Alhora que es perdia en utopies, Carles Buïgas també va treballar de valent. De fet, després de la Font Màgica de Montjuïc li van ploure els encàrrecs d'arreu. A partir de la dècada de 1930, la seva activitat va ser molt intensa. Repartides pel món hi ha més de 500 fonts lluminoses seves. En va fer a París, Nova York, Lisboa, Puerto Rico, Caracas, Casablanca... Fins i tot va poder tirar endavant models aprimats del seu Teatre Integral d'Aigua, Música i Llum: a París l'any 1937 i a Ciudad Trujillo el 1955.