Publicitat
Publicitat

"Vull que els joves gitanos sàpiguen que estudiar és el seu futur"

Verónica Vargas va deixar els estudis als 15 anys però ara s'està formant per entrar a la universitat. Vol ser educadora social i treballar amb joves gitanos com ella "perquè tinguin més sortides".

Als 18 anys, quan la majoria de noies de la seva edat comencen la universitat, la Verónica Vargas paria el seu primer fill. Un any abans, s'havia escapat amb el Juan Miguel, a qui havia conegut als 16 anys, perquè, com en les millors novel·les romàntiques, la família no acceptava la relació. "No el volien perquè ell ja havia estat casat abans [als 15 anys]. Vam estar fora una setmana i després vam anar a viure a casa de la seva mare. Amb 17 anys, ¿on havíem d'anar?" No hi va haver casament, "però quan una dona gitana deixa de ser verge, és com si ja estigués casada", explica. D'allò ja fa set anys i pel camí ha nascut un segon fill, una nena. L'únic que lamenta és no haver estudiat abans i diu que, "potser per desconeixement, els estudis no han estat una prioritat per al poble gitano". Però ella està disposada a canviar-ho. S'està formant per entrar a la universitat i estudiar educació social.

El seu objectiu és treballar amb els joves gitanos "perquè sàpiguen que estudiar i formar-se és el seu futur". A ella ningú l'hi va inculcar, tot i que el seu pare ara ho lamenta i la seva àvia va ser la primera a animar-la a estudiar.

Adulta abans d'hora

"Vaig deixar l'escola als 15 anys. Els meus pares es van separar i em vaig quedar a casa: a cuidar el germà petit i a fregar. L'he criat jo. Em vaig convertir en adulta per obligació i als 13 anys ja era una dona. Estudiar m'agradava però no hi donava importància perquè tampoc m'havien ensenyat que en tingués. És després, quan et fas gran, que t'adones que sense formació no tindràs sortides laborals". Entre moltes altres feines, la Verónica i el seu marit, el Juan Miguel, han treballat venent roba al mercat. "Vaig veure que en la venda ambulant no hi havia sortida i ens vam posar les piles", diu. Ella va reprendre els estudis i gràcies a unes professores que la van motivar -"Em van dir que servia i em van animar a no deixar-ho"- ha fet un curs de formació, organitzat pel pla integral del poble gitano, per preparar les proves d'accés a la universitat als majors de 25 anys.

"He treballat en fàbriques, escoles bressol, de cambrera... però si no estudio no em sortirà la feina que realment vull: educadora social. I sé que puc fer-ho perquè tinc qualitats", assegura. Ha encomanat el cuquet per als estudis al seu marit, que també s'està preparant per anar a la universitat. "Els amics no ho entenen i ens diuen si ara volem ser advocats!" Ell treballa d'agent de civisme a Badalona però per culpa de les retallades perdrà la feina. Actualment, tots quatre viuen amb 1.200 euros però el lloguer se n'endú la meitat.

Està orgullosa de la cultura i els valors del poble gitano, que són els que vol transmetre als seus fills. Però això no és incompatible amb ensenyar-los "que poden estudiar, anar a la universitat i ser el que vulguin". Reconeix que en els últims deu anys ha vist evolucionar el poble gitano. "Ara les famílies envien les filles a l'institut. Però abans es fomentava que no hi anéssim per por que ens relacionéssim amb paios. A aquelles edats et fixes en nois i nosaltres si ens fixem en algú ja és per casar-nos-hi. Anar amb diversos nois està mal vist i com que el primer que coneixes ha de ser el teu marit, és gairebé com una loteria!" Ella ha tingut sort: "Tinc dos fills preciosos i un marit molt bo però sí que penso que sóc molt jove. Ara ja podria tenir una carrera i una feina". Als 13 anys, com moltes altres nenes gitanes, la seva il·lusió, diu, era "casar-se i tenir fills". " I és molt maco! Però tot al seu moment, que hi ha temps per a tot i no ens en adonem!"

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT