Publicitat
Publicitat

Perfil del Carles Francino

Francino (1958) ha fet diversos viatges professionals d’anada i tornada entre Madrid i Barcelona. Va deixar de ser la imatge del TN per substituir Gabilondo i se n’ha sortit. Admet que la ràdio matinal a Catalunya té més frescor i intenta fer la seva menys convencional. Defensa amb passió les seves postures i no vol ser políticament correcte perquè detesta la hipocresia. Vam fer l’entrevista abans de l’episodi del rei, però vam parlar de la seva afició, la caça. No vol convèncer ningú, però admet que li encanta. “He descobert llocs molt bons aquí a la Meseta, de caça menor, que és el que a mi m’agrada. Jo mai no podria disparar a un cérvol”. No ho vol maquillar ni intel·lectualitzar. “Això del debat de la caça és molt senzill, caçar és un instint que portem tots a dins, hi ha persones que el desenvolupen i d’altres que no. No dic que la caça sigui un esport perquè no ho és, i la caça no és anar a esmorzar amb els amics.” Té aficions més intenses, com l’esport. “Hem muntat un equip de futbol a la SER, que no en teníem, i juguem els dimarts. A pàdel també hi jugo, i vaig a córrer, l’esport és filosofia de vida. Si no fes esport no podria aguantar això que estic fent”. A TV3 ja hi havia un misteri que era la seva manera d’organitzar els àpats. Amb un horari com el que li dicta la ràdio, un dietista tindria feina a analitzar com se’n surt. Però a ell li funciona. “Em bec mig litre d’aigua quan em llevo, quan arribo a la ràdio a les 4 em prenc 2 o 3 cafès i alguna magdalena, a quarts de vuit em menjo un biquini i aguanto fins al migdia, però menjo poquet si aquell dia he de dinar. Molts dies no dino perquè és l’hora en què puc anar a fer esport, si no, no tinc temps”. Dorm poc, no menja gaire, fa esport.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT