Publicitat
Publicitat

Muses, companyes, mecenes, models, amants, esposes, amigues, competidores...

Com diu Francine Prose a Vidas de musas , "cada època dota la musa amb les qualitats, virtuts i defectes que l'època i els seus artistes necessiten i mereixen". N'hi ha hagut sempre. Des de les dames dels trobadors a la Beatriu de Dant o la Lucrezia Buti de Botticelli. El segle XIX en va tenir moltes de famoses. Com la innocent Alice Pleasance Liddell, que amb només deu anys va ser la inspiració, i el maldecap, de Lewis Carroll per escriure Alícia al país de les meravelles . O la desgraciada Elizabeth Siddal, la dona del pintor prerafaelita Dante Gabriel Rossetti, que ha quedat a la història com l' Ofèlia morta que va pintar John Everett Millais, un altre artista de la colla prerefaelita que la va tenir en un cubell d'aigua gelada mentre posava, cosa que li va costar una pneumònia per a tota la vida. Rossetti va tenir la lànguida i bella Siddal d'amant i model fins que el 1860 s'hi va casar, però no li va ser fidel i ella es va acabant suïcidant amb una sobredosi de làudan. Camille Claudel, en canvi, va ser una musa rebel, una artista que es reivindicava i a qui August Rodin, amb qui va començar a treballar als 19 anys, va intentar destruir després d'una apassionada relació de més de quinze anys en què no està del tot clar qui va influir a qui. L'escultora, cada cop més reivindicada, va passar els seus últims trenta anys en un asil lamentant que el gran escultor s'atribuís bona part de la seva obra.

I és que el cas de les muses col·legues és un món a part. La tendència sempre és pensar que elles estan en segon pla, tot i que al llarg del segle XX les artistes s'han reivindicat i s'han desempallegat de l'ombra del marit o l'amant. Va ser el cas de Lee Miller, model d'Edward Steichen, assistent i amant de Man Ray, model de Picasso (de qui es poden estudiar les èpoques en funció de les seves muses i amants) i finalment dona del pintor Roland Penrose. Tanmateix, avui és reconeguda com una gran fotògrafa. Anys més tard, també s'ha volgut considerar musa a Yoko Ono, la polèmica dona del beatle John Lennon, a qui va influir de manera determinant en el seu canvi de rumb musical. Però Ono ja era una artista conceptual, dins el moviment Fluxus, quan va conèixer Lennon, i la seva obra artística sempre va córrer en paral·lel. Serien estrictament muses, al segle XIX, Lou Andreas-Salomé, escriptora i psicoanalista que va fascinar Freud, Rilke, Nietzsche i Wagner; i Alma Malher, compositora com el seu martit Gustav Mahler, a qui va fer patir molt quan el va abandonar pel fundador de la Bauhaus, Walter Gropius. La més glamurosa, però, va ser la marquesa Luisa Casati, que a principis del segle XX va inspirar tot tipus d'artistes. Casati va crear estil i es diu que passejava per Venècia amb panteres lligades amb cadenes de brillants. Encara avui és la musa de dissenyadors com Galliano i Yves Saint Laurent.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT