Publicitat
Publicitat

"No saps la força que tens fins que la vida et posa a prova"

Les germanes Saumell, la Gemma i la Neus, es van quedar soles amb dos fills petits cadascuna. Van perdre la feina i a la Neus li van diagnosticar una leucèmia. Un per un han superat tots els obstacles. I ara fa poc més d'un any van decidir arriscar i muntar una empresa pròpia

A la Gemma i la Neus Saumell, la vida les ha posat a prova moltes vegades. De ben joves, aquestes germanes de 35 i 40 anys van entrar a treballar en el món de la maquinària industrial, un sector en què la presència de la dona és gairebé anecdòtica -encara hi ha clients que pregunten pel cap quan les veuen- i que els ve de tradició familiar.

Però d'un dia per l'altre, la crisi les va deixar al carrer. La Gemma, mare de dos nens de 5 i 9 anys, s'estava separant quan a la Neus, amb dos bessons de 7 anys que ha criat ella sola -el pare va marxar quan els nadons tenien tres mesos- li diagnosticaven una leucèmia. Era el 16 de desembre del 2009. "Em vaig quedar en estat de xoc. Només feia que preguntar al metge si seria a casa el 23 de desembre, per l'aniversari dels meus fills", recorda ara. La Gemma tampoc oblida aquell dia: "Jo estava amb els 4 nens i ella em va trucar plorant i em va dir que el que més por li feia era no tornar a veure els seus fills. Llavors, em vaig ensorrar perquè jo també hauria pensat el mateix". Però com elles diuen: "No saps la força que tens fins que la vida et posa a prova". Durant els mesos que la Neus va estar ingressada, la família va fer pinya i no la van deixar mai sola. Als seus fills, que llavors tenien 5 anys, la Neus no els va amagar res. "La paraula càncer no els va ser mai estranya", indica.

Gràcies a un trasplantament de medul·la del seu germà gran, la Neus va superar la leucèmia. Des de llavors, la vida li ha canviat. "Te la prens diferent. Abans anava estressada entre la feina i els nens i em vaig adonar que per voler complir amb tot, no els estava gaudint". Ara ha prioritzat: "Vull tenir temps per a les meves coses i viure el moment. I això no vol dir que no lluiti igual pel negoci".

Emprenedores sense ajudes

El negoci és l'empresa de maquinària per a arts gràfiques que ella i la Gemma van muntar quan es van quedar a l'atur. La Neus tot just acabava de deixar enrere la leucèmia però tenia moltes ganes de "no sentir-se malalta" i recuperar la seva vida. Van arriscar i van optar per invertir-hi tot el que tenien: energies i estalvis. També comptaven amb el suport dels dos germans. El nom de l'empresa va ser cosa de la Neus: 4 més 4. Quatre germans, quatre nebots. "La idea és molt maca -diu la Gemma- però l'empresa familiar no té bon màrqueting perquè s'identifica amb conflictes". Elles demostren que no és així. "Més que treballar juntes ens va unir molt la leucèmia, la separació i el fet de trobar-nos en una situació personal similar". La Neus ja sabia el que era criar dos fills sola. "Al principi va ser molt angoixant perquè si ja és novetat tenir un fill, tenir-ne dos...! Però no et pots ensorrar. Val la pena aixecar-se, veure que és de dia, un somriure dels teus fills i... Endavant!"

Ara poden gestionar millor el seu temps i els horaris s'adapten a la seva vida familiar "perquè això de la conciliació -diu la Gemma- és un engany". La feina d'oficina la fan en horari escolar i es combinen per anar a buscar els nens. Quan treballaven per a d'altres, era més complicat. "Et fan sentir que ser mare és un inconvenient. Sembla que estiguis demanant un favor cada cop que has d'anar al pediatra perquè reclamem coses que els homes no reclamen".

Un any després del projecte, lamenten la falta d'ajuda de les entitats financeres i de les administracions. "Ens diuen que els emprenedors hem de tirar endavant el país però cal més suport. La nostra vida està invertida aquí i necessitem una mica d'aire. La devolució dels impostos és molt lenta i ens estan ofegant". Explica que sort dels proveïdors: "Ens aguanten les factures, però ells estan patint la crisi com nosaltres". Els diuen valentes. "Però és que tinc dos nens, sóc jove, tinc ganes de viure i força per tirar endavant el projecte. I això és el que et fa llevar-te cada dia", conclou la Neus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT