Fotos: MANOLO GARCÍALa irrupció d'antics escúters italians durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres ha tornat a donar visibilitat internacional al fenomen mod, que la Gran Bretanya considera patrimoni cultural i que té en Bradley Wiggins, l'últim guanyador del Tour de França, un nou rostre visible. Què és ser mod? Intentem esbrinar-ho.

Els primers rebels

Durant la segona meitat dels anys 50, Anglaterra viu una època de bonança econòmica. A les capes mitjanes i treballadores de la societat, els joves comencen a disposar de diners per consumir, construir la seva pròpia identitat i trencar amb els valors victorians dels seus pares. Tenen passió per l'existencialisme francès, la moda italiana i la música negra nord-americana. Són els beatniks i els teddy boys, els antecessors dels mods. "Això va passar molt abans del naixement dels hippies. Els primers rebels són els mods!", reivindica el músic Eric Herrera.

Mod ve de modernism i porta implícita una actitud d'inconformisme i evolució constant. "Són els pilars essencials del moviment. David Bowie, que va començar sent mod, és l'exemple d'evolució més bèstia". El modernism, afegeix Herrera, ha viscut diferents revivals en el decurs dels anys: "Venint del rhythm'n'blues i del modern jazz, després van anar fagocitant tots els estils considerats cool que els arribaven: blues, ska. També es van adaptar a la Motown i a l'explosió del punk. A mitjans dels 90 són reivindicats pel brit-pop. De cada època n'agafen alguna cosa".

Tanmateix, els referents estètics continuen sent totalment sixties: "Jo reivindico també la nostàlgia i les icones del passat; si no, no aniria vestit d'aquesta manera ni portaria aquesta moto", admet Herrera. Utilitza amb recel el terme tribu urbana per indicar que els mods són els "que envelleixen millor en qüestions estètiques". En la seva opinió es pot ser mod a qualsevol edat, però en canvi "és més difícil ser skinhead, punk, rockabilly o heavy de gran".

El modernisme és un fenomen musical i estètic, no ideològic. Però si haguéssim de dibuixar una tendència seria clarament progressista i liberal, en el sentit anglosaxó del terme. I tot i ser eminentment urbà, pot tenir ramificacions rurals, només cal que algú ho sigui i generi moguda al seu voltant, com un bolet que deixa anar espores. "El moviment mod és micològic", afirma Herrera. Segons el músic, que s'ha sentit molt mod tocant en grups de caire avantguardista, el mod és hedonista i individualista, algú que va a contracorrent, defensant el seu estil de vida en un entorn hostil. "Sortir de festa i sentir-te absolutament diferent és molt mod".

Militància 'mod'

Però als mods també els agrada reunir-se i compartir música i referents. El calendari està farcit d'aplecs i festes on mostren el seu vessant exhibicionista i gregari, que també el tenen.

Víctor Asensio és un mod de nova generació que es va interessar per la subcultura mod , en part a causa de la col·lecció de discos que va heretar del seu pare. Opina que totes les tribus urbanes estan actualment molt desdibuixades i que la militància mod no es porta: "No cal ser integrista: a mi, per exemple, em fan por les motos i la meva no la moc del garatge", afirma. Cantant de Los Retrovisores, és l'organitzador del Gambeat Weekend, dedicat a divulgar l'escena sixties. Confessa que sovint els seus esforços no són recompensats: "A vegades perds temps i diners contractant grups i la gent et ve a última hora per escoltar discos antics. Però continuo: és una passió".