Publicitat
Publicitat

MODA

Fotos: Pere Tordera/ Estilisme: Ariadna Papió/ Maquillatge i perruqueria: Salònica amb productes Bobbi Brown i Sebastian

Galàxia Pastora

'Una altra galàxia'és el debut en català de Pastora d'ençà que Dolo Beltran es va unir als germans Caïm i Pauet Riba, fa dotze anys. Ens acostem a l'univers dels tres membres del grup a través del que expliquen i de la roba que els agrada. Tot, sobre un fons barceloní.

Pastora publica el seu primer disc íntegrament en català de l'era Dolo sense posicionaments ni dogmatismes, perquè és el moment, perquè els ha vingut de gust. "Jo un disc en català ja l'hauria fet des del principi", diu Caïm Riba. "A mi ja m'està bé perquè així la feina la faig també amb el pensament", afirma el seu germà Pauet. I Dolo Beltran, la lletrista i la veu del grup i, per tant, la persona que batalla amb les paraules, declara que se sent absolutament còmoda escrivint i cantant en català: "Tinc el cervell barrejat entre els dos idiomes perquè realment és com penso. M'agradaria poder fer una cançó en les dues llengües. En castellà em permeto més introduir frases en català que no pas al revés".

La possible reacció adversa del seu públic espanyol provoca respostes que oscil·len entre la comprensió, la indiferència i la confiança. La Dolo entén que la gent es pugui queixar "perquè molts estan enganxats a Pastora per les lletres", el Pauet considera que és cosa "de pillats amb ganes de rebentar" i el Caïm està convençut que ningú deixa d'escoltar música "perquè no sigui en el seu idioma".

Tots tres admeten que els ha estimulat la innegable obertura de l'escena musical catalana a tota mena d'estils. "M'ha encoratjat sentir grups com Mazoni. Teníem ganes d'unir-nos a aquesta escena catalana emergent", diu el Caïm. Una escena sanejada que ha superat "una certa etapa d'enquistament, en què totes les cançons sonaven a Sopa de Cabra o a Lax'n'Busto", afegeix. Les sensacions de la Dolo són similars: "És un moment molt interessant. Estan sorgint grups en català amb un nou llenguatge que m'agraden molt, com Mishima I Élena".

Però és un camí reversible, adverteixen. No s'han plantejat encara en quin idioma serà el seu pròxim treball. I esperen que, si tornés a ser en castellà, la rebuda del públic i de la premsa catalana sigui tan càlida com ara. "La normalització implica acceptar totes les bandes musicals. No s'ha de menysprear tot el que no sigui en català", opina el Caïm.

El sistema solar Riba

Aquest cop, però, és una galàxia amb accent obert, com obertes són les interpretacions del títol del disc, fins i tot per a ells mateixos. El Caïm el llegeix en clau actual: "Metafòricament podríem dir que entrem a la galàxia catalana, però tampoc cal trencar-s'hi gaire la closca". La Dolo en fa una lectura de caire personal: "La galàxia de veure la vida amb una altra perspectiva i relativitzar coses que abans tenien molta importància". I el Pauet fa l'ullet al passat: "Es pot relacionar amb els cantautors galàctics, com el meu pare o el Sisa. Es pot interpretar que estem en una altra galàxia, perquè ells són els galàctics autèntics".

I és que la galàxia Pastora està suspesa en el sistema solar Riba. El pare, Pau, signa un tema antic, La Mercè està contenta , dedicat a la mare del Pauet i el Caïm, homenatjada des dels inicis dels temps en el nom del grup (Pastor era el seu cognom, Pastora la manera com l'anomenava el seu primer nòvio). Un tercer germà, Àngel Riba, aporta veus i noves sonoritats i s'incorpora definitivament al directe fent les bases, després d'haver intervingut com a DJ en espectacles anteriors.

El disc va néixer amb voluntat modesta però es va desbordar. "Havia de ser un EP i a mi m'hauria anat molt bé per posar a la portada «EP! Pastora en català»", diu el Pauet. La idea inicial era recollir els temes en català esquitxats en discs anteriors, els escrits per a altres grups i el que van compondre per a La Marató de TV3. "Teníem moltes cançons disperses en català i les vam voler agrupar. Però ja posats a fer vam pensar de compondre un parell de temes nous per arrodonir-ho", explica el Caïm. Però en van sortir deu, entre els quals en van escollir sis. "Les sis cançons noves sí que tenen coses en comú, però n'hi ha cinc d'antigues i la del Pau. És, per tant, un disc eclèctic que passa per molts llocs diferents", resumeix la Dolo.

A Pastora, les parcel·les creatives estan perfectament acotades: la Dolo fa les lletres, el Caïm les músiques i el Pauet els continguts audiovisuals. "Som molt impulsius a l'hora de crear. Cadascú fa el que vol, és una anarquia absoluta -diu la Dolo, rient-. A mi m'arriba el món del Caïm fet amb música, jo l'ajunto amb el meu món de lletres i junts construïm el món Pastora". El Caïm té clar que quan fa una cançó ha d'embolcallar la veu de la Dolo i s'ha "d'adaptar a ella". I el Pauet afirma que la premissa del grup "és que cadascú s'ocupi del seu terreny". Acostumen a treballar per separat i després ho ajunten tot esperant que quadri. "I quasi sempre quadra", coincideixen.

Dolo, Caïm i Pauet són tres planetes que graviten al voltant d'un mateix sol, que no sabem ben bé quin és. I que potser no és ni tan sols un sol, potser és un far de Formentera, l'illa on van néixer els dos germans Riba: el far de la Mola, símbol del grup des del Big Bang.

Planeta Pauet

"He recreat les quatre barres, d'una manera que no fos gaire explícita"

Pauet Riba és el responsable de la imatge gràfica del grup i dels audiovisuals en els directes. Pensa molt les respostes abans de parlar i transmet una mena de narcòtic relaxament illenc. I és que néixer a Formentera durant els anys setanta en plena època hippy imprimeix caràcter i inspira.

"El logo de Pastora parteix del far de la Mola. El pal vertical de la T és el far i l'horitzontal una lluna mora", subratlla. En aquesta ocasió, el fet que el disc sigui en català genera una allau de connotacions apassionants a la portada que passen desapercebudes a primera vista: "He recreat les quatre barres, d'una manera que no fos gaire explícita. He col·locat la lluna de tal manera que fa referència a l'escultura Dona i ocell de Joan Miró al Parc de l'Escorxador. I, com que el disc es diu Una altra galàxia , he situat el far en una galàxia, no se sap si del sistema solar o no, que el far il·lumina amb un esclat de llum".

Defineix la seva feina audiovisual com una manera d'embolcallar els concerts com "un teló de fons, no descriptiu, sinó ambiental i decoratiu". Projecta vídeos a la pantalla segons la inspiració del moment. "Avui en dia és molt habitual però quan vam començar nosaltres no s'estilava", reivindica.

Planeta Dolo

"Potser el castellà és més brusc i el català més suau, però temàticament entro en el mateix loop "

Dolo Beltran parla a poc a poc, amb una veu força greu i perfectament modulada. Sembla que tingui tot el temps del món, però ens consta que l'esperen al rodatge de Volare , una pel·lícula escrita i dirigida per Joaquim Oristrell en què interpreta la dona de Ramon Madaula. "És una comèdia coral esbojarrada en què els personatges no paren de moure's. M'ho estic passant molt bé", admet.

Per a ella, filla de pares extremenys, les diferències d'escriure en català o castellà radiquen només en el ritme. "Potser el castellà és més brusc i el català més suau. Però temàticament entro en el mateix loop ", reflexiona. Les lletres de les sis cançons noves destil·len "una certa claredat, seguretat, serenitat" en contrast amb les escrites en discos anteriors. La Dolo del 2012 "ja no busca follón " (en referència a la tornada de Lola , el primer gran hit de la carrera de Pastora) sinó que afronta una nova fase de la vida ("la fase B", l'anomena ella) més tranquil·la i reflexiva, amb noves responsabilitats, com la dels fills que encara no té. "M'agrada pensar que aquesta fase serà galàctica, que entro en un univers nou potser més ple que la fase A. Molta gent té por d'aquesta nova fase perquè pensa que s'allunya de la joventut, però jo no", explica.

La lletrista i vocalista de Pastora està en un gran moment de forma: "Aguanto molt millor un concert de dues hores ara que quan tenia vint-i-cinc anys". Els directes del grup se sustenten en la seva faceta d'actriu i la força de la seva presència escènica. "Sempre intento explicar històries noves, no només per al públic, també per a mi i els músics, perquè quan he explicat una història deu vegades perd frescor", conclou.

Planeta Caïm

"He potenciat una mica el pop electrònic fugint del pop-rock"

Caïm Riba, compositor, productor i guitarrista de Pastora, té implantat el nervi urbà i el compromís d'estar al dia de les noves sonoritats. És per això que ha demanat la col·laboració del seu germà Àngel. "És més jove i, per tant, més modern que jo. A mi la música electrònica em queda una mica massa anys 90", bromeja. I és que la potenciació del pop electrònic, "fugint una mica del pop-rock", ha estat el repte en aquest nou disc. "He fet un esforç perquè creiem que hi ha una mancança de so electrònic en català", afegeix. El resultat és un disc amb ressons techno , funk i dance , "de primera escolta, encara que hi ha temes que poden no entrar fins a la tercera".

Queden lluny els temps en què el Caïm se sentia incomprès per la seva manera particular d'entendre la música i d'experimentar amb el so. "Abans de la Dolo, tenia la sensació que fer música electrònica instrumental no era gaire acceptat aquí, no només a l'hora d'editar-la sinó també d'exposar-la al públic", confessa. Durant els primers concerts, amb ordinadors encara arcaics, patia molt i a sobre s'havia de sentir que "tot allò ho feien les màquines".

Aquest cop ha produït l'àlbum des de casa seva, ell sol: " Potser quedarà més net, o més simple, que els dos anteriors, perquè jo, si una cosa no la veig clara, no la poso". I tot i declarar-se "inconformista" està força satisfet amb el resultat obtingut. Explica que els primers dos terços del disc són festius i divertits i el tercer més calmat, i destaca, amb un cert punt d'orgull, el tema antic del seu pare que interpreten els tres germans junts: "Cantem l'Àngel i jo i el Pauet fa els cors a l'estil dels Beatles quan feien bogeries".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT