Publicitat
Publicitat

"He donat sang més de 100 cops, i és tota una satisfacció"

El 90% dels donants de sang han repetit, però pocs ho han fet tantes vegades com Josep Planiol. Amb 75 anys ja no pot seguir donant, però hi continua implicat promovent la causa a la comarca de la Selva

Quan Josep Planiol va començar a donar sang, als anys cinquanta, les coses funcionaven d'una altra manera. "Llavors hi havia molta gent que anava a donar sang sovint perquè pagaven calés", recorda Planiol. Però quan ell hi va anar per primera vegada, el metge li va demanar que ho fes de manera altruista, i el va aconseguir convèncer. "Després, m'hi vaig anar engrescant", afegeix. Tant, que ja no va deixar de fer-ho, durant dècades, i va acumular moltíssimes donacions: "M'hauria agradat haver-ho calculat, però són més de 100 cops segur".

La xifra és prou contundent, però la passió amb què ho explica Planiol fa que la seva història captivi encara més. "Jo n'he gaudit molt perquè, a banda que pots ajudar molta gent, també és tota una satisfacció", confessa, i afegeix que en donar tenia la sensació de trobar-se millor perquè la sang se li renovava. Fa tres anys, però, el metge el va obligar a deixar-ho. A partir dels 65 anys cal autorització mèdica i, com que en tenia 72, no va tenir més remei que acceptar-ho. "Jo hauria continuat, però el metge em va dir que ja no em feia cap bé i que, per arreglar una altra persona, no podia espatllar-me jo", explica contrariat.

Planiol defensa convençut la seva implicació, però no s'atribueix cap mèrit i considera que no cal que tothom ho faci: "Als que donen sang i es maregen, jo els dic que no paga la pena i que no ho han de fer. La qüestió és fer-ho de gust i si et al teu cos li va bé". La seva dona, per exemple, es marejava quan ho feia, i ell mateix li va dir que ho deixés córrer. Els seus quatre fills sí que són donants, tot i que amb molta menys regularitat que ell. "Tothom treballa, són aquí o són allà, s'ha de tenir molta força de voluntat, i al jovent li costa una mica més", resumeix amb certa decepció, però sense voler criticar-ho. Defensa que és, senzillament, una elecció personal.

Molt més que un simple donant

A més d'haver estat donant dels 18 als 72 anys, Planiol és, encara ara, un activista de la causa. "Fa 25 o 30 anys que sóc el delegat de donants de Santa Coloma de Farners i nou o deu que sóc el coordinador de la comarca, però això ara ho vull deixar perquè ja tinc una edat", explica. No es tracta d'un càrrec honorífic, sinó d'una responsabilitat molt real. A Santa Coloma de Farners s'encarrega d'organitzar quatre extraccions de sang a l'any, i una d'extraordinària coincidit amb la tradicional Fira del Pa amb Tomàquet. A més de les gestions per portar-hi l'autocar, fa una tasca de promoció que dóna resultats: "Quan l'autocar va al passeig de Palamós, que té més habitants i molts turistes, fa 40 o 45 bosses, i jo aquí, fent molta propaganda, n'he arribat a fer 80".

Per la Fira del Pa amb Tomàquet, té un acord amb l'ajuntament perquè els donants tinguin el dinar o el sopar de franc. Amb això, a banda dels visitants, ja es posa a la butxaca tots els firaires de les atraccions. També munta una parada on, només regalant globus als nens, ja convenç moltíssimes mares. I les caixes de teules de Santa Coloma acaben de sumar algun donant més. A més d'organitzar-ho al poble, també va sovint a altres llocs de la comarca per donar un cop de mà als altres organitzadors d'extraccions. "Dóna molta feina, per això ara ho vull deixar!", s'exclama.

Tot i així, es mostra satisfet, i assegura que li ha servit de molt: "Va bé, perquè tens una ocupació. Jo em vaig jubilar als 62 anys, i després he fet moltes coses sense cobrar. Sempre dic que, si quan et jubiles no tens res per ocupar el cervell, dos anys i un vestit de fusta".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT