Publicitat
Publicitat

MODA

NINA PAWLOWSKY

Encisada pels barrets

Es considera autodidacta però va aprendre l'ofici amb dos grans barreters. S'ha convertit en la gran impulsora del retorn dels capells.

Nina Pawlowsky Glahn és una enamorada del seu ofici. Nascuda a Barcelona, de pare rus i mare alemanya, es va llicenciar en escenografia i figurinisme a l'Institut del Teatre de Barcelona. La fascinació pels barrets va començar el 1977, quan va ajudar Fabià Puigserver en l'escenografia i vestuari d' Home amb blues . Anys després, buscant barrets per a una obra de teatre, va veure que la barreteria Salvat del carrer del Carme tancava i liquidava el seu estoc. La Nina s'ho va quedar tot: antics motlles de fusta, estris per mesurar i per tallar les ales dels barrets, formes, tot!

La Nina es considera autodidacta però va aprendre treballant amb dos grans barreters: Stephen Jones, de Londres, i Lola Ehrlich, de Nova York. Del seu taller surten barrets que es poden veure al carrer, als escenaris i a l'hipòdrom de la ciutat d'Ascot, que cada any es converteix en cita de l'alta societat anglesa i passarel·la dels capells més excèntrics. Més popular és la Passejada amb Barret que organitzen la Nina i la seva col·lega Cristina de Prada cada Diumenge de Pasqua a Barcelona per celebrar la primavera. Aquest any hi han assistit més de sis-centes persones tocades i posades amb barrets de tota mena: de gorres i turbants a capells de còctel i bombins.

L'època daurada

Repasso amb la Nina la història dels barrets i m'explica que a principis del segle XX s'utilitzaven tantes plomes per guarnir-los que fins i tot es va fundar als Estats Units una societat de defensa dels ocells. Els barrets van ser un complement imprescindible del vestuari masculí i femení fins a finals dels 30, quan hi va haver un primer moviment de rebel·lia contra l'encarcarament i el símbol d'estatus que representaven. Però va ser a la dècada dels 60 amb la revolució dels perruquers, encapçalada per Vidal Sassoon, quan el barret va quedar arraconat. Era incompatible amb els pentinats: els feia malbé, els aixafava i els amagava.

La Nina defensa, però, que a diferència del casc de moto hi ha barrets que no deformen el pentinat. Per fer un bon barret, m'explica, és fonamental mesurar bé el cap. Ha d'anar a mida, ni massa just ni massa balder, com les sabates.

Els joves han recuperat el costum de dur barret. Els preferits són les gorres irlandeses, les boines d'aire afrancesat i les esportives amb visera, que els dissenyadors adapten amb marques pròpies al seu territori, ja sigui musical o de tribu urbana. A l'hivern l'estrella són els barrets de feltre, de pell de conill o de llebre, les boines de llana i els Borsalinoque portava Alain Delon. A l'estiu manen la pamela, la gorra de cotó, la boina de punt i, sobretot, el panamà, que tot i que es va popularitzar durant la construcció del canal de Panamà és originari de l'Equador i està fet de palla toquilla , que s'obté d'una planta que només creix en aquest país.

BOTIGUES DE BARRETS A CATALUNYA

BARCELONA: Sombrereria Mil, carrer Fontanella, la botiga més antiga, fundada el 1917. Sombrereria Obach, al carrer del Call, fundada el 1924. Gratacós, al passeig de Gràcia. Magnolia antic, carrer Provença: compra, restaura i ven barrets antics. Chapó, al Boulevard Rosa. Hatquarters , plaça de la Llana GIRONA: Atelier Magaldi, carrer Santa Clara. Arxer , carrer Nou. LLEIDA: Sombreros Neus, carrer Major. Barreteria Casa Barrio, carrer Carme. TERRASSA: La Casa de les Boines , carrer de l'Església.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT