De la sobrietat dels vestits jaqueta de la cancellera Angela Merkel a l'exuberant indumentària de Cristina Fernández de Kirchner hi ha un abisme estilístic. Una distància que resumeix dues maneres diferents d'entendre i fer política. Parlem amb tres expertes en moda per esbrinar les claus de l'estil de dues de les dones més poderoses del món.

Taronja, de grandària XL i valorat en 310 euros. Així de cridaner és el bolso preferit de Merkel. La cancellera el va presentar per primer cop en públic fa poc més d'un any. Va ser durant una sessió del Bundestag. L'endemà, el diari Bild va dedicar un article a aquest complement. Un dia després, estilistes de tot el món ja s'havien pronunciat sobre el missatge que transmetia un bolso tan alegre en mans d'una dona austera i sòbria com Frau Merkel. "Se l'ha posat per animar la borsa", deien alguns. "Potser estem assistint a l'inici de la fi de l'austeritat?", aventuraven d'altres, esperançats. "Li agrada i prou", sentenciaven els escèptics.

Més enllà de l'allau d'interpretacions, l'episodi del bolso taronja de la cancellera il·lustra molt bé la importància de la moda en la política. Especialment, entre les polítiques. Per a Montse Guals, directora de Quémepongo, companyia especialitzada en assessoria d'imatge, el fet que ens fixem més en com vesteixen les polítiques que en com ho fan els polítics no denota masclisme. "Simplement, jutgem més la roba d'elles perquè tenen més marge d'error", explica. "Una dona disposa d'un ventall de possibilitats més ampli a l'hora de vestir-se. I això fa que els encerts estilístics siguin més espectaculars. Però també els desastres. Com quan, per exemple, Carme Chacón va aparèixer vestida de còctel i supermaquillada a la celebració de la Pasqua Militar", subratlla Guals, convençuda que els dirigents "no només s'han de vestir per estar guapos, sinó per representar uns valors".

Si hi ha dos estilismes confrontats avui en el món de les dirigents internacionals, són els de Merkel i Fernández de Kirchner. Cabells curts i roba discreta i de tall masculí, la primera. Cabells llargs i models marcadament femenins, la segona. La cancellera acompanya els missatges de rigor i austeritat amb una indumentària sòbria que no deixa lloc a la fantasia. En canvi, la mandatària argentina llança ardents consignes patriòtiques enfundada en vestits ultrafemenins i emmascarada en un asfixiant maquillatge, no en va en una ocasió va declarar que ella ja havia "nascut maquillada".

Imatge i identitat

"Representen la cara i la creu de com pot vestir una dirigent política i per això resulta tan fascinant i divertit analitzar-les", assegura Gloria Zorrilla, blogaire de moda i bellesa i exdirectora de la revista Mujer 21 . "Angela Merkel és la típica mestressa de casa de l'Alemanya de l'Est que mira pels diners quan va a fer la compra. En canvi, Cristina Fernández, sempre tan exagerada, té més pinta de gastar que d'estalviar".

Per a Inmaculada Urrea, sòcia fundadora de Sofoco Media, empresa de branding i formació de moda, Merkel compta amb un bon equip assessor. "A l'hora de crear la seva imatge, s'ha tingut molt en compte el precedent de Margaret Thatcher", assenyala. "En un moment de crisi, el look clàssic de la cancellera dóna estabilitat i confiança". Pel que fa a Fernández de Kirchner, Urrea és contundent: "Amb aquesta personalitat, no crec que es deixi assessorar per ningú". Montse Guals afegeix que, a més d'un sentit del gust molt llatí, la presidenta argentina utilitza una "gestualitat altiva". D'alguna manera, aquest punt de supèrbia simbolitza molt bé l'esperit d'una Argentina que, després de les vicissituds del corralito , vol mostrar que funciona relativament bé, sobretot en comparació amb la vella Europa.

Lluny de ser una frivolitat, la moda importa i molt en la política. Així ho creu Urrea: "El vestit crea identitat. És una eina poderosa. La imatge convenç o no. Als Estats Units ho tenen clar: no veuràs mai Obama o Clinton amb roba poc adequada. Merkel ho fa prou bé. I Kirchner orbita en la seva galàxia histriònica, més pròpia del vestuari de Dinastia que del món dels grans estadistes". I a Espanya? ¿Els polítics estan ben assessorats en qüestió de moda? "La majoria, no. I, si ho estan, millor no saber qui és l'estilista que comet aquests terribles crims visuals", conclou amb un somriure maliciós.