Publicitat
Publicitat

Gais: el poder d'influir

Un milió de gais i lesbianes visiten Barcelona cada any. Alguns s'hi queden, atrets per l'ambient obert i tolerant. La reivindicació dels drets ha donat pas a la demanda de serveis i cultura. Es creen empreses, es reforcen institucions i es parla obertament de lobi gai. Potser no és un grup de pressió però sí d'influència.

L'1 de setembre se sabrà si Barcelona serà la seu de l'Europride del 2015, la celebració de l'orgull gai a nivell continental. La ciutat té possibilitats i l'activisme gai, tant el d'esferes socioeconòmiques com culturals, ho espera amb candeletes. "Seria la culminació d'anys d'esforç per situar Barcelona en el primer pla del mapa LGTB europeu", explica entusiasmat David Martí, president del comitè organitzador del Pride de Barcelona. "La previsió és que hi poden participar mig milió de persones, 100.000 de les quals serien turistes. I això en diners vol dir més de 100 milions d'euros", apunta.

David Martí, de 43 anys, propietari d'un bar al Gaixample i editor de la revista Nois , va començar el seu activisme durant la dècada dels 90, temps de la lluita contra la sida, i també quan l'objectiu del col·lectiu LGTB era el ple reconeixement de drets com ara l'expressió pública de l'afecte -la visibilitat- o el reconeixement jurídic de la vida en parella. Però ara es tracta d'impulsar iniciatives de negoci, de donar serveis als centenars de milers de gais i lesbianes que visiten cada any Barcelona. "A mi em dolen les retallades econòmiques i de drets laborals que pateix la gent. No em rellisca -vol deixar clar Martí-. Però no puc perdre de vista que al Pride de Barcelona de l'any passat, un 10% dels 200.000 participants eren turistes que s'hi van estar una mitjana de quatre dies, que s'hi van deixar uns 16 milions d'euros, i aquest any esperem un creixement del 25%. I tot això mou diners i crea llocs de treball".

Creuers i tractaments amb ozó

A més d'impulsar el Pride, Martí és vicepresident de l'Acegal, l'associació catalana per a empreses i professionals gais i lesbianes. Són més d'un centenar d'empreses enquadrades en les micro, petites i mitjanes empreses (Pimec) entre les quals hi ha noms emblemàtics del món gai com l'Axel Hotel Barcelona o el grup de discoteques Matinée. Una presència interessant a l'Acegal és la de la companyia American Airlines, obertament gay friendly . "Donem impuls a accions conjuntes entre empreses per aconseguir rendibilitat i bon servei i, de retruc, millorar la imatge de Barcelona i de Catalunya", assegura satisfet Martí. "I oferim assessorament a gent amb idees, als emprenedors".

Jordi Buxó, de 32 anys, va saber copsar el negoci dels creuers gais. Només n'organitzaven companyies nord-americanes, eren cars i molta gent jove no s'ho podia permetre. "Els creuers que oferim a través d'AmbienTravel són tres vegades mes econòmics. Fem dues sortides a l'any, una durant la primavera-estiu i l'altra a la tardor. Anem pel Mediterrani i sortim també a l'Atlàntic. Els grups són d'entre dues-centes i tres-centes persones i puc assegurar que ens ho passem d'allò més bé", subratlla.

AmbienTravel no és una empresa amb seu física sinó una web, a través de la qual es contracta el viatge omplint el formulari de dades o bé telefònicament. "No tindria cap sentit muntar una agència de viatges gai oberta al públic", exclama Jordi Buxó sense el més mínim dubte. "Fa uns anys potser sí. I a Barcelona n'hi havia. Potser perquè la gent necessitava poder parlar amb llibertat sense que el miressin malament. Però ara?"

L'actitud desacomplexada de Jordi Buxó, pròpia dels emprenedors del segle XXI, s'assembla a la de Lara Cahisa, de 27 anys, i Marcos Sánchez, de 31, dos innovadors en l'àmbit de la salut. La Lara i el Marcos han obert Prelate, una empresa que fa tractaments amb gas ozó, un regenerador de cèl·lules. "L'ozó sempre ha estat envoltat de secretisme tot i que té propietats terapèutiques científicament provades -explica Marcos-. Cura les infeccions i redueix la càrrega de VIH i fa menys visible la lipodistròfia en persones seropositives. I també dóna resultats espectaculars en tractaments contra l'envelliment. No inventem res. Durant la Primera Guerra Mundial l'ozó ja es va utilitzar amb èxit". "Els canvis en les relacions interpersonals generen necessitats de serveis, alguns poc habituals, diferents, com els tractaments amb ozó -conclou la Lara-. Treballem amb la idea que la diferència sigui una cosa normal, no pas diferent ".

David Martí no pot evitar oferir una visió de conjunt del món econòmic gai: "Més enllà de l'Acegal, a Catalunya hi ha un miler d'establiments gais i gay friendly que desenvolupen una activitat econòmica del 0,5% del PIB català: uns 800 milions d'euros". I amb xifres com aquestes s'arriba al fons de la qüestió: som davant d'un lobi gai? "A mi aquest mot em provoca una certa recança", diu rotund Martí. "Perquè la idea de lobi, d'unir-se tots els iguals per pressionar, és pròpia de la cultura anglosaxona, d'una consciència corporativa que aquí no tenim. I els gais no en som una excepció".

No n'hi ha, doncs, de lobi gai. L'expresident del Casal Lambda Santos Félix, de 48 anys, ho referma. "Sí, el món associatiu gai hauria de tenir com a objectiu esdevenir grup de pressió. Sense complexos, ni ambigüitats, ni hipocresia. Amb finançament transparent com es fa als Estats Units... -subratlla-. Però aquí no funcionem així…!"

Si es concebés la comunitat homosexual com una "nació gai" -segons la formulació agosarada d'alguns pensadors- no hi hauria dubte que institucions com el Casal Lambda de Barcerlona ocuparien l'espai més sòlid de la societat civil d'una hipotètica nació catalana de gais i lesbianes. Des de fa 35 anys, el Casal Lambda vetlla pel col·lectiu LGTB: organitza tallers i psicoteràpies, facilita recursos jurídics o bé assessorament a famílies de nois i noies homosexuals, i manté vincles amb organitzacions com la Unesco i Amnistia Internacional.

Cada any, el Casal Lambda patrocina una mostra de cinema gai-lèsbic i procura tenir al dia el seu centre de documentació, un dels de temàtica homosexual més complets d'Europa.

En plena crisi econòmica, social i de valors, Lambda es manté al peu de canó: "Hem aconseguit drets, sí, però no podem abaixar la guàrdia", alerta Santos Félix amb contundència. "Encara detecto homofòbia en diversos àmbits. Com ara en el sindicalisme, que conec bé. Quan es negocia un conveni i es demanen garanties per a la diversitat n'hi pot haver que es facin enrere i diguin que defensar drets LGTB pot comportar problemes. Que val més no tocar aquests temes, diuen, perquè als empresaris no els agraden… Ni tampoc a alguns quadres sindicals, esclar", afegeix.

Discriminació a transsexuals

El mòbing a empreses queda tan amagat i impune com el bullying a les escoles, és a dir, l'assetjament i amenaces a nois i noies homosexuals. Santos Félix fa el recompte i s'atura en dos col·lectius de vegades massa oblidats: "Continua la discriminació de transsexuals, especialment contra els homes que rescaten la identitat femenina, el cos de dona. Curiosament, a la inversa, quan són les dones que recuperen la identitat masculina, no està tan mal vist. I tampoc podem perdre de vista els gais i les lesbianes grans, que estan envellint i que temen anar a parar a residències on es vegin obligats o bé a enfrontar-se amb el rebuig o bé tornar a l'armari".

Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'estat espanyol en la qual, per llei, es reconeix el paper assessor del Consell Nacional de Gais i Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals. Un cop més es planteja la qüestió.No recorda un organisme així allò del lobi? Santos Félix es reafirma: "No, no som un grup de pressió. Però influir sí que influïm, i tant. Si ens ho haguessin dit fa trenta anys no ens ho hauríem cregut".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT