El 2007 es van produir dos fets que van marcar un punt d'inflexió en la història de la televisió moderna. El 10 de juny es va emetre l'últim episodi de Los Soprano , cosa que va provocar un sorollós funeral mediàtic que va canonitzar la sèrie com a arquetip d'una nova era daurada de la televisió. Unes setmanes més tard, el 19 de juliol, feia el seu debut en antena Mad men , un retrat del món de la publicitat novaiorquès -el Mad del títol fa referència a Madison Avenue, on es concentren les agències de publicitat a Manhattan- ambientat a principis dels anys 60.

Ningú ho va veure venir llavors, però havia arribat el relleu de Los Soprano . Mad men no ha tingut rival en el territori de la ficció dramàtica: ha guanyat quatre Emmys consecutius a la millor sèrie dramàtica, reclamant el tron que Los Soprano deixava vacant en desaparèixer. La sèrie reflecteix les tensions d'un període convuls de la societat nord-americana: la rigidesa dels rols de gènere, la profunda insatisfacció i ansietat que travessen les relacions de parella, els prejudicis racials i d'orientació sexual... L'epicentre i catalitzador d'aquest univers és el director creatiu Don Draper, paradigma d'un èxit individual que nega el passat propi, és a dir, encarnació del somni americà que la sèrie sotmet a una veritable anàlisi forense.

En contra del que és habitual en el panorama televisiu, Mad men no enganxa pel misteri o l'efectisme. Els episodis no deixen la necessitat urgent de saber què passarà en el següent, sinó d'assaborir el que un acaba de veure. Apoteosi de l'enginy i de la rèplica-contrarèplica, els guions són els més fins de la petita pantalla, un monument a la intel·ligència que costa molt de trobar en el 99% de les pel·lícules que s'estrenen cada setmana. No hi ha por a traçar amb complexitat els personatges o a permetre que l'espectador completi el dibuix. Mad men demana més que cap altra sèrie a l'espectador, però el retorn sempre fa que la inversió pagui la pena.

Només queda un dubte per resoldre: si la cinquena temporada continuarà la línia ascendent de qualitat de les quatre precedents. La resposta, a les seves pantalles.