L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR
Diumenge Ara Tu 15/07/2012

Sandro Rosell: "No vull ser president de Catalunya"

Carles Capdevila
11 min
"No vull ser president  De Catalunya"

___ Era un nen futbolista.

___ Sí, des de sempre. Al pati m'agradava dur la pilota, perquè llavors era segur que jugaves i, a més, decidies. Dos capitans, tots a la paret i anaves escollint.

___ Sempre ha anat al Camp Nou?

___ Des que tinc consciència sóc soci del Barça, crec que em van fer soci als quatre anys. Els dies de Barça dinàvem a casa els avis, a la Travessera de les Corts, i havíem d'acabar de pressa, a dos quarts de quatre, el tortell de nata. Llavors sortíem el meu avi, el meu pare, el meu oncle, el meu cosí i jo, tots cinc caminant cap al Camp Nou.

___ El primer record?

___ El debut del Cruyff contra el Granada. Tenia 10 anys. També recordo que quan el pare va ser gerent del club, si fallava algú, em deia: "Sandro, baixa a recollir pilotes".

___ Però no va poder jugar al Barça.

___ Com que el pare treballava al club li vaig demanar si ho podia provar, però ell em va dir que fes com tothom. Al diari Dicen hi havia una cantonadeta que havies de retallar i que era " Pruebas de aptitud para el Barça ". Recordo els nervis. Em van cridar, vaig fer la prova i no la vaig passar. Em van enviar a la penya Collblanc, d'aleví fins a juvenil, i llavors vaig anar a parar a l'Hospitalet, a Segona B. Hi vaig estar un any, però jugava molt poc, escalfava molt la banqueta. Llavors vaig anar al Sants, el Sant Andreu, l'Esplugues i el Seu d'Urgell. I com a amateur a la lliga andorrana, amb un equip que es deia el Principat, vam acabar jugant la UEFA. Ens va tocar amb el Dundee United i el Ferencváros. Ens van fotre 14 a 1.

___ De què jugava?

___ D'extrem esquerre. Al Sants em deien fletxa perquè jo tècnicament no sóc gaire bo, però era rapidíssim.

___ Quan va veure que no s'hi podria dedicar?

___ Una persona que em va ajudar molt va ser l'entrenador de l'Hospitalet, quan jo estava estudiant Esade i faltava a alguns entrenaments. Ell em va dir que havia de triar estudis o futbol, i em va aconsellar que em dediqués a estudiar. Al primer moment em va enfonsar.

___ El seu pare és molt important. Deu estar orgullós que sigui president.

___Sí, però no entra mai a la llotja, ni quan vaig ser vicepresident. Em diu que no ho fa perquè no vol perjudicar-me. És molt disciplinat, molt catalanista, costa que begui un vi que no sigui del país. Ens ha educat molt estrictament, amb l'exemple. No ens comprava capricis, res de motos, però no estalviava res en educació, em va pagar Esade i estudis a Anglaterra. Ara, si li demanava unes Nike, impossible. I als estius em feia treballar a la seva empresa posant cables, feia de xispes . M'he fet un fart de col·locar fluorescents.

___ ¿Quan va decidir fer Esade volia ser empresari?

___ De seguida me'n vaig anar a la branca de màrqueting. I després de la mili vaig entrar a treballar a Myrurgia, que és on vaig conèixer la Marta, la meva dona, a la màquina de cafè. Llavors el COOB 92 fitxa Albert Agustí, de Myrurgia, i em fitxa per al departament internacional. Els Jocs del 92 són l'únic projecte dels que s'han fet aquí en què tothom va remar en la mateixa direcció. Tots els partits polítics, tota la societat civil. Per això van anar tan bé.

___ Què va fer als Jocs?

___ Vaig entrar-hi el 1989 i me'n vaig anar l'últim, som els que vam abaixar la persiana a finals del 1992, fent la memòria del departament comercial. Era responsable dels espònsors i llicències del Cobi. Va ser bestial, allà es treballava per passió. Vam disfrutar i patir molt. Recordo que tres mesos abans de la inauguració no sé a qui se li va ocórrer demanar la previsió del temps a la NASA per al dia de la inauguració i la van enviar. I deia que plouria. Aquell dia hi va haver una depressió a les oficines.

___ Quants anys va viure al Brasil?

___ Quasi quatre. Del 98 al 2002. La nostra filla petita hi va néixer. El metge ens va dir que havia de néixer per cesària i que podia ser del 10 al 15 de setembre. I vam dir, doncs l'onze de setembre.

___ La seva mare és argentina. També hi ha viscut, allà?

___ Molt poc, quan era petit. Hi vam anar amb la mare quan s'estava morint l'avi a Buenos Aires. Però recordo part dels costums que teníem a casa, com prendre mate. Aquí a Barcelona tot argentí que venia passava per casa. La primera casa de Barcelona on va anar a dinar Pochettino va ser casa meva. Quan juga l'Argentina contra el Brasil no sé amb qui vaig. La meva mare és argentina i la meva filla és brasilera.

___ ¿Va ser una decisió difícil anar a viure al Brasil?

___ El primer cop que m'ho van oferir la meva dona em va dir que no li feia gaire el pes i el segon li vaig dir: "Home, Marta ens ho ofereixen dos cops, no podem dir que no". La veritat és que hi vam ser molt feliços.

___ I tornar va ser fàcil?

___ Va acabar el Mundial del Japó i Corea i vaig muntar la meva empresa, vaig començar a fer projectes per a diferents empreses. El 2003 vaig conèixer Laporta, a través del Jordi Moix, ens vam presentar a les eleccions i les vam guanyar. A Laporta ja el coneixia de jugar junts al Sant Andreu, vam coincidir-hi 10 mesos. Ell jugava de davanter centre, era molt quadrat, molt fort, feia gairebé de pivot.

___ A l'inici es van entendre molt amb Laporta.

___ Sí, el 2003 teníem una connexió absoluta, tant que ell confia absolutament per a la reconstrucció de l'equip en les meves decisions. Però després algú comença a interferir-hi i comença a veure tot de coses estranyes.

___ ¿El millor que va fer va ser fitxar Ronaldinho?

___ Sens dubte. Ronaldinho va fer que aquesta roda negativa que s'havia instaurat al Barça s'aturés i es fes positiva. Això ho va fer ell. Va canviar el rumb astral del barcelonisme, que s'ha aguantat fins ara.

___ I entén que acabés tan malament?

___ Sí, ho entenc. Són cicles. La meva vida sempre havia estat contractar figures de l'esport, clubs o esdeveniments. Un dels primers va ser el Pep Guardiola: quan tenia 23 anys li vaig fer el contracte de botes amb Nike. Coneixent els esportistes veus els que ho seran tota la vida, els que ara estan a l'elit però duraran pocs anys, el que arriba amb el papa o la mama...

___ ¿El president ha de vigilar la vida privada dels jugadors?

___ El club ha de vetllar per aconseguir la millor vida esportiva dels jugadors.

___ Quan va saber que seria president?

___ Hauria volgut ser vicepresident esportiu si tot allò hagués anat bé. Però quan vam plegar i vam veure què estava passant per allà dins, que ho tapaven els gols de Messi, vam decidir presentar-nos-hi. Va ser el 2007, un any abans de la moció de censura.

___ A qui va demanar consell?

___ A la dona i als pares. Ella no s'hi oposa. Al meu pare li fa il·lusió, li fa gràcia, i em diu que si m'hi presento m'ajudarà, però que m'ho pensi molt. I la meva mare em diu que no. Perquè ja havia viscut l'època de vicepresident i la de gerent del meu pare i deia: "Et voldran fer molt mal i no val la pena, i no ho necessites per a res".

___ ¿En el moment que ho decideix sap que tindrà conseqüències sobre la seva vida professional?

___ Sí, em vaig vendre el negoci. La meva mare va ser la primera que em va dir: "Però per què t'has de vendre el negoci? Si ets honest, ho ets, i si no ho ets, no ho ets. Siguis el que siguis". I la meva mare tenia raó. No ho hauria d'haver fet. És una tonteria enorme. Però era una promesa electoral i l'havia de complir.

___ ¿El de president del Barça és el càrrec més important de Catalunya?

___ No. És molt mediàtic, això sí.

___ ¿A la llotja del Barça es fan negocis?

___ Amb mi no.

___ A la del Madrid diuen que sí.

___ Això ho trobo un mite. Els negocis es fan en qualsevol lloc de la ciutat, en qualsevol situació.

___ Quina part del temps dedica al club?

___ Dedicació plena. Podries dedicar-hi menys. Jo hi dedico el 90 per cent. L'altre 10 per cent el dedico al meu patrimoni.

___ ¿Hauria de cobrar el president del Barça?

___ No. I ja sé que no és del tot democràtic, perquè no tothom s'ho pot permetre. Però ser president del Barça no es paga amb calés. És una passada i un honor. És collonut.

___ Quins inconvenients té presidir el Barça?

___ D'inconvenients sobretot la quantitat d'enemics que et surten sense saber per què. M'han arribat a posar detectius, m'han calumniat, han dit moltes mentides...

___ Hi ha gent que diu que vostè movia els fils des de fora.

___ Home, m'estava preparant.

___ ¿La gent és amable amb vostè pel carrer?

___ Sí, bastant.

___ En què és bo?

___ Probablement negociant. El que passa que això no és bo dir-ho perquè llavors passes a ser un mal negociador. M'agrada molt la relació humana, fer equips. Em fascina la part bona i em decep i m'entristeix molt la misèria humana. Però és millor confiar en la gent i que de tant en tant et traeixin que no pas no confiar en ningú i que no et traeixin mai. Jo, si et dono la paraula, està donada. Això sí que ve de poble, això és de l'avi.

___ ¿Se li està fent la pell més dura al Barça?

___ No sé si només és pel Barça o perquè cada any que passa em faig més gran. Al Barça va més de pressa. Dos anys al Barça van molt de pressa.

___ Quin balanç fa dels dos anys?

___ Extraordinari. Normalment quan hi ha un canvi de govern al Barça sempre hi ha hagut una davallada, i aquest cop no ha passat. Al contrari. La part esportiva, la més visible, s'ha mantingut i potser s'ha millorat: s'han fet dos anys de rècord com a club. En el balanç econòmic, que és molt important, estem redreçant la situació, i a més hem acabat La Masia, estem refent el Palau, refent els camps d'entrenament, hem recomprat una parcel·la que s'havia malvenut. No hem venut res de patrimoni, hem comprat.

___ De què està més content?

___ De la maduresa que ha demostrat l'afició en els moments difícils i de decepció. L'exemple que va donar el Camp Nou quan ens va eliminar el Chelsesa, animant l'equip, no l'havia viscut mai. És per sentir-se'n molt orgullós.

___ Hi ha gent que diu que ara comença l'etapa sense Guardiola i haurà de parlar més.

___ També n'hi ha que diuen que ara començaré a fer de president. Jo vaig començar a fer de president l'1 de juliol del 2010 i hem pres moltíssimes decisions. Entre d'altres, hem canviat 16 jugadors del primer equip en dos anys. I el 2010 prenc la decisió de vendre l'Ibra. Pren-la, va. Vam haver d'assumir una pèrdua de 60 milions d'euros sense ser-ne responsables, i havent d'avalar part del pressupost amb el nostre patrimoni personal.

___ Com heu acabat amb el Pep?

___ Molt bé. Cada dos mesos anàvem a dinar junts a casa meva. Em sap molt greu perdre'l.

___ Ara vostè ha triat l'entrenador, si no va bé serà culpa seva.

___ Si ets president d'un club gran, sigui qui sigui l'entrenador, quan es perd, perd el president. Si no estàs disposat a acceptar-ho, no t'hi presentis.

___ El Tito és molt valent?

___ Molt. Chapeau pel Tito. El veig animat, de salut està perfecte, des de l'octubre no teníem cap dubte que ell seria l'entrenador si el Pep decidia no continuar.

___ ¿La pressió que tindrà l'any que ve no l'espanta?

___ No és pressió, és un repte apassionant. L'única pressió que tinc és quan em truquen els professors de les meves filles i em convoquen a una reunió.

___ ¿I la gestió de les polèmiques amb el Madrid?

___ Depèn. Si la polèmica ve pel president o per la institució, hi entraré jo. Ara, quan ho considerem necessari, si ve pel director tècnic, aleshores que contesti el Zubi, i si ho fa Mourinho, que contesti el Tito, i si ho fa l'Iker, que contesti el Puyol.

___ ¿Hi intervindrà més esportivament ara?

___ No. Seguiré com fins ara. El Barça té una estructura tècnica molt professional, encapçalada pel Zubi i el Tito, i la junta directiva vetlla pel compliment de les seves necessitats.

___ En què són diferents el Tito i el Pep?

___ Esportivament i tècnicament són iguals. Són diferents fora del futbol, però veuen el futbol de la mateixa manera.

___ Li preocupa la seva imatge?

___ No, tot i que a vegades em sorprèn la imatge que algú pot tenir de mi. L'altre dia em van convidar a sopar a casa d'uns amics, eren quatre o cinc parelles, i al final un diu: "Hòstia, però si tu rius i expliques acudits, teníem la imatge que tu eres més sec".

___ És amic del Florentino?

___ No. Amics en tinc quatre o cinc a la vida. No en tinc més.

___ Què s'espera de la temporada que ve amb el Mourinho? Un altre any dur, brut?

___ Tots sabem que l'última Lliga va ser molt estranya. Jo el que puc garantir és que el nostre equip tornarà a fer bandera dels valors que ens defineixen com a club. El que puguin fer els rivals ja no depèn de nosaltres.

___ ¿Li fa mandra començar l'any contra el Madrid?

___ És el que toca i cal afrontar-ho amb confiança. La temporada comença amb un plat fort, serà l'estrena oficial del Tito com a entrenador i disputar un títol sempre és una pressió afegida. Ara bé, passi el que passi, seguirem ferms en la nostra aposta per un model que és irrenunciable per als barcelonistes.

___ ¿Satisfet d'haver portat Qatar a la samarreta?

___ El soci ho ha entès perfectament, un 90 per cent hi estan a favor, com es va demostrar a l'última assemblea de compromissaris.

___ Hi haurà Grada Jove?

___ Hi treballem. Jo vull que hi hagi més animació perquè els jugadors s'ho mereixen.

___ ¿No hi hauria una opció que el Barça fos més amic del Cruyff?

___ Ja ho vaig intentar. Jo he anat a parlar amb ell, però no hi té gaire interès. Jo sóc cruyffista, però el que ha deixat de ser cruyffista és el Cruyff.

___ Potser no calia prendre-li la medalla...

___ Jo no l'hi vaig prendre, va venir a entregar-la ell. Només vam dir que no existia en els estatuts del Barça la presidència d'honor. Jo tinc la consciència tranquil·líssima. L'hem convidat a la llotja, a cada partit, a tots els actes. No ha vingut mai.

___ Ja ha anunciat que es presenta a les eleccions, vol ser president fins al 2022. Es veu capaç de deixar el Barça més unit de com se'l va trobar?

___ N'estic segur.

___ I de modernitzar el futbol?

___ Ho intentaré, però costarà moltíssim perquè només tenim un vot. D'aquí deu anys hi haurà la Lliga de 16 i es doblarà la Champions Leage. En lloc de classificar-se'n quatre, seran vuit, en lloc de baixar tres equips, en baixarà un.

___ Pot petar la bombolla del futbol?

___ Petaran clubs, però el futbol no.

___ ¿Els cracs seran tan cars tota la vida?

___ Si s'aplica amb rotunditat el fair play financer que la FIFA i la UEFA i l'ECA, de la qual sóc vicepresident, hem signat, pot ser que baixin.

___ ¿La crisi de l'euro pot afectar el Barça?

___ Només si petés algun dels nostres grans clients. Per ara els tres grans clients són Mediapro, Nike i Qatar Foundation. Aquests són els tres grans proveïdors de diners del Barça, i tots tres pinten bé. I després el quart client són els estrangers que visiten el Museu.

___ El cinquè són els socis?

___ Sí, però aquests són els propietaris, i això no és comparable.

___ Li preocupa la crisi com a pare, pel futur de les noves generacions?

___Crec que els estem preparant perquè se'n puguin anar a treballar a Nova Zelanda o a Rússia o a Qatar.

___ Quina mena de pare és?

___ Crec que mimo massa les nenes. I ja començo a patir per quan siguin adolescents.

___ On fa vacances?

___ A l'Empordà, hi tenim una masia. I tornaré aviat per assistir al primer partit del Tito com a entrenador.

___ Veu possible la independència de Catalunya?

___ Sí.

___ ¿Li agradaria ser president de Catalunya?

___ No vull ser president de Catalunya ni vull cap càrrec polític. Ho tinc molt clar.

............

PERFIL Pactem un dinar-entrevista més personal que esportiu per saber què pensa i com se sent dos anys després, i quins dos anys, i els que vindran. El primer plat són els records d’infantesa, i s’hi entreté amb alegria, es deixa anar. Es recrea recordant la porteria dibuixada a la paret del carrer Anglí, i recorda amb precisió molts moments de la seva carrera com a futbolista, la prova no superada al Barça, quan a Sants li deien el fletxa perquè era ràpid, l’entrenador que li va aconsellar que es dediqués a estudiar, les lligues guanyades a Andorra... Res no li fa mandra, recorda amb orgull la influència dels pares i es reivindica de poble, d’Àger (entre Tremp i Balaguer). El segon plat, l’actualitat blaugrana, el posa més en guàrdia. Li agafa un atac de responsabilitat on tot es mesura, nota la pressió que cada resposta pot ser un titular i els esquiva. Està a punt de dir una frase i l’atura al vol, em deixa amb les ganes. Ja no és el fletxa, apareix contingut, prudent, prefereix pecar de breu i previsible que esplaiar-se i córrer el risc de ser notícia. A les postres li dic que realment hi ha dos Sandros i els he vist tots dos, el de la distància curta, relaxat, carismàtic, que no calla, i el de quan nota que hi ha un focus, més tens, el que pagaria per ser invisible. Respon que ja ho sap, i que seguirà així. Que no vol més protagonisme.

stats