostra vida no hi havia res més que la banda, però necessitem una mica d’equilibri per no tornar-nos bojos. No podem continuar mantenint el mateix estil de vida que abans. Seria una mica trist ser la mateixa persona als 40 anys que als 20”, conclou.|

Placebo Cap Roig Festival. Jardí Botànic de Cap Roig (Calella de Palafrugell). Divendres 1 d’agost. 22 h. 70-130 €. Consulteu la resta de la programació a www.caproigfestival.com