La seva expressió s'il·lumina quan se'ls pregunta com se senten a Barcelona. Estan convençuts que un cop de sort els va portar a la capital catalana, on van venir a parar no per elecció sinó per destinació. Ser diplomàtic mirant el Mediterrani, fent reunions en joies arquitectòniques de Gaudí o entrant i sortint d'edificis medievals és, per als cònsols generals de Barcelona, tot un luxe.

La capital catalana és la quarta ciutat del món amb més consolats segons el recompte del Cos Consular de Barcelona. El rànquing l'encapçala Hong Kong, amb 124 seus diplomàtiques, herència del seu passat com a colònia britànica. Hamburg, la segona ciutat alemanya, li va al darrere amb 118, i Nova York, que molts consideren la capital del món, en té 115. Barcelona en suma 96 i cap de les altres segones grans ciutats europees -les que no tenen la consideració de capital d'estat: Istanbul, Sant Petersburg o Milà- no li fan ombra.

¿Per què tothom vol ser a Barcelona? La primera resposta coincident entre els cònsols és que la ciutat és un pol d'atracció econòmica de primer ordre mundial. Les oportunitats d'inversió -malgrat la crisi-, la llarga tradició d'empreses estrangeres implantades a Catalunya i la generació de bona part de la riquesa a l'àrea mediterrània són alguns dels arguments de pes en aquest capítol.

Una segona motivació que porta molts països a ser a Barcelona és servir els seus ciutadans que s'han instal·lat a la ciutat. I entre aquests col·lectius hi ha els que han aterrat a Catalunya buscant una feina que al seu país no trobaven -es tracta de comunitats com la marroquina, la pakistanesa o la dels països de l'Est- i els que s'hi han instal·lat atrets per l'encant d'aquest territori -bàsicament provinents de països europeus que aprecien l'ambient de la ciutat.

La qüestió política

Però encara hi ha una tercera explicació: el pes polític de Catalunya, que ha pres rellevància els últims mesos amb el debat independentista, que ha estat seguit per diaris de referència mundial. Els cònsols no es pronuncien sobre la qüestió, opten per la neutralitat més absoluta, però sí que admeten que responen a les preguntes que els plantegen des de les seves capitals sobre la qüestió. "Ara que a Catalunya s'ha obert el debat sobre la independència, els consolats a Barcelona poden aportar una visió sobre el tema molt diferent de la que es té des de Madrid", admet un diplomàtic de carrera.

I és que dins de l'univers diplomàtic, les seus de referència són les ambaixades, que se situen exclusivament a les capitals dels estats. És des d'aquestes delegacions on es porta el pes principal de les relacions amb el país on s'està radicat. Als consolats se'ls reserva un paper molt més administratiu i esdevenen una mena de finestreta de l'estat que representen on es pot fer la paperassa més comuna: passaports, legalització de documents, inscripcions de nounats o defuncions, entre altres tràmits. En el cas de Barcelona, aquestes funcions s'estenen també cap a l'àmbit econòmic i -en alguns casos- al polític. "Sempre en coordinació amb la nostra ambaixada a Madrid", puntualitza un dels cònsols a la ciutat.

El que es considera el consolat més antic de Barcelona és el dels Estats Units, que presta servei a Catalunya, l'Aragó i el Principat d'Andorra. Va ser el segon president nord-americà, John Adams, qui l'any 1797 va nomenar un primer cònsol a la ciutat, i des d'aleshores no s'han interromput les relacions amb Washington. De fet, durant la Guerra Civil Espanyola el consolat general de Barcelona va ser autoritzat a operar provisionalment com a ambaixada dels Estats Units a Espanya.

La seva actual cònsol, Tanya C. Anderson, es va fer càrrec de la delegació l'estiu de l'any passat després de diferents destinacions a les Filipines, Egipte, Oman, el Marroc i l'Iraq post Saddam Hussein. "Bagdad tenia un ambient de treball molt difícil. Érem objectiu terrorista només pel fet de ser diplomàtics dels Estats Units. Però jo crec molt en la feina que faig i hi havia molta gent entregada allà per fer avançar les coses. Això és el que compta", recorda del seu pas per aquest conflictiu país des del seu despatx a la zona alta de Barcelona.

A l'altra banda de la ciutat, a tocar del mar, al pis trenta de la Torre Mapfre, s'hi acaba d'instal·lar el consolat d'Alemanya, que fins ara era al centre de la ciutat. "Aquí hi estem molt millor, tenim més espai, més llum i tota la instal·lació i els mobles són alemanys", explica el cònsol Bernhard Brasack mentre passeja per aquestes oficines que ara són la seva destinació, després d'haver exercit feines diplomàtiques en indrets com Ginebra, l'Haia, Reykjavík, Belgrad -quan era capital de l'antiga Iugoslàvia- i Nova York.

La comunitat pakistanesa

Amb el 75% de la comunitat pakistanesa que resideix a Espanya instal·lada a Catalunya -unes 35.000 persones-, el consolat del Pakistan a Barcelona treu fum. Un dels dos cònsols d'aquesta delegació, Muhammad Aslam Ghauri, explica: "Atenem gairebé 200 persones cada dia i som dels pocs consolats que expedim visats per viatjar al nostre país, la majoria ho fan exclusivament a les ambaixades de Madrid". "Els pakistanesos adoren Catalunya, el seu clima, l'ambient d'acollida que s'hi respira, però no em pregunti per què el primer que va venir va decidir fer-ho a Barcelona, encara no n'he tret l'aigua clara", diu Ghauri, somrient.

