Joan Casaramona: "Riuré menys quan sigui vell"

Sinceritat > introspecció

¿Si t'haguessis de definir amb una cançó, quina seria? No ho sé, però quan sigui un iaio i miri enrere m’agradaria que sonés salsa o flamenc, o alguna altra música popular intensa. I amb una il·lustració, com seria? Potser en lloc d’una il·lustració seria un ‘gif’ animat d’imatges que van passant ràpid. Els teus dibuixos són tu? Intento ser sincer quan dibuixo, així que suposo que sí. Tot i que potser no sempre toca mostrar-te en el que fas. Què és el que més et caracteritza com a il·lustrador? Estic aprenent, encara no em sé veure amb distància. I com a persona? Tinc la sensació de no haver canviat gaire des que tenia cinc anys.

Ofici Què més t'agrada fer a part de pintar? Pintar em posa una mica nerviós, m’agrada més dibuixar. Pel que fa a l’oci, coses molt normals i tòpiques. ¿I el que més t'agrada d'il·lustrar? La recerca d’informació prèvia a cada projecte: em permet autoenganyar-me durant una estona pensant que encara sóc a classe. És una fase especialment dolça. I al mateix nivell de plaer, obsessionar-me per un projecte interessant i pensar dibuixant. L'art és la teva vida? No em considero artista, m’agrada molt aquest ofici i espero que el dibuix m’acompanyi sempre. Però estic segur que la vida va molt més enllà. I t'hi guanyes la vida? Sí, l’any passat em vaig independitzar –tot i que arribava molt justet a finals de mes–. Ara, a part dels projectes com a autònom, tinc una feina de mitja jornada i la situació és una mica millor.Contingut = formaCom és el teu dia a dia? Intento llevar-me abans de les nou del matí per arribar bé a la feina, agafo un tren a Sants i baixo a Marina, on treballo com a dibuixant a ‘Jevis Tendres’, una sèrie d’animació de Juanjo Sáez. Després de passar-hi unes quatre hores, faig el camí invers i torno a casa. I llavors? S’acaba l’ordre: sense adonar-me’n es fa tard i encara no he enllestit la feina dels altres projectes. Acabo anant a dormir a la matinada i l’endemà toca tornar a començar. És molt més divertit del que sona, i el cap de setmana és un altre món. Tens alguna mania per treballar? M’agrada fer-ho fora de casa o l’estudi. Com et vénen les idees? Per associació. A partir d’observar alguna cosa o fer un petit dibuix començo a enllaçar conceptes i formes, i és quan em van sortint coses. Què és més important per a tu: el contingut o la forma? És bonic quan van de bracet.

Contingut = forma

Bíceps Juntament amb Julie Escoriza, acabes d'il·lustrar un llibre per a l'editorial A Buen Paso que es titula ‘¿Quién es el más fuerte del mundo?’ Per a tu, qui és la resposta a la pregunta? Segurament un home anònim que ni ell mateix sap que és el més fort del món. M’agradaria veure com és i què fa. Pel que fa a dones, la Julie és una molt bona candidata. I tu ho ets, de fort? Quan tenia quinze anys anava al gimnàs i conservo uns bíceps una mica inflats. Però no, no sóc fort. I metafòricament em sembla que tampoc. Quina és la teva debilitat? No m’agrado gens quan envejo els altres. I potser em sobra una mica de ràbia. I de mandra, tot i que em sembla que està massa criminalitzada a favor de la productivitat. I la teva millor virtut? Des del meu propi punt de vista, amb tan poca perspectiva, segurament m’equivocaria. Quin és el lema de la teva vida? No en tinc, però m’agrada una de les moltes cites que li són dubtosament atribuïdes a Napoleó: “Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa”. D’alguna manera m’hi sento identificat. A més, em fa gràcia imaginar-me algú que et vesteixi. Riuré menys quan sigui vell.

Risc Fins ara has arriscat gaire? No en sóc conscient, així que segurament no gaire. T'has enamorat molt? Sí. Recordes el primer petó? Sí. Com va ser? Molt divertit, en una festa de l’escola. I l'última vegada que et vas enamorar? Fa pocs dies. De qui? D’una fotografia d’una dona d’esquena. L’autor és Jakob Tuggener, i formava part d’un llibre anomenat ‘Fabrik’. Un moment inoblidable? Qualsevol amb els meus avis. Van morir fa molts anys i només me’n queda el record. Hi ha molts altres moments molt bonics, però són més recents i de moment no corren perill. I un per oblidar? No m’agrada la idea d’oblidar res. Quina ha sigut la millor idea que has robat mai? No he robat cap idea conscientment. M’agrada poder explicar sense por com ha sorgit. Em fa una mica de ràbia això de robar. I el millor que has desaprès fins ara? Una mica de timidesa. Què més t'agradaria desaprendre? El fet de tenir por a perdre alguna cosa que estic a punt de tenir. Com i on et veus d'aquí 10 anys? Tinc curiositat per saber com portaré els cabells i quants me’n quedaran. I pel que fa a la resta, espero que tot sigui una sorpresa agradable.