Gino Rubert: "He intentat creure en Déu"

p { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); widows: 2; orphans: 2; } Gino Rubert. Creador d'imatges boniques i molestes. Humor, innocència, dramatisme i ironia. Misteri i màgia. I MOLTA intensitat. Els seus personatges i escenografies juguen una idea principal: reviure el que és mort. Per a ell l'art = un accident afortunat inevitable. I ho té clar: la realitat sempre supera la seva ficció. Ha intentat creure en Déu però no ho ha aconseguit. I no ha volgut mai aprendre a manar. Em confessa que no té els ulls verds (però que li agradaria), que té poc cul i que és un expert controlant els seus rínxols. I sí, és presumit, tímid i disciplinat. Va néixer a Mèxic, va estudiar a Nova York i ara viu a Barcelona. I la seva obra també ha girat per mig món. Un treball que respira una clara inquietud: representar el món sentimental i social que l'envolta i dessacralitzar tant el procés creatiu com la mateixa obra d'art.

ART = REALITAT > FICCIÓ

ART = SENTIT DE L’HUMOR I POCS PREJUDICIS

ART = ACCIDENT AFORTUNAT