La part més ambiciosa de la creació intel·lectual de Carles Buïgas no es va poder portar mai a terme. Progressivament, les seves variacions sobre el motiu de la Font Màgica van ser més fantasioses i utòpiques, i van ser sempre rebutjades per les administracions que les van tenir sobre la taula. Si s'haguessin fet, però, haurien transformat poderosament la imatge de la ciutat de Barcelona.

Estèticament, la base en comú d'aquests projectes era l'aigua, la llum i la música, i els seus jocs d'arquitectura incorpòria. Però també estaven tots imbuïts per un mateix esperit ple d'energia, molt propi de l'època: darrere la seva modernitat i inventiva encisadora hi havia un missatge exaltat de fraternitat universal i un desig d'intercanvi mundial nascut de les exposicions internacionals fetes a Barcelona els anys 1888 i 1929.

Entre les seves obres no construïdes n'hi ha dos amb les quals Carles Buïgas va somiar durant desenes d'anys: la Nau Lluminosa i el Teatre Integral d'Aigua, Música i Llum. D'aquests projectes colossals avui en queda testimoni a través de dibuixos i pintures, així com dels nombrosos escrits que va deixar el mateix autor.

La Nau Lluminosa

Aquesta nau fascinant havia de ser un enorme vaixell-exposició flotant, un "espectacle de magnificència inigualable" -en les seves paraules- que havia de recórrer les principals ciutats portuàries del món exportant una síntesi de la cultura ibèrica. Una mena de vaixell ambaixador dels productes espanyols amb port a Barcelona. El projecte volia ser venut al govern de Madrid com un instrument de propaganda i no deixava de ser, també, una prolongació per als espectadors que no havien pogut visitar Barcelona durant l'Exposició Internacional de l'any 1929.

En la imaginació de l'enginyer, de la coberta del vaixell en sortia una "orgia de llum" que encenia el cel dels ports que visitava i es reflectia en les aigües oceàniques. El projecte incloïa un gran escenari giratori, restaurants internacionals, teatre, sales d'exposicions i tota la maquinària per a les majestuoses projeccions d'aigua, llum i música. En les descripcions de Buïgas, la nau sempre partia del port de Barcelona, del costat de l'estàtua de Colom, obra del seu pare, Gaietà Buïgas, i que havia estat un dels símbols de l'exposició del 1888. Abans de salpar, la nau havia de quedar un mes amarrada a la Porta de la Pau, des d'on il·luminaria les Rambles i atrauria les multituds encisades amb la seva visió.

Buïgas es va ocupar d'aquesta empresa durant 45 anys i en va arribar a fer nou avantprojectes diferents. Diverses vegades les administracions el van considerar seriosament, com el govern Berenguer l'any 1930, i va arribar a ser declarada obra d'"interès nacional". La nau va ser el seu projecte més estimat i s'hi va deixar molts diners de la pròpia butxaca, una xifra que l'any 1971 ell calculava en "més de sis milions de pessetes" de l'època. En la fantasia de Buïgas, el vaixell fraternal es va fer finalment a la mar i va viatjar pel món gràcies a la novel·la La Nave Luminosa (1960), que va escriure ell mateix.

Pel que fa al Teatre Integral d'Aigua, Música i Llum, es tractava d'una obra ambiciosa en grau superlatiu que havia d'atreure a Barcelona, segons ell, "la copiosa riuada turística que discorre cap a Mallorca, les costes de Llevant i del sud". El seu emplaçament havia de ser la Foixarda de Montjuïc, un lloc privilegiat (i a recer del vent) per a la finalitat escènica del projecte. Era una mena d'estadi grandíssim, bellíssim, que acollia un teatre multiforme amb llacs laterals navegables.

L'escenari era tan captivador en si mateix que hauria realçat qualsevol espectacle i multiplicat les possibilitats del seu llenguatge. L'espectador quedava immers dins de l'escena i materialment envoltat d'un hemicicle gegantí d'on brollava "l'aiguallum musical" i la simfonia de "l'orquestra líquida", sempre canviants en funció de la sensació a comunicar.

Un brollador d'idees

A més de la nau i del teatre, les seves frustracions més cèlebres, Buïgas va apostar per dues altres grans obres que tampoc es van fer realitat. L'Exposició Universal de la Pau havia de ser una illa flotant, de 332 metres de llargada i 200 metres d'amplada, portadora del missatge pacifista. Va ser planificada l'any 1945 per dur-se a terme en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Volia ser una exposició de l'art i dels costums dels pobles del món presentada en la seva forma més plàstica per a la coneixença i l'amistat entre les cultures. Hauria inclòs un museu de la guerra i de la pau, un institut de relacions internacionals... Tot plegat, per funcionar com una eina de difusió de l'entesa cordial.

L'Exposició Museu de Tots els Temps, finalment, tornava a ser una criatura intel·lectual inspirada en les exposicions internacionals, però ara Buïgas aspirava a mostrar no tan sols el millor del panorama contemporani sinó també les meravelles de totes les èpoques. Era una mena de punt de trobada de l'arquitectura de tota la història recreada en un espai de fantasia. Mostraria l'arquitectura exterior i interior de ciutats pretèrites, la seva artesania, basars, festivals i jocs per recrear l'esplendor de cada civilització. En aquest cas, era una illa unida a terra ferma.

Però tots aquests projectes sobredimensionats de Buïgas van requerir sempre, en definitiva, enormes inversions. Aquest va ser el principal motiu pel qual no van ser atesos per ningú. La seva va ser una ment privilegiada que, possiblement, només va pecar d'excés d'optimisme i d'un cert aïllament de la realitat: va seguir creient en les seves obres quan ja eren una cosa demodé , fins al dia que va morir. El 27 d'agost del 1979 el poeta de l'aigua i de la llum va deixar de somiar.