El hacktivisme és indestriable de l'era digital però tampoc no s'entendria desvinculat del moment social en què neix. Una societat amb motius per queixar-se s'adona, de sobte, que disposa dels mitjans tecnològics per reivindicar les seves demandes. És en aquest context quan sorgeixen els nous herois anònims. Manuel Delgado, professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona, explica: "Anonymous expressa bé el protagonisme que assumeix l'individu en la ideologia una mica rudimentària del moviment: l'heroi és alhora individual i col·lectiu i es correspon a un corrent que bé podríem qualificar com a propi d'una mena d'individualisme de masses. L'exaltació de l'anonimat està en consonància amb la naturalesa ciutadanista del moviment, amb l'aposta pels valors democràtics abstractes i la seva pretensió d'haver superat la lluita de classes". Delgado creu que l'activitat il·legal d'aquesta organització és una conseqüència directa de les condicions en què vivim, que "ho justifiquen quasi tot, fins i tot desacatar la llei". I afegeix: "No hi ha ni hi ha hagut mai revoltes legals, de la mateixa manera que desobeir una llei injusta no és sols un dret, sinó fins i tot una obligació".

Potser el tret més definitori d'aquesta nova societat que s'amaga darrere d'una màscara és que no té un perfil identificable ni una localització definida. Tot i que les accions a casa nostra no han estat nombroses, n'hi ha hagut. Jordi Delgado, professor del departament de llenguatges i sistemes informàtics de la UPC i "cronista" d'Anonymous , menciona el d0x (document) amb què es va difondre el gener del 2012 informació personal del conseller Felip Puig i #LaListaDeV, quan es va filtrar el número de placa d'alguns mossos. "@La9deAnon, un dels grups més actius dins del moviment Anonymous, va fer un deface [canvi no autoritzat de l'aparença d'una web] del grup de comunicació Secuoya com a resposta a l'agressió que va patir un menor per part dels Mossos a Tarragona durant la vaga general del 14 de novembre. També cal no oblidar que un dels tres detinguts del 2011 d'aquella anomenada ridículament "cúpula" d'Anonymous "és de Barcelona", subratlla. Tot i la poca activitat a Catalunya, "moltes operacions tenen a veure amb qüestions d'abast internacional, i Catalunya, per tant, s'hi veu inclosa. Un exemple seria #OpBigBrother i #OpINDECT, les dues relacionades amb la inversió en recerca de tecnologies de vigilància al carrer, pel nostre bé ", ironitza.

Però si és complicat posar fronteres a Anonymous , encara ho és més definir-los com a grup. "Confondre Anonymous amb un grup de hackers és molt habitual, però és incorrecte. És un grup de resistència clandestí i, sobretot, una manera d'entendre internet i la llibertat d'expressió on hi ha hackers i no hackers ", afirma Jordi Delgado. Més enllà de la seva naturalesa etèria el que és molt tangible són els efectes dels seus atacs, dels quals és difícil protegir-se.

Nicolás Castellano, organitzador del congrés sobre seguretat informàtica NoCONName, afirma: "Les contramesures del món virtual són molt semblants a les del món real, però les solucions són poques i en alguns casos poc eficaces. En el cas dels atacs DDoS seria com si centenars de milers de persones es manifestessin físicament entrant a les instal·lacions d'una organització; seria molt difícil evitar que les portes cedissin. Hi ha maneres de contenir aquests ciberatacs, la més habitual és desviar el trànsit a través del proveïdor d'internet per evitar que afecti el servei, però no sempre funciona". Segons Castellano, cada dia es descobreixen desenes de punts vulnerables en els sistemes i les aplicacions informàtiques més utilitzades del món. "Si una empresa vol fer un pla seriós per protegir-se d'Anonymous el millor que pot fer és no donar-li cap motiu per ser ciberatacada", afirma. A més, la falta de manteniment i l'estat obsolet del programari que controla molts serveis bàsics fa que el risc que es corre globalment sigui encara més gran. "Un altre problema que està sorgint és la vulnerabilitat d'infraestructures crítiques o dispositius mèdics que es van fabricar sense pensar que un dia estarien connectats a internet, cosa que els fa molt més insegurs".

La perillosa combinació de hackers indignats i inseguretat dels sistemes informàtics no pot amagar els avantatges del nou poder digital de la ciutadania. Manuel Delgado creu que els nous mitjans d'intercanvi d'informació han desactivat el monopoli de la premsa convencional i, en bona part, la seva capacitat de manipular l'opinió pública. D'altra banda, afirma, "la xarxa s'ha convertit en un dipòsit immens de superficialitat en què la discussió seriosa i les reflexions profundes són difícils; tot va massa ràpid i hem acabat pensant com escrivim: amb faltes d'ortografia".

Un altre factor important en aquest nou panorama és el creixent control de la xarxa que duen a terme les autoritats. "L'organització de la lluita social a través de les noves tecnologies és compromesa, en la mesura que és fàcilment intervenible per la seguretat de l'Estat. Ara per ara, les iniciatives de protesta s'estan veient obligades a tornar al boca-orella si volen preservar-se de la vigilància policial omnipresent a la xarxa", afirma Manuel Delgado.

El resultat, al final, és que no podem saber si el ciutadà que crida al nostre costat en una manifestació a Barcelona és un membre d'Anonymous. Aquesta és, potser, la clau del nou activisme, tant al món connectat com a peu de carrer: una societat que crida i es rebel·la contra el poder des de l'anonimat més estrident.