Publicitat
Publicitat

L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR

Andreu Buenafuente: "Un còmic sense programa és com un pollastre sense cap"

___ Com estàs?

___Raonablement malament, preocupat, tensionat, afectat pel que passa, i dins del malestar general mantinc les meves constants vitals de comunicador i m'adono que tinc ganes de seguir treballant. El meu gremi és apassionant, segurament viciat, però tinc ganes de seguir i de no perdre cap tren.

__ _¿I el dol de perdre el programa a Antena 3 tan de pressa ja l'has passat?

___Sí, és un dol... perquè tot i que sempre s'intenta relativitzar i sabem que és una indústria i que fas productes de consum, jo mai treballo amb el supòsit que una cosa anirà malament. Recordo que quan ho estàvem preparant algú elegantment deia: "Podria ser que això no anés bé..." Per a mi "no anar bé" no és un element de treball, jo sempre treballo perquè tot vagi bé, tinc una visió positiva còsmica, una mica naïf.

___ Hi ha un pessimisme anticipatori que evita disgustos.

___Jo no, jo penso que tot ha d'anar bé i m'agrada que hi hagi harmonia i benestar i lluitar per fer-ho i, per tant, quan falla hi ha un desajust que et provoca molts problemes i dubtes. També hi ha el component artístic: per als que treballem de cara al públic tot té sentit si el públic et vol, i quan notes que no et vol una majoria, et preocupes. I has d'analitzar si ets tu o, com en aquest cas, que era una franja molt competitiva en un moment de la tele molt especial en què el que es consumeix en aquella hora no és el que jo havia d'oferir. No vull caure en una crisi de valors just ara que faig trenta anys d'ofici.

___ Trenta des que vas començar a la ràdio als 17, i vint des que vas començar a fer tele.

___Ah, sí? Ostres, no ho sabia això.

___ I aquí té més mèrit que als Estats Units aguantar tants anys a dalt de tot.

___Sí, tenim una indústria televisiva amb una alta dosis de llatinitat, que és el curt termini, sense l'ortodòxia americana d'això es fa així i sempre es farà així. Aquí no, aquí a la mínima que trontolla l'audiència el model ja és vell i, per tant, mai s'assenten les bases.

___ I potser el públic també vol enlairar estrelles i fer-les caure.

___Sí, però si la indústria posés el seu gra de sorra i digués: "En lloc d'acabar la programació amb cartes i tarot, la tancarem amb uns senyors que faran un balanç del dia", portaríem diverses generacions amb formats consolidats. Aquesta sensació de vaixell pirata, que darrere teu no ve ningú, és desencisadora.

___ 30 anys després, ja saps què ets? Empresari, xòuman, humorista, artista...

___Ara estic en una etapa una mica introspectiva, molt interessant, d'intentar trobar una explicació al plaer de comunicar. Jo crec que està connectat al caràcter. Un dia l'Albert Om em deia una cosa que ja m'he apropiat i aviat ni el citaré i diré que és meva. Diu: "Tu, Andreu, una cosa que has viscut i no l'has explicat és com si no l'haguessis viscut ". De jovenet vaig descobrir que era divertit explicant coses i vaig saber que aquest era el meu ofici.

___ I a tu t'ajuda explicar-ho?

___Sí, i aquest ofici m'ha curat, però no ho idealitzem. Si tens un mal dia fas el programa i el dia continua sent dolent.

___ Però necessites tenir públic.

___L'artista s'entrena, viu, pateix molt, és al·lucinant com estimem i odiem l'ofici i és terriblement addictiu, i si no tens públic sents mono. Un còmic sense programa és com un pollastre sense cap.

___ Separes l'empresari de l'artista?

___Em segueix sorprenent la capacitat que tinc de separar els dos camps. Puc estar amb els bancs, els finançaments, el teu gerent preocupat... i de sobte vas a un plató, et maquilles i la gent et diu que es fa un fart de riure amb tu. És una bipolaritat patològica, he après a viure amb aquesta adrenalina, per bé que m'agradaria una vida més tranquil·la.

___ La crisi no t'hi ajudarà.

___A base d'hòsties hem entès que això ha canviat i que el benestar -fals o no fals- s'ha esfumat, i estem negociant amb els bancs i fins i tot trobant un cert plaer en això d'apel·lar a uns principis més ètics. Ara els bancs ja no són aquells poderosos que et deixaven els quartos, ara són una gent molt qüestionada, molt putejada.

___ ¿Hauries sigut més feliç sent un contractat i no un empresari?

___Jo no volia ser empresari, a mi m'empenyen a ser empresari, a mi em van tirar a un precipici de l'emprenedoria, em van dir: "El programa que tu vols no te'l podem pagar, no podem contractar els teus treballadors, contracta'ls tu". I per la força del projecte em vaig trobar que un dia ja teníem 10 nòmines, i així va començar l'empresa.

___ Ser tan conegut ho portes bé?

___Sí. Però ara fa poc he estat a Israel, a Tel Aviv, col·laborant amb els de Mayumaná per a una cosa seva per Espanya a la tardor, i això és fantàstic, ser a Tel Aviv i que ningú et digui res. Qui et digui que la fama no és incòmoda està mentint, sentir-se observat sempre incomoda, però a mi m'arriba una barreja de respecte i d'estimació molt gran.

___ Què et diu la gent?

___Ara hem entrat en l'eina més banal del món, que és la foto. L'altre dia estava per la muntanya i passa un tio corrent, suat, em mira i desapareix, retorna, suat, esclar, es treu una càmera d'una jaqueta que portava i em demana si es pot fer una foto amb mi. Allà vaig veure l'estupidesa a què ha arribat l'ésser humà. Li vaig preguntar per què em volia fer una foto i em va dir que és que jo li agradava molt a la seva dona, i vaig pensar que això era una cosa al·lucinant.

___ No pots observar si sempre t'observen.

___He fet una mena de llibret, que es diu Vosaltres mateixos , i és la meva visió de com es comporta la gent amb mi, amb un munt d'anècdotes que tinc recopilades. Va quedar massa agre i mai l'hem publicat i el tinc guardat, tot i que l'he fet servir alguna vegada al teatre, i dic: "Vostès saben realment com són?"

___ La ràdio no la trobes a faltar?

___Durant 20 anys vam fer moltíssima ràdio i quan ja ho vaig deixar vaig sentir que ja ho havia fet gairebé tot, no tenia la sensació de trair-la. Ara estic en una època que l'escolto moltíssim, i en torno a tenir certes ganes, però també he de dir que no m'han fet grans ofertes que em fessin trontollar.

___ Tens una faceta de descobridor de talents. N'has fet néixer molts...

___Trobo més plaer descobrint un talent nou i imaginant el que pot arribar a ser, i fins i tot col·laborant per fer que ho sigui, que no pas presenciant un talent consagrat o regalant-me en ambients d'artistes teòricament consagrats.

__ _Ets una mena d'entrenador.

___L'actor té unes possibilitats enormes i si és prou llest per posar-se en mans d'algú que teòricament en sap i és generós el seu recorregut pot ser infinit. Quan el públic premia amb aplaudiments el gag d'un company que he preparat jo sento més plaer que quan ho faig jo.

___ ¿Jordi Évole és l'últim fenomen nascut d'El Terrat?

___Em sento com un pare, i el Jordi també ho diu, cosa que ja m'està preocupant perquè per edat no pot ser. Salvados és un cas per portar a les facultats: un projecte dificilíssim, amb un reporter més o menys graciós que no volien. I vaig anar amb ell a vendre el projecte a Madrid, van comprar-ho, després van dubtar de la seva continuïtat però ens vam fer forts i ha triomfat. L'home que ha explicat el final d'ETA i que està explicant la crisi espanyola és humorista.

___ Explicar la crisi és molt difícil.

___Hem d'estar sintonitzats amb els interessos que té la gent. L'humor buit, fàcil, ràpid, no està interessant. Cal connectar més amb la gent, encara que n'hi ha que diuen que en temps de crisi pot triomfar més una comunicació porqueria, l'evasió total, i jo aquí no hi vull entrar.

___ Prepares nou programa?

___Sí, jo sempre tinc un nou programa perquè no puc parar. Jo vull tornar i explicar el que està passant, és una necessitat vital artística i em proposo fer una cosa més periodística , abandonar el territori de l'espectacle. Necessitaré interlocutors experts per intentar explicar l'inexplicable, que és tot això que ens passa, i jo estaré pel mig fent comèdia: sempre faré el monòleg,

___ Té data?

___Té data al meu cap, jo vull tornar a la tardor. Les empreses diuen que millor el 2013, com volent dir que la tardor és terrible i que no hi ha un duro, però com que això que no hi ha un duro ja és un mantra que s'ha instal·lat a la nostra vida, doncs hi lluito en contra i crec que tots ens hem posat les piles i ja no volem fer-nos rics, sinó que volem treballar.

___ ¿La teva activitat a les xarxes socials t'atabala?

___Estem a les beceroles del que realment serà tot això. Hi ha més soroll que coneixement, hi ha molta connexió per res, però s'havia de començar d'alguna manera i a mi m'interessa molt perquè com que m'apassiona la comunicació sé que aquest camp és la nova comunicació.

___ ¿Hi trobes massa agressivitat, massa xivarri?

___El tenim molt desendreçat, hi ha molt de soroll, hi ha molt anonimat rabiós que de vegades el fa poc operatiu i de tant en tant t'has de distanciar per no agafar-li mania.

___ Ets obsessiu?

___Sóc molt intens però no sóc gaire addictiu. El que sí que sóc és molt intens en la creació, si estic dibuixant o pintant una col·lecció que tinc al cap són hores i hores allà ficat.

___ Parlem d'aquesta faceta d'artista. ¿És un hobby?

___Jo em defineixo com l'artista que no interessa a ningú, i això em dóna una llibertat que no us podeu ni imaginar. Ho vaig veure clar el dia que estava pintant a Formentera, que és on pinto més, i van venir els meus amics íntims a visitar-me i em veuen tot tacat i em diuen: "Què et passa?" I els explico que estic pintant i em diuen: " Vale , doncs anem a fer l'arròs". És la gent que m'estima i no els interessa el més mínim. És el meu hobby i ja està. M'agrada molt.

___ Sempre has dibuixat?

___Saps quan vaig començar a dibuixar? Això no ho he explicat mai: veient la tele. Sóc tan actiu que estar mirant una pantalla tranquil em posa nerviós, i vaig començar a dibuixar coses petites. I he fet una carrera d'història de l'art per lliure, he llegit molt, visito pintors, sóc un tafaner i a la mínima que un pintor em deixa entrar a l'estudi jo m'hi colo i pregunto, i així vaig tirant. I em va molt bé i amb els anys, per força, surt una cosa que no està malament, però no interessa a ningú.

___ Quines tècniques utilitzes?

___Aquarel·les, tintes, ara estic fent bastanta il·lustració, que és una cosa que pots fer més petita en els viatges, i vaig alternant-ho. Jo mateix m'invento projectes i els acabo. També faig molta fotografia, ara he barrejat fotografia amb pintura o il·lustració. Faig el que lliurement vull en cada època, i segons la influència. Per exemple a mi em va molt el Barceló, jo sóc un barcelonet.

___ ¿Et planteges dedicar-t'hi més?

___M'agradaria saber si el que faig està bé o no. Crec que l'única sortida raonable que tinc és l'estranger, perquè aquí tot està massa mediatitzat, pensen en el del monòleg.

___ I la teva obra artística no fa riure...

___Un estiu un amic agosarat que va trencar la frontera i va entrar al taller, em va veure per terra en calçotets tot suat amb un paper molt gran fent com una calavera o un monstre i l'únic que em va preguntar va ser: "Però tu estàs bé?" Li va sortir del cor... El tio es va preocupar...

___ Treus la teva part fosca?

___El Millás m'ha fet un documental, una mica de teràpia de tota la meva vida, i la venia com el meu costat més macabre i dramàtic. Per cert, amb ell vam fer tota la meva vida i li vaig explicar que pintava però no va veure els dibuixos, així que forma part del grup que em confirma que com a artista no interesso.

___ A El convidat ja vam veure que passes moltes estones sol.

___Necessito el silenci, treballar el món interior i després passar a l'altra habitació, que és la pública, i allà treballar la comèdia. La serenitat et va carregant el dipòsit de la comèdia, encara que no ho sembli.

___ La política t'interessa?

___M'interessa i m'emprenya. Com a còmic sempre estaré agraït a Aznar, Rajoy, Zapatero. Com a ciutadà veig els interessos creuats que els impedeixen ser homes d'estat. Al·lucino que no hi ha ni un sol home d'estat en tot el continent europeu, potser Merkel, encara que ens faci ràbia, seria una dona d'estat. Com pot ser que no hi hagi líders?

___ ¿I la relació Catalunya-Espanya com la veus i com la vius?

___No es tracta que ens entenguin o ens deixin d'entendre, jo crec que un president espanyol amb el cap ben moblat ha de dir: "Espanya és el que és en aquests moments, no puc intentar que Espanya sigui una cosa que no és", i treballar a partir d'aquesta base, de gestionar la diferència. Catalunya serà el que vulgui ser.

__ _Et fa por fer-te gran?

___No m'agrada, no hi veig la gràcia per enlloc. Ara encara està bé però als 60 estaré molt emprenyat. Als que ens agrada molt la vida i li demanem molt, que crec que som la majoria, veure que s'acaba és una putada, i ho intentem dissimular.

................................

EL PERFIL. Fa 15 anys vaig tenir la sort de treballar amb ell, i recordo el plaer que un guió que escrius el fes seu i el defensés davant del públic, perquè dit per ell tot fa més gràcia. Llavors a les reunions ja dibuixava, per això no em sorprèn la seva vocació artística, però m'impacta la passió amb què la viu i les hores que hi dedica. L'artista que fa 30 anys que fa riure veu que ningú no es pren seriosament el seu vessant pictòric, i de moment s'enfot d'ell mateix, però no s'atura. Ha fet el pòster de la Biodramina, per exemple. I va formalitzant les hores de dedicació, les tècniques. I alguns quadres amb forta càrrega agressiva el van ajudar a superar els dies de nervis per l'última patacada, quedar-se sense programa a Antena 3 abans que els espectadors tinguessin temps de situar-se. Hi ha poca paciència, però diu que 30 anys d'ofici i l'afecte que rep del públic i dels companys l'animen a seguir. A la tardor, segurament a La Sexta, tornarà més disposat a parlar de l'actualitat, amb l'ajut de Berto Romero, amb qui preparen l'aventura convençuts que anirà bé. Té 47 anys i al seu currículum hi ha molts èxits individuals però també ha acompanyat cap a l'èxit moltíssimes figures que van néixer a la factoria El Terrat. Admira David Letterman i enveja que a la seva edat surti cada nit, després de dècades, a explicar què ha passat. Ell es vol dedicar a això, a explicar-se. I ara, a més, a ensenyar-nos com pinta tot plegat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT