Publicitat
Publicitat

PERFIL / MANOLIS GLEZOS

L'avi de la resistència grega no es jubila

Té 89 anys – “75 de resistència”, proclama– i una vida que resumeix la tràgica història contemporània de Grècia, des de l’ocupació nazi fins a la crisi de l’euro. Manolis Glezos, l’home que la nit del 30 de maig del 1941 va despenjar l’esvàstica de l’Acròpolis i es va convertir en un heroi nacional, arriba tard a la cita telefònica amb l’Ara Tu perquè s’ha entretingut a l’última manifestació a la plaça Sintagma. Segueix al peu del canó i ha fet campanya per Syriza, la coalició d’esquerres antiausteritat enfrontada al “diktat de la troica”, que podria guanyar les eleccions d’avui.

“La dreta ho intentarà tot per prendre’ns el poder: concentrar-se, provocar-nos, violentar-nos, però el poble grec ja no se’ls escoltarà. Només s’escoltarà a si mateix”, diu amb autoritat. Al final de la seva vida, veu el futur amb esperança: “El poble grec està fent història: ha començat un camí i no pot fer marxa enrere”. I Glezos vol ser-ne part. Assegura que l’empeny el record del seu germà, assassinat als 19 anys pels nazis. 

Fa uns mesos Glezos va acabar a la infermeria del Parlament grec quan la policia li va tirar gasos lacrimògens mentre participava en una manifestació contra els plans d’austeritat. Anava de bracet amb l’etern company de lluites, el cantant Mikis Theodorakis, el seu “germà petit” (86 anys). Després que un policia els etzibés que no pensava permetre “que els comunistes ocupin el Parlament”, les dues llegendes gregues van acabar entrant a l’hemicicle en qualitat d’exparlamentaris, i van presidir la sessió en què s’aprovava l’enèsima retallada. En silenci des de la tribuna, semblaven els jutges de la història.  

A la seva edat, Glezos es pot permetre anar més enllà del discurs del seu partit, que sempre camina al caire de l’abisme i reclama renegociar els acords i seguir dins de l’euro:

–I si els fan fora de l’euro?

–No ens importa l’euro. 

–No els importa?

–No, ni l’euro ni la dracma. Els diners no tenen pàtria. A nosaltres ens importa que no ens governin els capitalistes. He sigut prou clar? La història ha de passar a mans de la gent: el poble ha de confiar en si mateix i ha d’agafar el poder que li pertany.

Fantasmes del passat

La intèrpret, Montserrat Franquesa, professora de la UAB i traductora al català de les novel·les de Petros Màrkaris, fa que sí amb el cap i s’esforça per transmetre el to poètic de les paraules de Glezos. En el seu optimisme vital, l’avi de la resistència grega no amaga que Grècia s’enfronta al fantasma més negre del seu passat: les eleccions del 6 de maig van portar 21 neonazis al Parlament. “Han covat l’ou de la serp: quan un poble està desesperat, quan l’han portat a un carreró sense sortida, n’hi ha que no saben on han d’anar i s’arrosseguen fàcilment cap a sortides feixistes”, explica. I lluny de culpar un poble desorientat, fa una autocrítica despietada, que ressona com a balanç d’una vida: “Nosaltres, que vam vèncer per les armes el nazisme, hem de plantejar-nos si és que no el vam vèncer en la ideologia, i per això ara ens ataca políticament. Hem de pensar quins errors vam cometre”. Ho diu algú que va ser condemnat a mort tres vegades, va sobreviure a nou intents d’assassinat i va passar 16 anys a la presó. 

Després de la Segona Guerra Mundial, Grècia va entrar en una guerra civil entre la resistència comunista i les forces promonàrquiques, que tenien el suport de la Gran Bretanya. Derrotat, Glezos, que era el director del diari del Partit Comunista, va ser condemnat a mort per alta traïció. El mateix general francès De Gaulle va intercedir per ell i va demanar al govern grec que no executés “el primer resistent d’Europa”. 

Se’n va sortir, però els problemes no es van acabar. Encara havia d’arribar la Dictadura dels Coronels (1967-1974), que el va tornar a tancar a la presó el mateix dia del cop militar. En ser alliberat, Glezos va trencar amb el partit comunista i als anys 80 va ser candidat en tres eleccions pel Pasok, el partit socialdemòcrata del president Andrea Papandreu.

El poble al poder 

Quan era alcalde d’Apiranthos, el seu poble natal de l’illa de Naxos, Glezos va posar en marxa un sistema d’autogovern popular que va funcionar durant 12 anys. El poble tenia mil habitants, cinc museus i tres biblioteques. Assegura que per fer funcionar el país n’hi ha prou amb un parell de ministeris, i la resta s’ha de gestionar “amb assemblees populars, a les empreses, als ajuntaments... aquest era l’autèntic sentit de la polis”.

Glezos té les idees molt clares sobre què ha de fer Grècia per sortir del pou. Està convençut que haurien de deixar de pagar el deute, entre altres coses perquè Alemanya encara no els ha pagat les indemnitzacions per l’ocupació nazi ni el crèdit del Banc Central d’Atenes que el govern col·laboracionista va concedir a Hitler. Segons els seus càlculs, molt ben documentats, amb els interessos corresponents equivaldria a 1 bilió d’euros. També té plans per reactivar la indústria pesant, recuperar el sector energètic i posar els bancs al servei de l’economia productiva. 

Glezos és tan o més vehement que els altres dirigents de Syriza, però no té el punt de nerviosisme que es detecta en els més joves. Però se’l nota impacient: vol arribar a temps de veure el canvi. 

....................................

LES DATES CLAUS

30-05-41

L'esvàstica de l'Acròpolis

Als 19 anys, Manolis Glezos, amb el seu amic Apostolos Santas, despengen la bandera nazi de l'Acròpolis. Primer gest de la resistència grega.

03-03-48

Presó i pena de mort

Primera condemna a mort en plena guerra civil grega. Se salva per la pressió internacional.

21-04-67

El cop militar i la Dictadura dels Coronels

Glezos és detingut durant el cop d'estat amb la resta de dirigents comunistes. És condemnat a quatre anys de presó i exili, fins que és alliberat, el 1971.

12-02-12

Gasos en les protestes antiausteritat

Glezos ha de rebre tractament després que la policia li llanci gasos lacrimògens en una protesta antiausteritat a la plaça Sintagma.



Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT