GASTRONOMIA
Diumenge Ara Tu 22/04/2012

Pícnic per a dos

El pícnic és a l'aire lliure el que la carmanyola és a l'oficina. Menjar desat per consumir fora de casa. El pícnic, però, no està engavanyat per horaris. És llibertat i diversió en estat pur

Text: Trinitat Gilbert / Fotos: Cèlia Atset
3 min
PICNIC

Quan Joan Roca era petit passava les tardes de dissabte amb els seus pares i els dos germans a la pineda de Sant Esteve de Llémena. Era el moment en què els pares tancaven el restaurant de carretera Can Roca, a Girona, i anaven al poble a descansar. "Els tres germans sabíem que menjaríem truita de carbassó i un plat escabetxat". Anys després, aquests mateixos plats serien els que en Joan prepararia i s'enduria en sortir amb els seus dos fills a dinar a l'aire lliure.

L'escabetx és una tècnica culinària recomanable perquè és un conservant de primer ordre, remarca el cuiner català. Però això només si el dia abans del pícnic es tenen ganes de cuinar. Si fa mandra, hi ha moltes altres opcions. Quines? Les llaunes. En Joan Roca n'és partidari, perquè les associa a la diversió, que és el component intrínsec dels pícnics. També per la diversitat d'ingredients i perquè permeten transportar-les d'una banda a l'altra. Les llaunes d'olives, d'espàrrecs o de sardines en escabetx poden suportar tots els sotracs del món. I quan s'obren, deixen anar la flaire dels somriures. En canvi, si el menjar vol ser mesurat i tradicional, el cuiner del Celler de Can Roca opta per un bon embotit, com una botifarra blanca amb foie gras, i un bon pa. Si pot ser, de pagès.

El paradís vora el mar

El paradís per fer pícnics de la cuinera Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols, d'Olot, és cala Jòncols, als afores de Roses, al parc natural de cap de Creus. Hi solia anar a passar el dia amb la seva parella i les seves tres filles. Els cinc, tot sols, hi anaven poques vegades, perquè un pícnic és compartir estovalles a l'aire lliure amb els amics. El menú era sempre el mateix: espirals de colors amb olives, tonyina i ous durs. De segon plat, truita de patates amb ceba tallada gruixuda. De postres, maduixes. Si podien, hi anaven a la tardor, durant la primavera i també, per què no?, qualsevol bon dia d'hivern.

La Fina aposta tant pel menjar de pícnic que fa tres anys que n'ofereix als afores d'Olot, al pavelló de bany Tossols-Basil. Prepara per encàrrec bosses de menjar per a dues persones: amanida de fulles tendres, terrina de verdures, fuet artesanal d'Olot, pollastre escabetxat, fruita del temps, llonguet dels Hostalets d'en Bas, aigua de Sant Aniol i vi negre de l'Empordà. I acompanya l'àpat amb una manta perquè la parella es pugui asseure damunt de la gespa i observar el riu Fluvià. Si el temps canvia, sempre hi ha la possibilitat d'entrar al pavelló, preparat també com a restaurant.

Joan Roca i Fina Puigdevall comparteixen avui un pícnic per a dos i estenen junts les estovalles al jardí de l'Àngel, situat prop de la catedral de Girona, una antiga horta en què solia reunir-se un grup d'intel·lectuals. De taula, fan servir un mur baix de pedra. De parets, tenen l'aire lliure. De sostre, el cel. I d'àpat, la botifarra blanca amb foie gras que ha portat en Joan i la terrina de verdures de primavera que ha preparat la Fina. Brinden amb una copa de vi i acompanyen l'embotit amb pa.

Cap dels dos acostuma ja a menjar així amb les famílies. Els fills d'ell tenen 15 i 8 anys i les filles d'ella, 19, 17 i 12. "Són molt grans", comenta en Joan. "Cala Jòncols és un record familiar", afegeix la Fina. En canvi, tant l'un com l'altra s'apunten als pícnics amb amics, adults. Joan Roca és un enamorat de les festes populars de la primavera i l'estiu que converteixen en menjador l'espai natural. "M'apassiona la gastronomia sàvia i pràctica d'un pícnic festiu", afirma.

Els take away que prepara la Fina Puigdevall també són savis i respecten la tríada màgica que recomanen els nutricionistes per a qualsevol àpat: minerals-vitamines (verdures, fruita), proteïnes (pollastre, embotits) i carbohidrats (pa).

A l'hora de combinar-los per anar de pícnic, una bona opció és el plat únic. Una amanida d'arròs, de pasta, de mill o de quinoa (carbohidrats) es pot barrejar amb ou dur, pollastre o peix, tofu fumat o hummus (proteïnes). La pastanaga, el tomàquet, l'alvocat, la ruca, l'escarola o els cabdells també combinaran de meravella amb el pollastre o el peix. Per contra, l'enciam, tan quotidià, no pot sortir de casa. Una carmanyola i un viatge d'hores el farien malbé.

Els carbohidrats i les proteïnes es poden aconseguir preparant un plat de cereals amb llegums. La proporció ideal és tres cullerades de cereals per dues de llegums. I aquesta proposta estalvia el tall de peix i de carn i la inquietud per si la calor o el transport els desmillora.

El truc perquè el plat únic realci el gust és amanir-lo al moment. Com? Es prepara a casa en una ampolla petita una vinagreta feta amb una part de vinagre per cinc d'oli d'oliva i condimentada amb mostassa, herbes fresques o el que es tingui a mà. I a menjar!

stats