De peça de roba interior a objecte de desig. Quan Marlon Brando va aparèixer amb una samarreta bàsica blanca a la pel·lícula Un tramvia anomenat Desig (1951), va començar una revolució estètica: la samarreta va esdevenir la icona d’una generació rebel. James Dean va dur-la en diverses ocasions. La seva fórmula -un tupè ben engomat, una cigarreta i una samarreta bàsica combinada amb texans- no va fallar mai.

A poc a poc les samarretes es van començar a omplir també d’estampats. I es van convertir en el suport low cost perfecteper expressar missatges, per declarar-se fan incondicional d’una banda de rock o per ensenyar al món boniques il·lustracions o obres d’art. Però també es van convertir en les nenes consentides dels grans dissenyadors de moda d’ençà que, a principis dels anys 80, la britànica Katharine Hamnett va introduir per primer cop les samarretes en les seves col·leccions per a dona. Més tard dissenyadors com Vivienne Westwood i Jean Paul Gaultier van seguir els seus passos.

Una aventura per a romàntics

Fer samarretes en sèrie és fàcil. Però fer samarretes des de la filosofia de l’ slow fashion resulta, tal com adverteix Ernest Costafreda, “una aventura només apta per a romàntics”. Aquest lleidatà s’ha convertit amb només 23 anys en un dels principals impulsors del fenomen slow fashion, una filosofia que defensa elaborar peces de roba amb mètodes de producció completament local.

L’Ernest va deixar la seva feina de brand planner i creatiu en una agència de publicitat per invertir totes les seves energies en la seva firma, Costalamel. Sempre li havia agradat dibuixar i, tot i que es va formar a la Pompeu Fabra en el camp de l’administració i direcció d’empreses i branding, la seva vocació artística va guanyar el pols a qualsevol feina de directiu en una gran multinacional. Porta la creativitat a l’ADN perquè la seva germana, Lara Costafreda, també és una jove il·lustradora que triomfa aquí i a l’estranger.

“El procés de creació de cada samarreta és únic. No hi ha dues samarretes iguals. La confecció es fa en un taller a Boldú (l’Urgell). Després les samarretes arriben a Barcelona, on s’estampen i es posen a punt”, explica l’Ernest. La seva firma ven samarretes online i també té diferents punts de venda a Barcelona. Tenen estampats frescos, juvenils i originals que plasmen tota una filosofia de vida. Una manera de veure les coses que, segons l’Ernest, “és una perspectiva optimista, un crit de la gent jove que sap el que vol i que lluita amb totes les seves forces per aconseguir-ho”.

La col·lecció d’estiu de Costalamel compta amb dues línies, una d’inspirada en el món tropical i una altra que pren les roses d’inspiració vintage com a leitmotiv. Les samarretes, per a dona i per a home, incorporen, a més, tres trets diferenciadors: “Totes van tallades a sang (no tenen costures als baixos), al darrere porten un ullet (com a símbol de la marca) i tenen un punt a la màniga”, detalla l’Ernest.

Els dissenys de Costalamel tenen uns patrons molt cuidats i oscil·len entre els 29 i els 40 euros. Malgrat que el punt fort d’aquesta jove firma catalana són i seran sempre les samarretes, a Costalamel també han començat a explorar altres camins i han començat a produir gorres i banyadors. “M’agradaria anar fent col·laboracions amb altres artistes locals de diferents disciplines”, conclou Ernest Costafreda.

Bon rotllo i ecologisme

“Teixits ecològics, fins i suaus, colors molt estiuencs i gràfiques divertides, positives i que conviden a viure la vida amb alegria i cert respecte”. Aquesta és la manera com Miquel Castells defineix la nova col·lecció de Thinking Mu, una marca barcelonina que està revolucionant el disseny de samarretes.

Un dels punts forts de Thinking Mu és la utilització de materials i fibres tèxtils de primera, ecològiques sense residus. De fet, la idea d’una producció ètica i sostenible és un element bàsic d’ençà que va néixer la marca i un valor que es troba reflectit en el seu nom mateix. “Ens sembla que mu és el so que fa un arbre quan cau en el bosc i no hi ha ningú per escoltar-ho. Pensar en Mu (Thinking Mu) és precisament això, connectar amb la natura en el seu estat més pur i singular, però alhora inabastable”, explica amb convenciment Miquel Castell.

Thinking Mu són quatre socis, quatre amics: Pepe Barguñó (director de producció i de disseny), Miquel Castells (director financer i comercial), Carlos Cortadellas (director d’art) i Alex Arenas (director d’estratègia i comunicació). Uns vénen del món tèxtil i altres del disseny gràfic i la comunicació. Plegats formen un bon equip. De fet, van començar creant samarretes, però ja estan ampliant la línia de producte i ben aviat comercialitzaran jerseis, pantalons, sabatilles, motxilles i vestits.

Les samarretes de Thinking Mu sempre porten estampats o missatges que expressen un estil de vida molt definit: “Respecte, bon rotllo, amor per a tot i per a tots i alegria davant la vida”, resumeix Miquel Castell. El Miquel explica: “Totes les actituds positives que puguin provocar un canvi, una reflexió, un somriure o que simplement t’ajudin a estar millor serveixen d’inspiració. A partir d’aquesta premissa, el camp creatiu és infinit”. I afegeix: “També està molt clar que el nostre clima, el mar, la muntanya, la mobilitat urbana, la sostenibilitat, l’esport a l’aire lliure, les tradicions populars, l’artesania i altres moviments pròxims són elements importants, indispensables de la nostra proposta gràfica”.

Edicions limitades

Barcelona s’està convertint en el bressol de moltes marques de samarretes que es dissenyen i es fabriquen al nostre país. Una bona prova són les ja mencionades Costalamel i Thinking Mu. Però també la firma Brain & Beast, que ja ha desfilat a la passarel·la 080. Últimament el fenomen de les samarretes de disseny s’ha ampliat també amb la fundació de Limitted, una plataforma online que distribueix aquestes peces.

Liderada per Javier Blanco, actual soci i màrqueting manager de la firma de moda Colmillo de Morsa, Limitted es perfila com una eina per vendre samarretes d’edició limitada. La seva primera proposta està centrada en una edició limitada i numerada de 19 samarretes unisex de cotó orgànic 100%, il·lustrades per un conjunt d’artistes espanyols, entre els quals figuren Antonio Uve, Alejandro Ariza, Alba Vilardebò, Pablo Pino, Lara Costafreda, Samuel de Sagas i Natalia de Frutos.

Són samarretes, de màniga curta, que costen 65 euros, amb il·lustracions i estampats originals i esbojarrats que tenen el valor afegit de no ser peces fabricades en sèrie. A més, Limitted s’ha compromès a cedir el 5% dels seus beneficis a la Fundació Aladina, una entitat privada sense ànim de lucre que ajuda nens i adolescents malalts de càncer. Una novíssima firma carregada, per tant, de bones i acolorides intencions.