PERFIL
Diumenge Ara Tu 06/05/2012

L'honorable 'playboy'

Un documental ha revelat que "l'home més impúdic" de Berlín, com el va descriure una revista, es va refugiar del nazisme i va ser soldat d'Israel. Als 82 anys, la premsa alemanya es pren per primer cop seriosament el pioner de la vida nocturna local

Nicholas Kulik
3 min
L'honorable  'playboy'

Rolf Eden vol que llegiu aquest article. De fet, aquest home de 82 anys faria el que fos per seguir sent el centre d'atenció que va ser durant dècades com a empresari de clubs nocturns i playboy autoproclamat en l'efervescent Berlín Oest de la Guerra Freda. Per això, el vell Casanova ha fet saber que ha estipulat en el testament que en cas que mori tenint relacions sexuals, la dona en qüestió rebrà més de 250.000 euros. Quan tenia 77 anys Eden va demandar per discriminació per raons d'edat una noia de 19 anys que va rebutjar tenir-hi relacions. Més endavant va retirar els càrrecs. "Va ser una broma", diu Eden, que té set fills de set dones diferents, cinc néts i un besnét.

Eden corria el risc de convertir-se en una caricatura de si mateix fins que un documental ha revelat que va ser un refugiat del nazisme i soldat a Israel. Eden s'havia convertit en un agitador pagat dels xous televisius i en carnassa de diari sensacionalista. En una metròpoli coneguda per la seva vida nocturna, Eden va ser un pioner. Fins i tot els Rolling Stones es divertien en els seus locals. Va gravar àlbums com a cantant i va fer de Mack el Navalla en una producció alemanya de L'òpera de tres rals per a la televisió. Va actuar al costat de John Huston, Anita Ekberg i Klaus Kinski, però parla amb el mateix entusiasme de produccions menors i més pujades de to, com la pel·lícula del 1980 Drei lederhosen in St. Tropez [Tres pantalons de cuir a Saint-Tropez].

"Se me'n fot el que diguin de mi", va dir en una entrevista. "El que de veritat importa és que en parlin". I en continuen parlant, però ara amb una seriositat estranya en publicacions que l'havien ignorat. El documental sobre la seva vida, The big Eden , estrenat al desembre, va estar nominat alPremi de Cinema Alemany (el Deutscher Filmpreis). La pel·lícula explica com la família Eden va fugir d'Alemanya, quan Hitler va arribar al poder el 1933, i es va traslladar a Israel. El 1948 Rolf Eden va lluitar en la guerra àrabo-israeliana a les ordres d'Yitzhak Rabin i ho va fer amb coratge i valor, segons el documental, que es basa en els relats de companys veterans. El director del documental, Peter Dörfler, assegura que Eden ha tret sempre importància a la seva vida a Israel. "Refusa qualsevol cosa que no sigui alegre, còmoda i divertida, i no li agrada parlar de coses com la guerra i el patiment", afegeix.

L'aversió a tot el que sigui depriment es reflecteix en una de les escenes més emotives del documental. L'escriptor israelià Yoram Kaniuk, vell amic seu, explica com va trucar-li per dir-li que tenia càncer. "No me'n parlis", recorda que li va contestar. "I em va enviar molts diners, que em van salvar la vida". Kaniuk recorda que el fet que Eden es traslladés a Alemanya després de l'Holocaust va estranyar a tothom. Kaniuk insistia a dir-li que, com a refugiat, era també una víctima del nazisme, però Eden va refusar l'etiqueta rotundament. La seva filosofia és l'optimisme sense concessions.

Cabarets i estriptis

El 1956, quan vivia a París, va llegir un anunci al diari que deia que els exiliats que tornessin a Berlín cobrarien 6.000 marcs alemanys (uns 9.000 euros actuals). Va agafar el primer tren amb la intenció d'agafar els diners i tornar a França. No tenia records infantils de la ciutat, encara visiblement devastada per la destrucció de la Segona Guerra Mundial, però el va atreure i s'hi va quedar.

L'any següent hi va posar en marxa l'Eden Saloon i va ser una sensació des del principi. Quan van construir el Mur de Berlín, l'any 1961, Eden no hi va veure cap motiu per tancar el negoci, sinó més aviat una oportunitat per expandir-se, i va comprar el local per al seu cabaret, el New Eden. En els seus clubs hi havia faquirs i espectacles d'estriptis. Eden afirma que va ser el primer a portar un discjòquei a Berlín i també qui va posar la primera discjòquei en topless .

Retirat del negoci dels clubs des de fa deu anys, Eden es guanya la vida com a inversor immobiliari, cosa que, assegura, l'ha convertit en un home ric. La casa d'Eden és com un santuari dedicat a ell mateix. A l'escala s'arrengleren retrats pintats pels seus fans, i al replà de dalt un collage de fotografies seves omple una paret. Eden té una colònia de la marca Rolf Eden i un vi escumós Rolf Eden.

A la seva última festa d'aniversari Eden es va aixecar, va agafar el micròfon i va interpretar, amb una energia sorprenent per a la seva edat, un popurri de cançons clàssiques. "Dóna'm cinc minuts més, només cinc minuts més", cantava. Tothom que el coneixia sabia que no ho deia de debò. En vol més.

stats