Publicitat
Publicitat

REPORTATGE

Com es cuinen els festivals

L'Empordà concentra la majoria de festivals de música que es fan a l'estiu a Catalunya. Ens posem el casc, ens enfilem a les bastides i tallem males herbes per conèixer de primera mà com es creen els espais que acullen els tres principals esdeveniments musicals de la Costa Brava

L'estiu esquitxa les comarques gironines de festivals musicals, que han consolidat una marca i s'han convertit en referents indiscutibles de la vida cultural del país. La proliferació de concerts en una mateixa zona s'explica per la quantitat de segones residències i d'hotels que, juntament amb el clima i l'entorn privilegiat, atreuen al voltant de 750.000 estiuejants cada any. No falta, però, qui al·ludeix a un cert sentiment de "no ser menys que el del costat". Sigui com sigui, la competència és bona i genera un saludable esforç de millora, tant pel que fa als espais com a la programació.

Els festivals complementen l'oferta turística, gastronòmica i patrimonial empordanesa. Hi ha propostes de petit, mitjà i gran format, per a tots els paladars i recursos econòmics, amb programacions d'un únic o diversos estils.

Porta Ferrada, Cap Roig i Peralada, els tres grans de la Costa Brava, tendeixen cada cop més a l'eclecticisme per acostar-se a tota mena de públics conservant alhora la seva empremta. Tots tres generen escenaris exclusivament per als festivals que reclamen tasques de muntatge complexes i molts dies de feina per deixar l'engranatge a punt. Ens aturem a Sant Feliu, Calella i Peralada per veure els preparatius sobre el terreny.

Mig segle amb Mehta

FESTIVAL INTERNACIONAL DE LA PORTA FERRADA

Sant Feliu de Guíxols (23-6/11-9)

El festival més antic de tots els que se celebren a Catalunya té el director musical més veterà dels tres grans festivals de les comarques gironines. Albert Mallol, barceloní d'àvia santfeliuenca, fa 25 anys que és al capdavant del Festival de la Porta Ferrada. També és músic i director de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols i, per tant, una persona coneguda i influent a la ciutat. Per primer any les associacions musicals locals han col·laborat en la programació per mirar de fer arrelar més el festival al municipi. L'aposta principal per celebrar les 50 edicions, però, ve de fora. L'actuació de Zubin Mehta, dirigint la Filharmònica d'Israel, és tot un esdeveniment. I el repertori, pactat entre l'orquestra i l'organització, està carregat de simbolisme. "La Simfonia del Nou Món de Dvorák representa la nova dècada que encetem i el desig d'un món on la cultura tingui més presència", explica Mallol.

Mehta i els prop de 100 músics de l'orquestra actuaran el 2 d'agost a l'anomenat Espai Port, un escenari amb capacitat per a 1.500 espectadors, creat especialment al costat del mar i que ha representat un notable esforç de muntatge per a un festival que té un pressupost dos terços inferior al dels altres dos grans de la Costa Brava, subvencionat en part per l'ajuntament de la ciutat. Els altres dos espais se situen a l'entorn de la Porta Ferrada que li dóna nom: el monestir, amb un aforament de 600 persones, i el teatre, on n'hi caben 400.

"La programació és un resum de tots els registres i colors que ha tingut el festival en aquests cinquanta anys", diu Mallol. Un festival que és "molts festivals alhora" i que inclou noms com Serrat&Sabina i Manu Chao, però també jazz, música clàssica i una cercavila musical amb Comediants. "Una ciutat al darrere permet fer bullir més l'olla amb activitats de carrer", reflexiona el seu director. La programació del Festival de la Porta Ferrada és variada des dels seus orígens perquè no busca un públic especialitzat, sinó generalista. "Ens agrada que la gent vingui i descobreixi coses".

Tant el concert inaugural com el de clausura miren endins i cap al futur. L'ha obert Antoni Ros Marbà, director i compositor vinculat a les primeres edicions del festival, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, i un cor format per 250 nens, d'entre 10 i 16 anys, estudiants de música de les comarques gironines. El tanquen Albert Guinovart i la Coral Cantiga, que també celebra mig segle de trajectòria.

Un dels trets diferencials d'aquest festival és la figura del voluntari: n'hi ha prop de cinquanta. Al principi van ser alumnes i pares de l'Escola de Música però actualment la col·laboració s'ha estès a tots els sectors de la població.

Tots són caps de cartell

FESTIVAL DE CAP ROIG

Calella de Palafrugell (14-7/18-8)

Juli Guiu debuta en aquesta 13a edició com a director musical del Festival de Cap Roig al capdavant de Clippers, una empresa de promoció i edició musical familiar que va fundar el seu avi fa seixanta anys. "És un gran honor i un repte. Hem fet un gran esforç tant en la confecció del cartell com en la producció", reconeix. Després de setmanes de feina s'haurà instal·lat sobre el no-res una estructura de primer nivell, amb grades noves de cadires més amples i amb més espai entre fileres (amb una capacitat per a 2.118 espectadors, 150 més dels que hi cabien fins ara) i s'haurà ampliat tres metres l'escenari. L'aparcament, un dels problemes endèmics del Festival de Cap Roig, també ha estat objecte d'una actuació prioritària. S'han llogat camps de pagesos veïns i s'han dissenyat tres vials d'accés, en lloc del camí solitari que hi havia fins ara, per evitar col·lapses a l'entrada. "No es crearà el cul-de-sac habitual", assegura Guiu. Els espectadors que acudeixin a Cap Roig podran gaudir del càtering que ofereix el restaurant El Celler de Can Roca.

Musicalment, el festival ofereix una amalgama d'estils amb noms de primer nivell. "Tots els artistes que vénen són caps de cartell en el seu gènere", declara amb orgull el director. Aquest ha estat un dels tres criteris seguits per elaborar la programació. Els altres dos: la qualitat i l'acostament al públic jove. Juli Guiu té clares les seves preferències: "Bob Dylan. A més de l'esforç impressionant que ha suposat, en sóc un fan absolut".

El cantant de Minnesota inaugura l'escenari muntat de cara al mar, enmig dels Jardins de Cap Roig, l'enclavament on es van instal·lar el 1927 Nicolai Woevodsky, un coronel rus que fugia de la revolució, i la seva dona, l'aristòcrata britànica Dorothy Webster. Ell, aficionat a l'arquitectura, i ella, a la jardineria, van anar condicionant l'espai, per a la qual cosa van haver de superar totes les vicissituds del segle XX. El castell no es va acabar fins al 1975. El 1990, un grup de melòmans gironins van impulsar un seguit d'actuacions exclusivament jazzístiques. L'any 2000 neix el Festival de Cap Roig tal com el coneixem avui.

Des de l'any passat els Jardins de Cap Roig són propietat de l'Obra Social de La Caixa, que els gestiona seguint les pautes de la seva actuació en aquest àmbit, que inclou intervencions en el camp de la cultura, el medi ambient, l'educació i la ciència. Per Ignasi López, subdirector de l'àrea de ciència, recerca i medi ambient de la Fundació, representa "una oportunitat fantàstica d'unir cultura i interessos paisatgístics, naturalistes i botànics". Joan Carles Aguilar, responsable dels jardins, explica que el festival no genera més feina a la brigada de sis jardiners que hi treballen tot l'any perquè "el públic és molt respectuós".

Els Jardins de Cap Roig ocupen una extensió de nou hectàrees i acullen un miler d'espècies d'origen mediterrani. Reben al voltant de 30.000 visitants a l'any i continuen oberts durant el festival, tot i que amb un horari més restringit: fins a les quatre de la tarda.

Lírica i risc

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA CASTELL DE PERALADA (17-7/22-8)

Programar òpera ha condicionat des de sempre el muntatge del Festival de Peralada. Es representen sense amplificar i això obliga a disposar d'una caixa acústica i d'un escenari pràcticament iguals als d'un teatre. Des que fa dinou anys es va cobrir l'escenari i es va instal·lar un sistema de mòduls per facilitar el canvi d'escenografies, les necessitats tècniques es van incrementar de manera notable.

El llegendari Francisco Fontanals va ser el cervell que va idear-ne el muntatge, i fa deu anys Vicenç Colomer el va rellevar com a director tècnic, després d'haver-ne estat subdirector durant quinze anys. Coordina un equip de trenta persones "que funciona sol". De cara a l'edició d'aquest any s'ha treballat especialment en la grada per evitar sorolls. "Hi hem posat moqueta, més un tauló de fusta, més una capa de linòleum per amortir-lo al màxim i hi hem millorat l'accés. És una grada personalitzada per fer òpera", detalla Vicenç Colomer. Per sort al vespre les cigonyes dormen i no fan xivarri.

Abans el muntatge a Peralada durava 45 dies. Des de fa un parell d'anys l'enllesteixen en tres setmanes perquè la part de camerinos i oficines, de 1.000 metres quadrats, es deixa muntada tot l'any. Una altra variació recent és la ubicació: abans els concerts es feien al costat del castell i ara s'ha optat per traslladar-los una mica més endins, tant per qüestions tècniques com estètiques. "Així s'utilitzen més els jardins -explica Colomer-. El públic fa una passejada fins a arribar a l'escenari".

De la programació musical del Festival de Peralada, que dirigeix per segon any Oriol Aguilà, destaquen en aquesta 26a edició el Don Giovanni de la Deutsche Oper Berlin, el Follies de Sondheim per Mario Gas i el recital del tenor Jonas Kaufmann. Saben que el seu segell principal és el gran muntatge, però defensen que ho és també el suport als creadors autòctons.

I mentre es posa l'arnés, tot coordinant les tasques de muntatge, Colomer desmunta les acusacions d'elitisme que sovint planen sobre el Festival de Música de Peralada. "No fem una programació acomodatícia per acontentar una determinada classe social -afirma-. Per exemple, l'estrena de la Carmen de Calixto Bieito l'any 1999 va ser un encàrrec de Peralada". Altres noms d'aquí que han trobat cabuda al festival, sovint amb propostes arriscades, són Àlex Rigola, Comediants, La Fura dels Baus i Carles Santos.

També s'enfronta al lloc comú segons el qual el públic acudeix a Peralada només per deixar-se veure: "Tothom s'ensenya sempre: al Liceu, al futbol i a la Fórmula 1. L'important és el que es fa". Dels quatre milions d'euros de pressupost del Festival de Peralada, un 45% l'aporta el matrimoni Mateu Suqué, propietaris del castell. "No n'hi ha prou de tenir diners: t'ho has de creure", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT