Amaia Arrazola, Paula Bonet, Catalina Estrada i Lara Costafreda tenen en comú algunes coses importants: són il·lustradores d'èxit, establertes a Barcelona i projectades al món gràcies a la feina des dels seus estudis a la ciutat. Cadascuna, però, ha fet el seu camí, amb una veu artística pròpia.

El punt àcid d'Amaia Arrazola

És capaç de combinar una samarreta de Superman amb una faldilla de flors, i pot parlar amb la mateixa passió dels programes més populars de l'MTV i de l'època blava de Picasso. Amaia Arrazola, vitoriana de 29 anys, és una il·lustradora tan eclèctica com espontània, fresca, irònica i amb un punt rebel. Va encetar la seva carrera a Madrid com a directora d'art i il·lustradora al departament creatiu de l'agència de màrqueting McCann Erickson, però aviat es va adonar que no volia passar-se les hores tancada en una oficina. Va fer les maletes i es va instal·lar a Barcelona per estudiar a l'escola Elisava.

Des de fa gairebé un any i mig comparteix estudi amb els il·lustradors Conrad Roset, María Diamantes, Guim Tió i Chamo San. I en tot aquest temps no ha parat de dibuixar. Si l'encàrrec vol pressa, treballa amb l'ordinador. Si té temps, li agrada fer servir el llapis o la tinta xinesa. El seu racó a l'estudi demostra que és capaç d'estampar el seu art en els suports més diversos: una maleta vintage, paquets de tabac, figures de ceràmica o fins i tot un robot de paper.

Però l'univers creatiu de l'Amaia té molt a veure amb el gran format. El seu primer encàrrec la va portar a decorar el metro de Madrid. I poc després una campanya per a una companyia telefònica li va permetre customitzar la plaça d'Espanya de Madrid, amb una il·lustració seva sobre una lona immensa.

Al seu currículum hi figuren col·laboracions amb revistes com Ling Magazine, la participació en el disseny d'unes sabatilles esportives per a la firma Nike i un mural decoratiu per a un hotel de Barcelona. Està molt orgullosa d'una feina que està a punt de veure la llum al Canadà, però no en vol parlar abans d'hora. I gaudeix de cada nou repte. "El cervell és una màquina que has d'alimentar cada dia d'imatges, de lletres, de noves il·lusions", diu. Ara li correspon vitaminar-lo per afrontar un canvi de registre: pròximament s'estrenarà en dos àmbits nous, el tèxtil i el literari.

Paula Bonet i les galtes vermelles

Paula Bonet (Vila-Real, 1980) ha vist com en poc més d'un any els seus autoretrats i il·lustracions han viatjat en cartells als autobusos, han tancat i obert les persianes dels locals de moda de Barcelona i han sigut la imatge de portades de CD'S i dels cartells de l'obra de teatre T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré .

La Paula ha trobat la manera de fer que el públic reconegui a l'instant les seves obres: acompanya de frases i poemes els seus retrats de joves amb cara de nines, galtes vermelles i bonics cabells. I és que la Paula és una gran amant de la literatura. Actualment treballa en tres llibres, cadascun per a una editorial diferent. I prepara un altre projecte que li fa especial il·lusió: una exposició col·lectiva que s'estrenarà a Berlín i itinerarà per Europa durant tres anys.

Intuïtiva i molt impulsiva, la Paula assegura que ha après a asserenar-se amb el temps i ara aconsegueix "gaudir molt dels processos i buscar el factor sorpresa": "Si no em condiciona haver d'adaptar-me a un encàrrec molt concret, m'agrada que cada dibuix tingui una nova intenció en un traç, una nova textura". En el seu procés creatiu no pot faltar un bon paper, per ella "el millor suport que existeix". I li agrada tacar-se les mans de tinta, aquarel·les i bolígraf.

L'univers màgic de Catalina Estrada

Catalina Estrada, colombiana de 38 anys, va créixer envoltada dels objectes curiosos que col·leccionaven els seus avis i la seva mare. I també d'un paisatge habitat per papallones, rius, muntanyes i arcs de Sant Martí, tot un univers que ha traduït en una explosió de colors, llum i optimisme a les seves il·lustracions amb un punt de kitsch , màgic i molt femení. Costa creure que la primera joguina que li va demanar al seu pare fos una moto, però ella assegura que mai ha estat presumida i que "les primeres faldilles van arribar a la universitat".

Va estudiar disseny gràfic a la Universidad Pontificia Bolivariana. Uns mesos més tard, de la mà de la Universitat de Pittsburgh, va viure una experiència enriquidora. "Es tractava de passar tot un semestre estudiant humanitats a bord d'un vaixell. Sortíem del Canadà i arribàvem al Japó passant per Hong Kong, la Xina, el Vietnam, Turquia, Ucraïna, Marràqueix o l'Índia", recorda. Després va anar a París a aprendre francès i va acabar recalant a Barcelona. Venia per pocs mesos, i ja hi porta més de 13 anys.

Al seu estudi treballa directament amb l'ordinador, però els projectes més personals els fa en pintura acrílica sobre fusta i paper. Entre els seus clients hi ha firmes com Coca-Cola, Nike, Levi's i Paul Smith. La Catalina ha aconseguit crear la seva pròpia marca, que gestiona llicències en el món de la papereria, la decoració, el tèxtil... i que li està donant moltes alegries. Els seus papers pintats han sigut portada de les principals revistes de decoració, i és difícil anar a alguna llibreria i no trobar-hi una agenda, una llibreta o una funda per a iPad il·lustrada per la Catalina, que somia no perdre mai la passió pel que fa.

Lara Costafreda, un univers plural

La lleidatana Lara Costafreda, de 25 anys, confessa que quan va començar no sabia ni qui era Coco Chanel. Però ara treballa fent il·lustracions per a revistes de moda i tendències de gran prestigi (Marie Claire, Harper's, Vanidad...). La seva formació inclou estudis a la Central Saint Martins i el Royal College of London, escoles d'on han sortit dissenyadors com Alexander McQueen i John Galliano. A Londres va tenir l'oportunitat de treballar amb Ionnis Dimitrousis, que ara és un dels estilistes de Lady Gaga. Després va estudiar belles arts i disseny gràfic al Brasil, on va treballar com a directora d'art i estampadora tèxtil per a grans marques, fins que va decidir viatjar a Barcelona per fer un postgrau sobre il·lustració creativa.

Somia treballar per a Prada o Comme des Garçons. De moment, està emocionada amb "un projecte editorial molt gros que és top secret". En el seu procés creatiu necessita la taula neta, un full en blanc i tancar els ulls "per imaginar l'univers". A partir d'aquí, treballa amb llapis de colors, aquarel·la... Fa il·lustracions plenes de figures, majoritàriament femenines i molt bucòliques. Dones que, com ella i les seves companyes d'ofici, tenen el món als seus peus.