Més enllà dels cònsols generals, diplomàtics de carrera destinats pels seus països, bona part del Cos Consular de Barcelona l'integren també els anomenats cònsols honoraris , homes i dones que no cal que tinguin la nacionalitat del país que representen i que, per bona relació amb aquest estat, assumeixen les funcions de diplomàtic. "Tenim la confiança del país que representem. I ho fem sense obtenir res a canvi, no ens paguen per això. És una feina que fem paral·lelament a les nostres obligacions professionals. I lamentablement es coneix molt poc", reflexiona Jaume Martín Puchol, cònsol honorari de la República Txeca. En total, dels 96 consolats a Barcelona, el 60% són honoraris -molts d'ells professionals o empresaris de renom- mentre que el 40% són diplomàtics de carrera provinents del seu país.

"Barcelona és preciosa, divina. Té un clima fabulós, però no només físic, també empresarial, un ambient ideal per fer negocis i per treballar", resumeix la cònsol dels EUA. Als que els ha tocat venir, els encanta la ciutat. "Bonica i molt absorbent. Sens dubte que l'enyoraré quan marxi, d'aquí dos anys", diu el diplomàtic del Pakistan. "És una ciutat fantàstica, amb mar i muntanya, tanta varietat! És un dels meus llocs preferits", resumeix el cònsol general d'Alemanya.

La primera o la segona ciutat

"Barcelona és la segona ciutat més important d'Espanya. La segona o, depèn de per a què, la primera. És la capital marítima, per exemple. Barcelona té el seu pes cultural, econòmic i també turístic. És per això que és important ser aquí", explica el cònsol honorari del Líban, George Loutfi. "Barcelona és un destí cotitzat. A vegades sembla que ho ignorem però és una de les ciutat més atractives del món, amb més bona fama. Tothom hi vol ser, ja que s'identifica amb gran qualitat de vida, amb el Mediterrani, amb els valors de la xarxa familiar…", destaca Carles Casajuana, exambaixador d'Espanya al Regne Unit.

Però el bon ambient de la ciutat no els fa oblidar el volum de feina que suporten dia a dia. Són missions petites, encarregades d'un territori molt dinàmic econòmicament i socialment i que arriba fins al Principat d'Andorra en alguns casos. "Som un equip minúscul comparat amb el que és una ambaixada, on hi ha més personal i recursos. Tots fem una mica de tot. Seguim l'impacte de la crisi, els esdeveniments polítics. És molt emocionant com a analista polític veure el que està passant aquí ara", confessa la cònsol dels Estats Units.

El boom turístic de Barcelona també ha donat molt feina als consolats de la ciutat, que es veuen obligats a resoldre les incidències dels seus ciutadans quan són de viatge lluny del seu país. "Cada cop hi ha més turistes libanesos que visiten Barcelona i són víctimes de robatoris. Hem hagut d'emetre un avís oficial al nostre país per prevenir els que vinguin que sàpiguen que hi ha aquest risc. De cop es queden sense diners i sense passaport i hem de córrer a fer-ne un de nou i a sufragar algunes despeses", es queixa el cònsol libanès.

Un dels grans maldecaps del cònsol alemany a Barcelona és el destí dels nacionals del seu país que van decidir retirar-se, un cop jubilats, a la costa mediterrània atrets pel preu dels habitatges i el bon clima. "Es van instal·lar aquí però no van fer cap esforç d'integració, no van ni aprendre la llengua", explica el cònsol alemany, que ara es troba que, amb el pas dels anys, aquest col·lectiu ha envellit molt, que "en molts casos requereixen assistència i no tenen cap llaç que els uneixi aquí ni tampoc cap relació amb la família que van deixar allà", es lamenta.

"Barcelona és un eix comercial molt actiu per als Estats Units", resumeix la cònsol nord-americana sobre els seus fronts oberts a Barcelona. "El 40% de les empreses nord-americanes implantades a Espanya són a Catalunya. Hi ha 7.000 companyies espanyoles treballant als Estats Units. Catalunya rep cada any 600.000 visitants nord-americans, molts són turistes que embarquen en un creuer però també tenim professionals com els que vénen al Mobile World Congres", explica Tanya C. Anderson, que conclou que són unes relacions "fortes i dinàmiques", que van arrencar amb el naixement dels Estats Units i el comerç tèxtil.

Els de Barcelona no tanquen

L'impuls econòmic de la ciutat, tot i la degradació del clima econòmic amb la crisi, dóna estabilitat a les delegacions diplomàtiques a Barcelona. "Alemanya ha hagut de reduir operacions i tancar alguns consolats per ajustar la despesa, però el futur del de Barcelona està garantit per als pròxims anys", explica el cònsol Bernhard Brasack. "Obrir una delegació diplomàtica és més fàcil que tancar-la. Un cop has fet la inversió en l'edifici, si marxes no estalvies tant", explica Carles Casajuana, que augura que a Barcelona "se'n tancaran pocs els pròxims anys".

Un cop al mes, els 96 cònsols de Barcelona estan convocats a una trobada de coordinació entre ells. S'apleguen sota el paraigua del Cos Consular de Barcelona, un organisme nascut als anys 70. El cònsol honorari txec descriu les relacions entre el diplomàtics de la ciutat com a "excel·lents" i manté que la vinculació amb el govern català, com a porta oberta al món que són, és molt fluida.