Publicitat
Publicitat

REPORTATGE

L’amor en temps de les aplis

Les parelles i les noves tecnologies de la informació mantenen una relació certament turmentosa. Eines com el WhatsApp o el Facebook es poden convertir en la millor manera d'airejar el nostre amor als quatre vents. Però també poden esdevenir ginys indiscrets capaços de dinamitar la més feliç de les relacions

Les xarxes socials i la missatgeria instantània han irromput de ple en el món de la parella. En la part més positiva, la proliferació dels dispositius mòbils connectats (amb una penetració que voreja el 80%) ha facilitat un canal de comunicació constant per expressar-li a la parella sentiments i reflexions de manera gairebé immediata. Segons l’informe La sociedad de la información en España 2013 (Fundación Telefónica), cada dia consultem una mitjana de 150 vegades els nostres telèfons intel·ligents, i una part important de les consultes tenen a veure amb els afers de parella. En la part més negativa, resulta reveladora la dada que dos de cada tres divorcis als Estats Units tenen el Facebook entre les causes principals, segons l’Associació Nord-americana d’Advocats Matrimonialistes. A casa nostra, sense haver-hi estudis tan detallats, especialistes com l’advocat César Tomás Martín, autor del llibre El divorcio hoy, asseguren que el Facebook és la primera causa de divorci a Espanya. Com en altres vessants de la tecnologia, la hiperconnexió és una arma de doble tall i tant pot servir per estimar més la parella com per facilitar la infidelitat.

El fet de tractar-se d’una realitat nova i canviant fa que els especialistes encara estiguin estudiant si les TIC estan servint més per reforçar o per debilitar les parelles. Mati Segura, psicòloga especialitzada en el món digital, afirma que les noves tecnologies proporcionen “una eina que ens permet dir a la nostra parella «Estic pensant en tu», «Tinc moltes ganes de veure’t» o «Prepara’t per a aquesta nit»”. Segons Segura, això resulta positiu: “El llenguatge escrit pot ser molt seductor”. Més enllà de com qualifiquem aquesta nova realitat, no hi ha dubte que obre una via de comunicació que hem d’aprendre a gestionar amb compte. Genís Roca, antropòleg i estudiós de la influència de les tecnologies en les relacions humanes, assegura que les TIC habiliten “un nou canal de comunicació, en aquest cas síncron, que pot modificar el tipus de relació perquè modifica la mateixa comunicació”. “Aquesta novetat permet escenaris que abans no eren possibles i pot portar la parella a tenir nous hàbits, o abocar-la a la necessitat de construir consensos”.

Les xarxes de la traïció

Entre els nous escenaris derivats del fet de portar el Facebook, el WhatsApp o el Messenger a la butxaca tothora hi ha el retrobament d’antics amors o la possibilitat de crear relacions sentimentals extramatrimonials purament virtuals. Tot plegat sí que pot acabar tenint repercussions negatives en la parella. Li va passar al Marc, un documentalista de 27 anys que va veure com la connexió constant a les xarxes socials va resultar decisiva en el trencament d’una relació de més de dos anys. El Marc reconeix: “Els problemes van tenir a veure amb la desconfiança i amb el fet que vaig flirtejar amb altres noies a través de les xarxes socials. Ella es va adonar que alguna noia em feia algun comentari al Facebook que podia tenir segones intencions”. I, una vegada injectat el virus de la malfiança a través del Facebook, el WhatsApp va acabar de reblar el clau. “El WhatsApp permet veure quan s’ha connectat l’altra persona. Quan ella va descobrir que jo havia flirtejat, qualsevol situació era susceptible de fer-li pensar que estava parlant amb una altra noia. En el 99% dels casos no era així. Amb els mòbils i les noves tecnologies, acabem necessitant comunicació immediata”, comenta el Marc. El seguiment o, directament, l’espionatge a la parella a través dels telèfons intel·ligents s’ha convertit en un negoci lucratiu per a moltes empreses. Un dels exemples més clars és la nord-americana MySpy, que ha fet fortuna venent aplicacions que s’instal·len en l’aparell de la nostra parella per obtenir-ne, sense que ho sàpiga, totes les dades, inclosos missatges en xarxes socials, SMS, localització o trucades de veu. Al nostre país aquestes aplicacions són il·legals, però, quan subscriu el servei, el contractant passa a assumir la responsabilitat d’aquest tipus d’intervenció telefònica. Costen uns 30 euros al mes i l’èxit de l’empresa entre parelles ha estat molt notable.

Alerta tòxica

La sobredosi d’informació que generem a les xarxes socials també es converteix en una bomba de rellotgeria per a moltes relacions sentimentals. El Carles, programador informàtic de 34 anys, va veure com les TIC complicaven la seva anterior relació sentimental, que va durar quatre anys i mig, per gelosies i recances. “Tant la meva parella actual com l’ex m’han mirat puntualment el correu electrònic o els missatges de WhatsApp sense estar-hi jo present”. A més, “el fet que webs com Facebook conservin un històric de fotos o comentaris (teves o al perfil d’una altra persona) que sovint oblides però que hi són, acaba portant la teva parella a trobar-les i a pensar coses que no són o a generar comparacions odioses i perilloses”. La varietat de comportaments tòxics per a la parella que les xarxes socials poden generar són molt variades. Recentment es va realitzar al Regne Unit una enquesta entre cinc mil persones que asseguraven que el Facebook havia estat una causa important del seu divorci. L’estudi detallava algunes d’aquestes pràctiques nocives per al matrimoni: compartir detalls del comportament de la parella, malparlar-ne i parlar de manera inapropiada amb persones de l’altre sexe van ser les respostes més repetides.

El reguitzell d’informació personal que escampem a les xarxes socials o que conservem als programes de missatgeria s’ha convertit en els últims temps en matèria penal. Ángel Lafoz, advocat matrimonialista i exjutge, afirma que, a nivell probatori, “les TIC s’han convertit en una de les eines importants en processos de separació”. Aquest nou escenari planteja preguntes, com ara quin valor legal té en un judici el material que hàgim pogut tafanejar-li a la nostra parella al mòbil. Segons Lafoz, “xafardejar el Facebook, consultar el correu o mirar el WhatsApp de la parella sense consentiment perquè s’ha deixat l’ordinador o la sessió oberta no constitueixen delicte”. Una altra cosa és si vulnerem les claus d’accés: “Això sí que pot ser il·legal i, per tant, deixaria de tenir valor de prova en un procés de separació”. “Atenent el concepte jurídic de família, les noves tecnologies sembla que han ajudat més a debilitar que a enfortir la parella”, conclou Ángel Lafoz.

Romanticisme 2.0

No tots els especialistes comparteixen aquesta opinió. Genís Roca reivindica un cert rebrot del romanticisme gràcies a les tecnologies de la comunicació. “No hi ha res més romàntic que poder dir el que sents a la persona que estimes. I ara amb la tecnologia això és possible de més maneres. El xat, l’SMS, el WhatsApp, el mail...” La immediatesa a l’hora de comunicar els sentiments més encesos afavoreix la passió i es contraposa amb el neguit provocat pel que s’anomena la síndrome del doble check. Aquesta síndrome fa referència al sistema del WhatsApp per informar que un missatge ha estat enviat (un sol check ) i que ha estat rebut (doble check ). Moltes parelles han acabat barallant-se perquè han interpretat erròniament que el doble check significa que l’altre ha llegit el missatge quan només vol dir que li ha arribat al telèfon. La psicòloga Mati Segura creu que la parella s’ha d’allunyar d’aquesta idea que les TIC serveixen per compartir-ho sempre tot. “Pensar així és una creença totalment irracional fruit d’una gelosia encara més irracional. Tothom té dret al seu espai personal al marge de la parella, tant li fa si és en el món virtual o en el real”. La reflexió porta directament a una pregunta pràctica: ¿és bo per a la relació compartir amb l’altre les nostres claus d’accés a les xarxes socials, al telèfon o al mail? La psicòloga ho té clar: “Donar les claus? Mai. Més que confiança, denota control i gelosia”.

Assetjament via TIC

Aquest context de parelles superconnectades també genera un fenomen menys romàntic i més neuròtic que ja es veu sovint als jutjats: l’assetjament via TIC. L’advocat Ángel Lafoz explica: “Amb aquests instruments s’estan vulnerant drets personals i a la privacitat amb una violència subtil, constant i opressiva. Les TIC també estan esdevenint part integral de les tàctiques de maltractament a la parella en l’àmbit domèstic”. Mati Segura explica el cas d’un pacient que “obligava la seva parella a enviar-li constantment fotos del lloc on era i amb qui estava”. Genís Roca creu que aquesta obsessió de control no està en la tecnologia, sinó en la naturalesa humana. “La tecnologia aprofundeix en el que ja hi havia prèviament. Si ja eres desconfiat, ara pots fer servir el WhatsApp com a eina per ser-ho més. Això pot suposar una pèrdua d’espais propis i afavorir que un membre de la parella sigui intrusiu respecte a l’altre”. En el fons, com explica el Marc, amb l’experiència d’una relació trencada en gran part per culpa de les TIC: “La tecnologia no és més que una cosa virtual… i els problemes de les parelles no són virtuals sinó reals. No cal buscar el problema en les xarxes socials. El problema és en un mateix. O en la parella”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT