Publicitat
Publicitat

Alexandre Deulofeu: Nostradamus a l'Empordà

Després de sobreviure a l'apocalipsi maia, fem una ullada a les profecies d'Alexandre Deulofeu, un estudiós i farmacèutic figuerenc que, entre altres prediccions, va pronosticar la independència de Catalunya per a l'any 2029

Recentment, durant un acte a l'Hotel Majestic de Barcelona, Santiago Niño Becerra va pronosticar que Espanya no sortiria de la crisi actual fins a l'any 2025, i que aquesta situació podria portar a la creació d'un estat català propi. No sabem si conscientment o no, aquest prestigiós economista de la UB coincidia amb els pronòstics d'un heterodox empordanès. El final de l'any és el moment de treure del calaix els profetes i les seves profecies. ¿I aquest 2012 qui millor que Alexandre Deulofeu, un farmacèutic, músic, historiador i vident aficionat, que va fer un seguit de prediccions complides amb una precisió al·lucinant? Les habilitats d'aquest polifacètic personatge potser estan relacionades amb el carrer Monturiol de Figueres, on el seu pare regentava una apotecaria. Just al costat hi vivia Salvador Dalí, amb qui compartiria una gran amistat. Després de llicenciar-se en farmàcia i ciències, l'any 1931 Deulofeu va ser escollit president de les joventuts locals d'ERC. I el 1934 publicava l'assaig Catalunya i l'Europa futura, on va fer les primeres prediccions.

Amic de Dalí i Pujols

Quan va esclatar la Guerra Civil, el jove farmacèutic era l'alcalde accidental de Figueres, ja que el titular havia anat a una reunió a Barcelona. Dos anys més tard, tip del desgavell d'aquell conflicte, es va exiliar a la ciutat de Montpeller. A França va fer diversos oficis mentre estudiava història, va experimentar en adobs químics per fer plantacions sense terra i es va dedicar a tocar el piano i el violí pels cafès. Allà hi va conèixer Francesc Pujols, amb qui encetaria una duradora col·laboració. De tornada a Catalunya, l'any 1951, publicaria La matemàtica de la història, la seva obra cabdal, amb un llarg pròleg de Pujols. Un llibre que aniria seguit, l'any 1961, de L'Empordà. Bressol de l'art romànic, en què defensava que la cultura occidental a l'Edat Mitjana havia nascut al Rosselló i al nord de Catalunya. L'any 1978 va ser convidat a fer una sèrie de conferències a l'Argentina i poc després va morir de càncer, el 27 de desembre d'aquell mateix any.

La seva tesi defensa que cada civilització té una durada de 5.100 anys, dividida en tres fases de 1.700 anys cadascuna d'ascens, plenitud i decadència. Els diversos imperis que sorgeixen en cada un d'aquests períodes tenen una extensió de 550 anys, també dividits en tres fases d'ascens agressiu, plenitud conservadora i desintegració final. Sota aquesta premissa va començar estudiant la Grècia clàssica, i aviat va trobar que podia aplicar el mateix model a qualsevol cultura. Per exemple, l'any 1934 va predir la Segona Guerra Mundial i la derrota de l'Alemanya nazi. Segons va escriure, acabats els combats només quedarien vigents els règims dictatorials a Espanya i Iugoslàvia, un país que va vaticinar que es desmembraria en diferents estats independents abans d'acabar el segle XX. Així mateix, va pronosticar la fi de l'imperi anglès, del qual no tan sols se separarien l'Índia i les colònies africanes, sinó també Irlanda, Escòcia i el País de Gal·les. Va dir el mateix de l'imperi francès, que acabaria vivint una guerra civil.

Profecies complertes

No obstant, les prediccions més sorprenents les va fer entre el 1948 i el 1951, quan va pronosticar la caiguda del comunisme. Segons va deixar escrit, l'URSS s'esfondraria abans d'acabar el segle, just després de la caiguda del Mur de Berlín. També va avançar la victòria occidental en la Guerra Freda sense necessitat de combatre. I la reunificació d'Alemanya pels voltants de l'any 2000, la qual cosa donaria pas a una Europa unida. En el seu moment, Deulofeu va defensar que la caiguda del comunisme a l'URSS i als seus satèl·lits no afectaria els governs comunistes de l'Extrem Orient. En especial, a la Xina, on continuaria gràcies a un règim mixt que, sense abandonar el marxisme, acceptaria les regles del mercat capitalista.

De totes les profecies que va fer Deulofeu, moltes encara s'han de complir. El temps ens anirà revelant quin grau d'encert tenia el seu sistema -mig matemàtic, mig esotèric- per endevinar el futur dels països i les civilitzacions.

Més continguts de