Publicitat
Publicitat

Vells obrers de la fàbrica de somnis

Què tenen en comú Lauren Bacall, Mickey Rooney i Olivia de Havilland? Més enllà de l'accident biològic de la seva longevitat i la seva indiscutible condició d'estrelles del firmament cinematogràfic, els supervivents de la vella guàrdia de Hollywood són l'únic lligam que avui ens queda del sistema d'estudis. Als anys 30, la puixant indústria del cinema nord-americà va importar de les empreses automobilístiques de Detroit el concepte de muntatge en cadena i el va aplicar a la fabricació de pel·lícules: l'especialització i el control eren crucials en un procés de producció en què imperava la disciplina fèrria i la submissió total de l'individu a l'empresa. Tots eren obrers a sou d'una maquinària cobdiciosa i sense ànima dirigida amb mà de ferro per empresaris jueus sense escrúpols com Louis B. Mayer i els germans Warner. I, tanmateix, els estudis van produir una ratxa miraculosa de pel·lícules, un nivell d'excel·lència en la producció que Hollywood no ha estat capaç de reproduir en els 60 anys que han passat des que va acabar la seva època daurada.

Els intèrprets, el combustible més preciós de Hollywood, no es van escapar del règim dictatorial. Els estudis invertien molts diners en ells i controlaven la seva dieta, la vida social, amb qui es casaven i quines pel·lícules feien. Van haver de lluitar de valent -i De Havilland n'és un exemple- per conquerir espais de llibertat, tant personals com professional. Avui, des de la seva jubilació daurada, és possible que els supervivents del sistema d'estudis contemplin amb una barreja de fascinació i enveja com les estrelles actuals de Hollywood mouen els fils de la indústria, decideixen el curs de les seves carreres i fins i tot produeixen les pel·lícules que interpreten. Bé, tots menys un: Kirk Douglas, un heroi davant i darrere de la pantalla, que el 1960 ja va produir un peplum que interpretava i pel qual va fitxar un anglès que l'havia impressionat tres anys abans quan l'havia dirigit en un film bèl·lic. El director era Kubrick i el film que Douglas li va produir era Espàrtac .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT