Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974), guitarrista, compositor i cantant

Elseu origen solleric, present en la seva manera de parlar, ha estat també una clara influència en l'univers d'Antònia Font: el poble de la vall de la Tramuntana atresora una rica mitologia ufològica. Viu al Molinar, un històric barri mariner de Palma, fundat a mitjan segle XIX al costat d'uns molins fariners.

Té el seu estudi al casc antic de Palma, just al costat d'una sifoneria vintage, que visita amb freqüència per fer-hi un vi. De casa a la feina, sol fer el camí en bicicleta i, per primera línia de mar, passa per davant de l'edifici de Gesa, abandonat, i de l'eternament inacabat Palau de Congressos. Dos espais que ell mateix va fotografiar per al disseny de Lamparetes.

Abans de ser l'autor referencial del pop català havia passat per diversos grups. El primer va ser Envat, un grup de rock simfònic amb Pink Floyd a l'horitzó. Després va formar part de La Fosca, on va coincidir amb els germans Pere i Tomeu Janer, fills de l'escriptor Gabriel Janer Manila i germans de la també escriptora Maria de la Pau Janer. Amb La Fosca, Joan Miquel Oliver va participar en els àlbums Eeèxode (1993) i Domini fosc (1997).

La relació musical amb els Janer no s'acaba aquí. Amb Tomeu Janer va compartir files a Fora des Sembrat, un grup amb què Oliver va enregistrar dos treballs i per al qual va compondre cançons com Tenc un estel. Tomeu Janer va ser el productor d'Antònia Font, el primer àlbum de la banda.

Oliver, incontinent, actualment deu tenir al calaix molta producció musical i literària per sortir. Fa un temps que té entre mans una novel·la sobre la seva família, tot i que sembla haver-la deixat aparcada.

Pere Manel Debon (Palma, 1975), bateria

Carn i ungla amb Joan Miquel Oliver: van ser ells dos els que van idear Antònia Font, el 1997, una època en què compartien aula a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears. És l'únic del grup que també ha acompanyat les passes que Joan Miquel Oliver ha emprès en paral·lel a la seva participació a Antònia Font: els àlbums Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón mallorquín (2009) i el single Sa núvia morta / Hansel i Gretel (2007). També ha acompanyat en gira Jaume Sisa, amb qui té molt bona connexió. Dels cinc, és el que sempre s'ha mantingut més a la rereguarda en les entrevistes i les aparicions promocionals. És el més discret, si bé tots ho són.

Joan Roca (Palma, 1972), baixista

Ésel més veterà dels cinc integrants del grup, i també l'únic amb estudis acadèmics de música: es va titular en contrabaix al Conservatori Superior de les Illes Balears. En els seus inicis, quan encara era un músic autodidacte, va tocar en diversos grups de rock i en el grup de folk Herbes Dolces. Es va incorporar a Antònia Font en substitució de Pere Estarellas.

A més del grup que l'ha fet popular, ha participat en Le Ciel Afònic i en formacions clàssiques tan diverses com l'Ensemble ACA, de tall avantguardista, i l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, on coneix el violoncelista i compositor Miquel Àngel Aguiló, responsable dels arranjaments per a orquestra del disc d'Antònia Font Coser i cantar (2009), i company de Roca en una de les seves grans aficions al marge de la música: el piragüisme. També forma part del quartet clàssic de jazz U Jazz Quartet, amb Marcos Herrada, Jaume Cerdà i Pep Aspas.

Pau Debon (Palma, 1977), cantant

Geògraf, amb estudis cursats a la Universitat de les Illes Balears, fins fa uns mesos feia cadastres en una empresa. Les seves primeres passes en el món de la música les va fer en un grup anomenat Dru. Fins que un dia el seu germà gran, Pere Debon, va fer un gest que seria definitiu en la vida d'Antònia Font. Va fer escoltar una cinta al seu amic i company d'estudis Joan Miquel Oliver: el cantant era en Pau, que des d'aleshores ho seria d'Antònia Font, que li deu bona part de la seva entitat com a grup.

És pare de l'Arnau, que va néixer el 2012. Conciliar paternitat i ritme frenètic de concerts cada cop era més difícil per a Pau Debon. Comissionat pels seus companys per fer totes les entrevistes promocionals de l'últim disc del grup, Vostè és aquí, l'estiu passat parlava al suplement Play de l'ARA del disc i del futur immediat del grup. "És un disc entre discos; no ens plantejam res que hagi de superar-lo, ni fer res que deixi espantat o al·lucinat". Interrogat per les noves composicions de Joan Miquel Oliver, declarava: "No he escoltat res. [...] Que ell estigui fent feina no vol dir que Antònia Font facin nou disc. No tinc ni idea de quan podria sortir un nou disc; no ens plantejam data". Les excursions i anar a buscar esclata-sangs continuaran sent la passió d'aquest palmesà que, després de 28 anys vivint a la seva ciutat natal, la va abandonar per instal·lar-se a Bunyola, a les faldes de la serra de Tramuntana.

Jaume Manresa (Llucmajor, 1975), teclista

Llicenciat en filologia catalana, els seus inicis musicals el vinculen al grup simfònic i psicodèlic Nuredduna. La seva carrera al marge d'Antònia Font està molt lligada al teatre i la dansa, especialment com a compositor.

Manresa està especialitzat en l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de qui enguany es commemora el centenari. Recentment ha posat música a Imitació del foc, del director i dramaturg mallorquí Pep Ramon Cerdà, un homenatge al poeta que barreja música amb dansa i spoken word. El teclista d'Antònia Font i Cerdà ja havien treballat junts a Víctor i el monstre, una adaptació del Frankenstein de Mary Shelley per a un públic juvenil.

La seva col·laboració més recent en el món de les arts escèniques és en El malentès, d'Albert Camus, dirigit per Andrés Lima (Animalario), que s'ha estrenat aquest desembre al Teatre Principal de Palma, l'escenari des d'on Antònia Font dirà adéu.

Fa tres anys Manresa va produir Guapo, un disc amb mescles de Joan Miquel Oliver que va suposar el debut en solitari de Pere Janer Manila, excomponent del grup La Fosca.