Tornen juntes a l'escenari on van interpretar mare i filla a La reina de bellesa de Leenane, el 1998 a La Villarroel, en una obra que va ser un exitàs i que dirigia Mario Gas. Vicky Peña (1954) i Montserrat Carulla (1930), amb paciència i un posat entrenat es deixen fer fotografies. "Ens assemblem", constaten en veure's. Formen una de les nissagues que concentra més talent teatral de Catalunya: la néta, Miranda Gas, també és un animal escènic, i germans i tiets es dediquen a diferents àmbits del món de l'espectacle. "Als dinars familiars no en parlem si no és que acabem d'estrenar. Hi ha altres temes!", assegura la matriarca. I això que han treballat juntes en espectacles com A little night music i Guys & Dolls. "Jo quan treballo m'oblido que és la meva filla. Fins i tot recordo que a La reina... un dia em va mirar i vaig pensar: «Per què em mira amb tant d'odi?»" "Era el meu personatge!", justifica la Vicky.

Els fills Peña Carulla es van criar entre bambolines. "Els carretejava als assajos, amunt i avall, i això sí que és una lliçó. Veient els altres s'aprèn", diu Carulla. Malgrat tot, la filla es va decantar per estudiar infermeria. Va ser qüestió de temps. Un estiu, a Londres, on va anar a estudiar anglès, va veure clara la seva vocació. "Va venir a casa i va dir que volia ser actriu. I jo li vaig dir: «Això no ho has de decidir tu, has de demostrar si ho pots ser». "I també em vas dir: «Ja saps on et fiques?»", li recorda. Reconeix que "no ser filla d'una actriu normal, sinó d'un monstre de dona" va ser un handicap. "Mai li he donat un cop de mà –assegura la mare–, ni ella m'ho ha demanat". I ho demostra el fet que l'una sigui l'àvia de Catalunya gràcies als serials de TV3 mentre que l'altra no hi ha tret el nas: "Tinc la sensació que algú em té el dit a l'ull, i em desconcerta. És mala sort. Però estic contenta perquè a la mare la gent l'estima molt".