Publicitat
Publicitat

La Garriga: Aigües termals i modernisme

L'arquitecte Lluís Cuspinera ens fa un recorregut pel seu poble i el seu patrimoni modernista

La Garriga va ser un punt d'estiueig de referència per a la burgesia barcelonina durant més d'un segle. La seva proximitat a la capital catalana, la comoditat que suposava arribar-hi amb el tren i l'existència d'aigües termals van afavorir l'establiment temporal de nombroses famílies que buscaven aires nets i tranquil·litat. Aquí, al peu del Montseny i dels cingles de Bertí, van passar-hi temporades més o menys llargues polítics d'ideologies dispars com Cambó, Prat de la Riba i Primo de Rivera; religiosos com Torras i Bages; pensadors com Eugeni d'Ors, i homes de les arts com Tàpies i Enric Granados. Gràcies a les cases que els forasters s'hi van fer construir, el poble és avui un dels principals focus del Modernisme català.

L'arquitecte garriguenc Lluís Cuspinera és el principal coneixedor del Modernisme de la Garriga. S'hi va començar a interessar arran d'un article que Oriol Bohigas va publicar l'any 1967 a la revista Quaderns d'Arquitectura i des de llavors s'ha dedicat amb tenacitat a descobrir i lluitar perquè es preservi el privilegiat patrimoni que atresora el seu municipi.

Cuspinera va publicar, el 2000, La Garriga, crònica d'una destrucció . En aquell llibre l'autor repassava tots els edificis de valor que havien desaparegut i arribava a una conclusió agredolça: tot i que la majoria de construccions s'havien conservat, s'havien destruït més edificis en democràcia que durant la dictadura. "Una de les explicacions és que en democràcia s'ha produït la bombolla immobiliària i que faltava un planejament de protecció. El 1973 es va destruir un edifici emblemàtic, el Cèntric Club, que era el casinet dels vilatans. A partir d'aquell moment, creix la demanda de protecció. La llàstima és que el planejament va trigar trenta anys a arribar", es lamenta.

Parlar del Modernisme a la Garriga és parlar de Joaquim Raspall. L'obra d'aquest l'arquitecte local, que a Barcelona va deixar obres com El Molino o la plaça de toros de la Monumental, es prodiga per nombrosos carrers del municipi en forma de cases per a famílies d'estiuejants o per a llogaters amb menys possibilitats. Però el lloc on es concentra el gruix de la seva producció és al carrer del Passeig.

Per a Lluís Cuspinera, el carrer del Passeig és un recorregut que inexcusablement ha de fer tot visitant. En una avinguda que ressegueix l'ondulat perfil del terreny al llarg d'un quilòmetre, s'hi condensa un segle d'història de la nostra arquitectura. Passejant a l'ombra d'uns plàtans, el visitant trobarà, a banda i banda, edificis modernistes de Raspall i d'altres autors, però també d'estil noucentista o eclèctic.

"Recordo que, quan era petit, el Passeig quedava mort a l'hivern perquè gairebé totes les cases eren d'estiuejants. Avui això ha canviat. Les cases estan habitades tot l'any i és una zona per passejar, córrer o fer activitats lúdiques", celebra Cuspinera.

Hangar per a l'avioneta

Per als amants de l'arquitectura racionalista, als afores del poble hi ha la Casa Esteve Fernández. La propietat va ser projectada per l'arquitecte Xavier Turull el 1933 i té una particularitat insòlita: inclou un hangar perquè el seu propietari, fundador d'un concessionari de cotxes encara existent, hi pogués guardar la seva avioneta.

Tot i la passió que sent per l'arquitectura, Lluís Cuspinera creu que hi ha altres raons per visitar la Garriga. L'entorn natural que l'envolta, el microclima de què gaudeix i el desencadenant dels inicis de l'estiueig: el termalisme. L'afició a les aigües termals arrenca fa un segle i mig quan obre les portes el balneari Blancafort, però l'origen podria ser molt més remot. A la placeta on hi ha l'Oficina de Turisme -un altre edifici modernista- hi havia un hospital de banys on, segons la tradició, s'hi havia hostatjat Martí l'Humà al segle XV per tractar-se del reuma que patia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT