Sense ànim d'exagerar, es podria dir que els Barraquer han nascut i crescut entre còrnies, iris i cataractes. Quan només tenia 13 anys, l'actual patriarca de la nissaga, Joaquín Barraquer, va operar el seu primer ull al costat del seu "pare, mestre i amic", Ignacio Barraquer. Anys després, ell faria el mateix amb els seus fills, Elena i Rafael, els dos que han seguit els seus passos. "Un diumenge a la tarda vaig fer entrar el meu fill, que devia tenir uns 9 anys, al quiròfan i li vaig ensenyar a tallar i cosir un ull". Els records d'infantesa de la seva filla Elena també inclouen un quiròfan on passava algunes tardes veient com el seu pare operava. I és que a can Barraquer, la línia que separa la llar de la feina és molt difusa. Fins al punt que Joaquín Barraquer viu a la clínica i només li cal agafar l'ascensor per anar de casa a la feina. Els Barraquer porten la medicina als gens i la cinquena generació, els fills de l'Elena i el Rafael, ja comencen a despuntar. "Sempre recordo haver volgut ser metge. No era obligatori però veure gaudir el meu pare i el meu avi amb la seva professió em va fer decidir", explica Elena Barraquer. Diuen que el cognom no pesa perquè tampoc saben el que és viure sense ell. "L'inconvenient és que sempre t'estaran comparant però has d'intentar fer la feina tan bé com sigui possible", admet el Rafael. El seu pare explica que mai els va pressionar per continuar amb la nissaga, "igual que jo tampoc em vaig sentir pressionat pel meu pare", diu.

El fundador de la nissaga va ser Antonio Barraquer, però va ser el seu fill Ignacio qui el 1947 va obrir el Centre Oftalmològic del carrer Muntaner de Barcelona. La seva empremta és present a cada racó. Ell va dissenyar els mobles –que encara hi són– i l'edifici art déco que ha esdevingut ja part de la marca Barraquer. Medicina, art i disseny van de bracet. Joaquín Barraquer fins i tot va dissenyar l'uniforme dels metges: una bata amb tall d'americana que es corda amb un cinturó. També la filosofia de l'avi Ignacio d'operar tant els rics com els pobres no només s'ha mantingut sinó que els néts l'han portat més enllà amb la creació d'una fundació per operar de cataractes pacients del Tercer Món. "Del meu pare –explica Elena Barraquer– n'he heretat el tracte humà amb el pacient". Amb 85 anys, el professor Barraquer continua fent una quinzena d'operacions setmanals. Els fills diuen que el relleu no serà traumàtic perquè de manera natural i progressiva han anat adquirint responsabilitats.