Publicitat
Publicitat

Beure

L'aigua nostra de cada dia

"Fes-nos una foto bevent aigua, però no ens facis brindar, perquè porta mala sort", diuen alhora els sommeliers Meritxell Falgueras i Julio Cayuela Tormo. Ho asseguren seriosos, sense fer-hi broma, i ho argumenten: "Bevent aigua, segons quina aigua, ens podríem morir, cosa que no passaria mai amb el vi".

L'aigua és vida i mort. Tant te la pot donar com te la pot treure. Mick Jagger no fa cap concert si no té una caixa sencera de Perriers, perquè li compensa els minerals que perd a l'escenari. El ballarí Cesc Gelabert no posa condicions amb l'aigua però li va molt bé que li ofereixin una Veri. Els esportistes també saben que l'aigua és nutritiva i els ajuda a recuperar les sals minerals.

Per contra, un excés d'aigua perjudica la salut. Les artèries poden quedar alterades, hi ha mala circulació de la sang i, en conseqüència, retenció de líquids. I més. Beure aigua freda després de fer esport és gairebé letal. El cos ha d'absorbir la temperatura del líquid que s'ingereix, molt diferent de la seva, ha de fer un sobreesforç i, finalment, hi pot haver una possible contracció del cor.

"A l'estiu, cal beure l'aigua fresca, però no gelada, perquè, si no, suarem més", comenten els sommeliers. Països calorosos com l'Índia ho saben bé, i per això sempre prenen begudes calentes.

Així doncs, com es beu l'aigua? Fent glops i fora dels àpats. Ho assegura el nutricionista Marc Vergés, perquè l'aigua, barrejada amb el menjar, treu la capacitat digestiva de l'estómac. "Si es té set mentre es dina o se sopa, una bona opció és optar per una aigua amb llimona o per una infusió", afegeix. El sommelier Julio Cayuela assenyala que n'hi ha d'altres que sostenen la bona unió entre menjar i aigua perquè el líquid ajuda a desfer bé el sòlid del menjar. Tants caps tants barrets.

A la cuina, sommeliers i nutricionistes es posen d'acord amb l'aigua mineral, l'embotellada. "Prova de fer una mongeta tendra amb aigua de l'aixeta o amb aigua mineral", diu Falgueras. La diferència és infinita. La de l'aixeta fa que el verd es panseixi. En canvi, una verdura bullida amb aigua mineral és una altra història. Els cuiners sempre la recomanen justament per aquest motiu.

I què té l'aigua de l'aixeta que fa que xucli els colors dels vegetals? L'aigua de l'aixeta ve dels rius que arriben a uns pous on es fa potable. Pel camí, per aquell solc d'aigua que haurà travessat el país, haurà arrossegat tot allò que l'home voluntàriament o involuntàriament hi haurà llençat. Una pedra, un plàstic, un tros de fusta, una pila... Els metalls pesants que es desprenen de les piles no s'eliminen de l'aigua; s'hi mantenen per molt que es faci potable.

L'aigua embotellada prové d'una font, que, per normativa, no ha patit cap manipulament més que el mateix embotellament. A Catalunya, "tenim un dels aqüífers més importants d'Europa, per això hi ha tantes marques d'aigües bones", subratlla Cayuela. Ara bé, el futur potser es dibuixarà d'una altra manera. "La indústria alimentària colla perquè vol posar a la venda aigua potabilitzada, com la que raja de l'aixeta", afegeix. De moment, no se'n surten.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT