Manolo Blahnik celebrarà l'any vinent 40 anys com a dissenyador de sabates: des que durant la dècada del 1970 va deixar les illes Canàries per instal·lar-se a Anglaterra i Diana Vreeland, editora de la revista Vogue , li va aconsellar que no es dediqués a la moda, sinó a les "extremitats".

Des del principi, Blahnik ja va tenir clar com havien de ser les sabates i quin aspecte havien de tenir els peus de les dones, una idea que anava en contra de la moda de les plataformes altes de la dècada del 1970, que ha tornat fa poc.

"El meu estil era tan lleuger que estava als antípodes del que es portava", recorda. "Encara tinc la mateixa visió. Encara faig el mateix tipus de sabates."

El dissenyador agafa llapis de colors que guarda en capses sobre la taula i dibuixa amb traços decidits la seva última idea: uns talons formats per un enfilall de grans i inspirats en la forma d'un collaret.

Com en unes altres sabates amb llengüeta de serrells de ràfia i ziga-zagues en blanc i negre, hi ressonen els ecos de l'Àfrica que li arribaven de petit des del continent. També s'amarava de música nord-africana a la ràdio del seu pare, un txec amant de la disciplina. "Vaig descobrir Ràdio Casablanca, aquesta música de fantasia i les cançons de la cultura musical àrab, i m'hi vaig enganxar", diu.

¿Com es transformen aquests dibuixos tan decoratius, fets amb meticulositat i acolorits amb delicadesa, en sabates de tres dimensions que emmarquen el peu? "És un procés molt dolorós; de vegades, per aconseguir el que vols, trigues mesos", diu el dissenyador. "Faig un petit esbós, i això és fàcil. De vegades em surt molt bé i de vegades em surt un nyap i l'he de repetir un milió de vegades. El mateix val per al taló; també ha de ser perfecte".

"Faig la sabata de fusta, llimant-la. Després s'ha de fer en plàstic. Ara es fa d'una manera horrible, amb ordinadors i coses d'aquestes, però jo no treballo així."

¿Fins a quin punt el concepte del calçat li ve de dins o de la infància, quan observava la mare amb sabates? "Sempre miro d'analitzar-ho per saber si ja vaig néixer així genèticament, si hi havia alguna cosa creativa que casualment tenia a veure amb les sabates", diu Blahnik, recordant l'elegància de la seva mare i la rigidesa del seu pare, que li exigia que anés ben arreglat i amb les ungles netes per seure a taula.

El primer cop que es va sentir atret pels peus i les sabates va ser en un museu de Madrid, mentre mirava escultures de peus humans i potes d'animals. "M'agrada molt més la postura dels animals que no pas les cares", diu. "No sé per què. No té res a veure amb fetitxes ni amb la sensualitat. M'encanta l'expressió dels peus".

La persona que el va encarrilar professionalment va ser la temible Vreeland, que durant la seva trajectòria en revistes nord-americanes va encoratjar també joves talents. Blahnik, que té la seva fotografia penjada al despatx, recorda quan li va presentar els seus dissenys de moda quan va viatjar per primer cop a Nova York: "Evidentment, estava mort de pànic, terror i angoixa. Portava un munt de dissenys imaginaris per al teatre, perquè volia dissenyar vestuari teatral o cinematogràfic. Vreeland em va fer canviar de plans, i n'estic molt content".

¿Per què aquesta dèria amb els talons alts? "Amb taló alt es camina d'una manera diferent", diu. "Amb unes sabates incòmodes camines malament. Per tant, el calçat ha de ser lleuger, molt ben centrat, el taló equilibrat. I això és el que m'atrau d'algú que sap caminar amb talons alts".

¿Quins altres països li han servit de font d'inspiració? Blahnik pensa en Espanya, el país natal de la seva mare. Després hi ha Rússia. "Quan vaig visitar el Kremlin fa deu anys, Caterina la Gran em va seduir totalment: els seus amants, els vestits, els colors". I hi ha el cinema i la fascinació per les primeres actrius italianes, com Anna Magnani. I, per descomptat, Sarah Jessica Parker, que amb el personatge de Sexe a Nova York l'ha fet famós als Estats Units.

Si algú vol escriure la història de Manolo Blahnik ja sap on buscar material: a casa seva a Bath, a l'oest d'Anglaterra, on guarda 19.000 parells de sabates.