El més difícil en moda és adonar-se que el futur és en el passat. La segona cosa més difícil és oblidar aquest passat. Aquest és l'esperit de la primera col·lecció per a Dior de Raf Simons, el punt àlgid de les desfilades d'alta costura per a la tardor de París. En gairebé tots els 54 conjunts presentats, Simons, amb una gran consciència dels recursos de l'ofici, va construir un vincle entre la modernitat i l'energia que Christian Dior va aportar al món de la moda tot just acabada la Segona Guerra Mundial. Aquests temes incloïen línies esculturals, colors captivadors i preferència per les butxaques, un gust distingit per la feminitat sense deixar de banda la comoditat. Simons ha aplicat a tot això el seu filtre personal. Una col·lecció bonica, modesta i amb un atractiu irresistible.

La gent de la moda acostuma a descriure qualsevol canvi en la direcció en termes d'ascens papal. Però aquesta vegada la idea estava legitimada. A París hi queden només dues grans firmes d'alta costura: Chanel i Dior. Karl Lagerfeld fa 30 anys que és a Chanel. Simons, de 44 anys, és el cinquè dissenyador que assumeix el control de Dior d'ençà de la mort del seu creador, el 1957. A més a més, Dior ha patit el malson de relacions públiques provocat per la detenció i l'exclusió de Galliano arran d'uns insults antisemites que va proferir en estat d'ebrietat en un bar de París. La recerca d'un nou dissenyador va durar mesos. Simons no era la tria més clara, potser pel fet que la gent havia subestimat les seves capacitats, o potser les veien només en el context del seu treball per a Jil Sander. I no tenia experiència en alta costura.

Per tant, Dior s'hi jugava molt. En alta costura les peces estan tallades i cosides a mà. Això fa que tinguin un acabat fora de l'abast del prêt-à-porter. Un taller d'alta costura (al de Chanel només hi treballen 200 persones) s'hi dedica en exclusiva. Un vestit que sembla de tweed o de punt pot estar fet en realitat amb milers de fils prims, cintes i granadura brodats en un tul, que formen una peça extremament lleugera... i cara.

Per Simons l'alta costura és una àrea de joc nova i extraordinària. "Feia temps que no estava tan expectant per una desfilada", va dir Emmanuelle Alt, la redactora en cap de Vogue Paris. Simons ha interpretat els tweeds de Dior, dels vestits grisos i vestits sense tirants, actualitzant el model amb una línia més geomètrica. La jaqueta Bar de Dior va anar apareixent en tota la desfilada. Un vestit llarg d'organza blanca evocava el puntillisme amb milers de petits retalls rodons de gassa, mentre que un altre era ple de dalt a baix de brodats de color blau cel i rosa, amb motius d'Agnes Martin.

En una època en què la major part de l'alta costura està influenciada per les imatges, l'estrena de Simons ens demana que confiem en els nostres propis ulls. La seva roba és tan senzilla que cal mirar-se-la una estona abans de percebre-hi la subtilesa.